Aquests 3 dies de ruta en moto per l’illa de Bali, s’han convertit en un dels millors moments del viatge. Voltar sense rumb fix, al nostre aire, ens ha permès veure i guadir de moltes sensacions. El poble de Munduk, les increïbles terrasses d’arròs de Jatiluwih o la platja de Lovina han sigut parada obligatòria. 

Sortim de la ciutat d’Ubud (interior de Bali), on és molt fàcil llogar vehicle. La majoria de turistes pacten preus amb conductors que els porten allà on vulguin, i tornen a pernoctar a la ciutat, però hem trobat més interessant moure’ns en moto (una scooter de 125 cc) i dormir allà on ens vingui de gust. S’ha de vigilar molt, perquè la conducció, a més de ser per l’esquerra, és molt temerària, i tot i no correr en excés, avancen per tot arreu.

Circulant per les carreteres, darrera un camió de porcs

Circulant per les carreteres, darrera un camió de porcs

Per variar ens perdem varies vegades, però sempre trobem algú que ens ajuda a trobar el camí correcte

Per variar ens perdem vàries vegades, però sempre trobem algú que ens ajuda a trobar el camí correcte

indonesia_3080

Aquí tothom va amb moto

 

Un altre factor que nosaltres hem tingut en compte, és la facilitat que tenim per perdre’ns per carreteres i camins. I aquesta illa precisament no ajuda molt a ubicar-se. Hi ha molt poques indicacions, però sempre hem tingut l’ajuda dels seus habitants. No hi ha cruïlla on no trobis algun grupet de gent que està disposat a ajudar-te. També ens hem deixat aconsellar per Sant Google Maps, que tot i fallar de tant en tant, ens ha ajudat vàries vegades a saber on érem. Un mòbil lliure i una baratíssima targeta de dades són molt útils per accedir a internet. També és cert que ens hem perdut més d’una vegada perquè ens agrada sortir de les carreteres principals i preferim circular per pobles petits i vies secundàries.

indonesia_2970

Trobem persones que ens saluden a tots els pobles. Li comprem un pollastre?

Trobem persones que ens saluden a tots els pobles. Li comprem un pollastre?

Platan fregit. Mmmmmm, boníssim per recuperar forces!

Plàtan fregit. Mmmmmm, boníssim per recuperar forces!

Pel camí ens trobem algun autobus avariat que colapsa la carretera...

Pel camí ens trobem algun autobús avariat que colapsa la carretera…

...I hem de posar benzina. Una ampolleta i ha continuar!

…I hem de posar benzina. Una ampolleta i a continuar!

 

La nostra primera destinació són els llacs Tamblingan, Buyan i Beratan, ubicats entre muntanyes, al centre de l’illa. Per segona vegada al viatge ens hem de posar samarreta de màniga llarga, i s’agraeix moltíssim (la primera va ser visitant a la matinada el cim del volcà Bromo, a l’illa de Java). Pel camí alguns pobles i mercats criden la nostra atenció, com el Puri Candi Kuning Market. Parem on i quan volem. Això és perfecte pels que ens agrada la fotografia.

indonesia_3035

Els micos també contemplen el llac Danau Buyan

indonesia_2982

Trobem un mercat on les maduixes són el més popular

indonesia_2991

Negociem la compra d’encens per portar a casa

indonesia_2984

També comprem espècies i herbes per condimentar aliments.

indonesia_2974

 

Els llacs són punts turístics per la població indonèsia, però vam veure pocs guiris. Algun temple per visitar, lloguer de canyes per pescar, passeig en barques (de dubtós gust)… Nosaltres voltem i mengem en un dels diferents warungs o xiringuitos. Com moltes vegades, els llocs més barats i/o amb poc encant, però plens d’indonesis, acostumen a ser els més bons.

indonesia_3008

Temples i barques al llac Danau Beratan

indonesia_3018

Les barques de dubtós gust acompanyen als pescadors

indonesia_3021

Dinant al warung. Sense presses!

indonesia_3025

Les cuineres ens mostren com cuinen el nostre plat preferit

indonesia_fish

Pescar és una de les activitats que es fan al llac

 

El cel comença a tapar-se i decidim parar al Café Teras (original el nom, eh?), al poble de Lempunas, recomanat per la guia i ara també per nosaltres. Just entrar, comença a caure el diluvi. Mare meva, com plou! Primer cop que ens cau aigua durant el dia en tot el viatge. Allarguem el berenar casi una hora, fins que la cosa comença a afluixar. Quan només són gotes, ens posem l’impermeable i a continuar.

Cau una pluja impressionant

Cau una pluja impressionant!

