Després d’abandonar el sud i visitar diferents platges, anem a passar uns dies a Ubud, una de les ciutats més importants de l’interior de Bali. Podríem dir que la ciutat té dues cares: una més turística (els carrers principals del centre) i una altra més tradicional. La combinació no està gens malament; tens al teu abast bons restaurants i hotels però si t’allunyes una mica d’aquesta zona, et pots perdre entre fantàstics camps d’arròs.
Arribem a Ubud en taxi, ja que la combinació amb transport públic és molt complicada des de Seminyak. Aquí el més fàcil és aconseguir un conductor que et porti allà on vulguis. De fet, el nostre taxista ja ens demana si volem pactar preu o posar el taxímetre en marxa. Au, comença el regateig… i això no para, perquè a Ubud una legió de persones exhibeixen cartellets de taxi i cada dos passes no paren d’oferir-nos el seu servei. Et porten amb el seu cotxe allà on vulguis! I és que això és una de les coses que menys ens agraden: no paren de vendre’t el que sigui. Que si vols un mitjà de transport, que si vols un tour, que si vols tíckets per la dansa balinesa, que si vols un souvenir…



Visitem durant una bona estona una de les principals atraccions de la ciutat: el Sacred Monkey Forest, una sèrie de temples al mig d’uns jardins amb aire selvàtic, custodiats per un munt de micos. S’ha de vigilar amb aquests animals, perquè tot i semblar molt simpàtics, aprofiten per robar el que sigui a turistes com nosaltres. De fet, tot i estar alertes, en un obrir i tancar d’ulls ens quedem sense ampolla d’aigua… I això aquí, és pecat, perquè amb la calor i xafugor que estem patint, necessitem litres i litres d’aigua al dia! (veure post amb més detalls del Bosc de Micos)






Un altre passeig agradable és voltar pels camps d’arròs que hi ha a les rodalies d’Ubud, sobretot a la posta de sol. Hi ha uns caminets que permeten arribar fins a alguns senzills cafès ideals per prendre alguna cosa amb unes vistes inmillorables.




I si us agraden els souvenirs i els objectes de decoració, el mercat d’Ubud és el vostre lloc. També tenen fruita, roba i altres productes, però les paradetes de regals pels turistes han guanyat la partida. Nosaltres fugim ràpid, perquè no som gens de comprar, però el lloc és pefecte per portar regals a casa. Això sí, prepareu-vos per l’insistència dels comerciants. Cada dues passes els tindreu a sobre.


També, tot i ser turístic, ens decidim per anar a veure un espectacle de dansa balinesa. L’oferta és enorme, però ens deixem aconsellar a l’hotel, i triem la companyia Bina Remaja, que balla al Palau d’Ubud. No entenem res, però ens agrada molt com és de visual aquesta dansa. Vestuari molt colorit, moviments rítmics i poderosos i una música que arriba a hipnotitzar. Gens malament!


Però hem de seure uns moments i decidir els propers moviments. No ho tenim gens clar. Tornem a llegir la guia i alguns blocs, i finalment ens decidim. Lloguem una moto durant 3 dies per recórrer el centre i el nord de Bali, i demanem a l’hotel si podem deixar la motxilla gran, perquè també decidim, que tornarem a Ubud per acabar el nostre viatge. Així no anirem tan carregats i ens mourem millor. Ens ve molt de gust anar al nostre aire i circular per carreteres poc transitades, gaudint de la vida balinesa. Au, som-hi!
Aquest és un post in situ, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem
- Clica per veure informació, detalls, recorregut i consell de la Ruta per Indonèsia.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (1a part). Yogyakarta, Borobudur i Prambanan.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (2a part). Visitem solo, Semarang, i un hospital indonesi.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (3a part). Orangutans a Borneo.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (4a part). Malang i el Parc NAcional Gunung Bromo.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (5a part). El sud de Bali.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (7a part). Centre i nord de Bali en moto.
- Clica per veure Ruta per Indonèsia (8a part). Ubud, illa de Bali i els últims dies.
- Clica per veure post sobre Sacred Monkey Forest.
Com sempre, unes fotos maquissimes!!! una pasada 😉
La de la ampolla de l’aigua es genial xDDD aquests micos…i cualsevol els hi diu res jaja
Gràcieeeeeees, Verónica!!!
Si, qualsevol els hi diu res. Són uns lladres professionals. Roben tot el que poden i s’ha d’anar amb molt cuidado, però alhora, és molt xulo veure’ls voltar pels temples.
I no sempre tenim l’oportunitat de veure’ls tan de prop.
Una abraçada!!
Sort que van agafar l’aigua i no la càmera! Aprofiteu els últims dies!
Ui, la càmera la tenia agafada com el tresor més preciat. Jejeje. Però a més d’un turista segur que li han robat.
Ai, això s’acaba. Com sempre, genial, però els dies passen molt ràpid. Sort que encara podem desconnectar uns dies més a HongKong.
Ens veiem!!!