El viatge fins a Indonèsia ha sigut llarg i pesat, però un cop a lloc, oblidem tots els vols, moments a l’aeroport, i altres transports que ens han ocupat 27 hores des que vam sortir de casa per iniciar aquesta nova aventureta viatgera. Encara que vam arribar a la capital del país, Jakarta, vam decidir no trepitjar-la i volar cap a Yogyakarta, una altra ciutat amb molta vida. Aquí ens hem instal.lat durant els 4 primers dies, i des d’aquí iniciem els primers posts sobre la nostra ruta. 

Portem pocs dies, i les primeres sensacions són molt bones. Yogyakarta no és una ciutat enorme, però els seus 400.000 habitants sembla que es concentrin en un mateix punt. El carrer Malioboro és la seva àrteria principal i allà trobem un munt de paradetes, botigues, i gent, molta gent… I és que a totes hores trobem grups de persones (sovint dividits clarament entre homes i dones) reunits al voltant dels warungs, uns petits tenderetes on cuinen plats típics indonesis. I tot s’hi val, des del carrito ben equipat amb bancs, taules i cadires, fins a la senyora estirada a terra amb una simple olla i 4 plats.

Moltíssimes parades de menjar

Moltíssimes parades de menjar

El carrer Malioboro és un ‟enjambre” de persones

El carrer Malioboro és un ‟enjambre” de persones

Xiringuitos de tot tipus, amb noms ben comercials

Xiringuitos de tot tipus, amb noms ben autèntics…

Els ‟becaks” són el mitjà de transport més barat per recòrrer la ciutat

Els ‟becaks” són el mitjà de transport més barat per recòrrer la ciutat. Atenció a la cara del nostre amic!

Milers de motocicletes inunden la ciutat de Yogyakarta

Milers de motos inunden la ciutat de Yogyakarta

Ah! I sobretot s'ha de vigilar molt al creuar, no respecten res!

Ah! I sobretot s’ha de vigilar molt al creuar, no respecten res!

Les motos són les reines dels carrers.

Les motos són les reines dels carrers!

 

Per cert, ja que parlem de menjar, hem de dir que és molt bo. L’arròs és la base principal de tot, i a nosaltres ens agrada molt. Això sí, també podem dir que ja hem hagut de tornar algun plat a cuina. En un dels restaurants, el primer cuc a la sopa va passar, però al treure la cullera i trobar un segon ja ens va marxar la gana. Cuina ecològica, ens deia la mestressa. Claro, claro…

El boníssim menjar indonesi

El boníssim menjar indonesi

L'amabilitat indonesia és molt gran.

Els fa gràcia veure gent diferent a ells… Ens miren i ens saluden!

 

Per sortir una mica del caos és genial entrar al la zona de Sosrowijayan, plena de petits hotels, hostels i restaurants. Però amb el seu encant, ja que els seus estrets carrerons, anomenats Gangs, amaguen un munt de sorpreses, i l’autèntica vida de la ciutat. Nens jugant sempre amb un somriure, avies cuinant… (per cert, moltes de les cuines són fora les cases, ocupant bona part de l’estret carreró).

Els ‟Gangs” o carrerons estrets són un pou de sorpreses

Els ‟Gangs” o carrerons estrets són un pou de sorpreses

Una altra bona opció per moure's són els busos. Les parades són autèntiques...

Una altra bona opció per moure’s són els busos. Les parades són autèntiques…

 

També ens ha donat temps de fer un parell d’excursions, per veure dues de les icones més representatives del país: els temples de Borobudur i Prambanan. Als primers vam arribar ben d’hora, encara de nit, per poder veure la sortida del sol des del cim del temple, coronat per les stupes (construcció budista en forma de campana). La imatge del sol sortint entre un paisatge emboirat és impagable.

Per pujar al Borobudur calen unes bones cames

Per pujar al Borobudur calen unes bones cames

El millor moment del dia, la sortida del sol al Borobudur

El millor moment del dia, la sortida del sol al Borobudur

 

Ens acostem als magnífics temples hindus que formen Prambanan, una enorme construcció amb un detall escultural impressionant. Voltem que només són les 10 del matí, però el sol ja ens cau de ple. I és que la calor i humitat són altíssimes, però aguantem com valents. No parem quiets i també visitem el Mercat de Prambadan (ja sabeu que ens encanta visitar mercats de tota mena!), o ens apropem al volcà més actiu del país, el Gunnung Merapi (literalment Muntanya de Foc), tot i que ara està ben tranquil. O voltem per carreteres perdudes entre camps de conreu, la majoria d’arròs.

Els temples hindus de Prambadan

Els temples hindús de Prambanan

El mercat de Prambadan ens va encantar!

El mercat de Prambadan ens va encantar!

El volcà Gunnung Merapi

El volcà Gunnung Merapi

La gent treballant el camp és encantadora

La gent treballant el camp és encantadora

 

Per primera vegada mentre viatgem, patim un petit problema de salut, i és que la Cristina s’ha aixecat aquests primers dies amb una contractura a l’esquena que li molesta una mica, però agafant la part positiva del problema, som al país dels massatges, així que ja ha decidit passar per les mans dels experts. Què més podem demanar? Doncs segurament moltes més coses, que anirem veient sobre la marxa, perquè com que anem amb tota la ruta oberta, la muntem dia a dia. Així que ni nosaltres sabem què ens trobarem!

Aquest és un post in situ, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.

 

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

6 Comments

  1. Quins records !!!

    Indonesia es un dels llocs mes macos que hem visitat. Ens feu molta enveja !!!

    Esperem el proper capitul.

    Resposta

    1. Portem poquets dies, Miquel, però és veritat que això és magnífic. No parem de caminar i voltar pels carrers d’aquesta primera ciutat i de visita alguns dels monuments i temples més importants.
      Gràcies pel vostre comentari!!

      Resposta

  2. Feu moooooooolta ràbia! Això d’internet s’hauria de prohibir!!!!!!

    Resposta

    1. Jejeje. Nooooo, Ignasi. Que faríem nosaltres sense internet!!!! O potser tens raó que viuríem millor
      En tot cas t’asseguro que no deixaríem de viatjar. Això és genial.
      Una abraçada a tots!!

      Resposta

  3. Que tingueu molt bon viatge, cosinets !!!… El mes complicat de la zona deu ser els topónims, oi ? vaya nombrecitoooos… A veure si teniu sort amb el temps i no us plou gaire…

    Resposta

    1. Moltes gràcies cosi!!!!! Tot de conya, i no, de moment no ens ha plogut gens. Però tampoc ens importaria, aviam si aixi refresca una mica l’ambient. Quina calooooor!! Jajaja

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s