La pluja no ens atura

Però unes gotes no ens poden aturar

 

La propera parada és el poble coster de Lovina, al nord de Bali. El lloc no ens atrau gaire, però ja comença a ser tard i hem de buscar parada i fonda on passar la nit. Com si ens llegissin el pensament, i encara circulant, molta gent se’ns apropa en moto per guiar-nos allà on volguem i proposar-nos hotels i guest houses. Ens expliquen de tot i ens donen targetes d’establiments mentre conduïm. Però primer, volem veure la platja quan està marxant el sol, és l’hora que més ens agrada. Aparquem a la mateixa sorra i caminem una estoneta, entre alguns banyistes, la majoria nens.

indonesia_3051

Nens jugant a la platja de Lovina

indonesia_3066

Arriba una barqueta plena de persones a la costa

indonesia_3072

Practicant snorkel

 

Ara sí, comencem a buscar hotel, però res ens convenç. I com passa algunes vegades anant sobre la marxa, no l’encertem. El lloc triat és gran, amb vistes a la platja, però sembla, amb tots els respectes, el típic hotel de l’Imserso fora de temporada. Dues parelles més de guiris que no sabrìem (ni ens atrevim) a descriure deambulen pel recinte. Tot i regatejar, el preu ens sembla excessiu per la qualitat del lloc, però ja és fosc i no tenim ganes de voltar. Això sí, decididim fer un últim esforç i buscar un lloc més maco per sopar al poble.

indonesia_3074

Lovina a la nit. El poble no ens crida gaire l’atenció…

La recepció del nostre hotel: tot un gust en la decoració

La recepció del nostre hotel: tot un gust en la decoració

 

Al dia següent continuem baixant per la costa i més tard cap a l’interior de l’illa de Bali. Més poblets i mercats. Arribem al poble de Munduk i ens encantem fins al capvespre observant els arrossars. Els cultius són rotatoris i es poden veure les diferents etapes de l’arròs, i totes tenen el seu interès. Però amb la llum tan maca que trobem ens crida l’atenció els que estan recoberts d’aigua. La Cristina es queda en un caminet amb la moto, i jo decideixo endinsar-me als camps. Sembla un laberint, perquè no es pot caminar en línia recta, si no que s’ha de vorejar les diferents terrasses d’arrossars. Ups! pel camí em trobo una senyora que s’està banyant a la sèquia que porta l’aigua als cultius. Perdoni!!!! No miro!!

Ens perdem entre camps tractant de fer fotos

Ens perdem entre camps intentant fer fotos…

Veure la posta de sol sobre els camps d'arròs és genial!!

Veure la posta de sol sobre els camps d’arròs és genial!!

 

I per si no en tenim prou de camps d’arròs, decidim dormir en unes cabanes situades al mig dels arrossars. Que maques!! La idea ens sembla fantàstica, encara que no comtem amb la visita de força insectes durant la nit. És el que té fer nit entre l’arròs. Sort de les mosquiteres. Ah! I tampoc ens oblidem dels geckos, una mena de petit llangardaix. La feinada que tenim per fer sortir un de darrera el llit…

Camí de la nostra habitació entre arrossars

Camí de la nostra habitació entre arrossars

L'enorme mosquitera sobre el nostre llit

L’enorme mosquitera sobre el nostre llit

indonesia_3121

 

No ens cansem de veure camps d’arròs. Així que el tercer dia de ruta decidim arribar fins a Jatiluwih, uns bancals de cultiu reconeguts per la Unesco per la seva bellesa. De fet el seu nom literalment significa ‟realment meravellós”, i això és el que a nosaltres ens sembla. Tot i que ens costa força trobar-ho, finalment arribem a una petita guixeta on cobren una entrada per accedir-hi a un tram de carreterera des d’on es poden veure. Es pot circular per uns pocs quilòmetres envoltats de camps, però el millor és aparcar i fer algun passeig entre l’arròs.

indonesia_3286

indonesia_3261

indonesia_3297

Els nens s’ho passen de conya banyant-se a la sèquia que rega els camps

indonesia_3043

indonesia_3264

 

Tenim gana, però decidim fugir dels restaurants que hi ha a la zona, semblen massa turístics. I acabem al pol oposat, un lloc on no entenem la carta i amb prou feines ens entenen a nosaltres. Doncs apa, a demanar l’únic que sabem dir en indonesi, el nasi goreng que tan ens agrada. -‟No spicy”- ens diu la senyora. I a la primera cullarada ja ens cau la llagrimeta del picant…

Com ens agraden els Nasi Goreng (arròs fregit amb verdures, pollastre i ou)

Com ens agraden els Nasi Goreng (arròs fregit amb verdures, pollastre i ou)

De tant en tant trobem una moto-bakery, on fem les postres del dia

De tant en tant trobem una moto-bakery, on fem les postres del dia

Més somriures de nens

Més somriures de nens

 

Com ens agrada això de voltar. Però els dies passen rapidíssim i ja estem al 21è dia de ruta. Tornarem a la ciutat d’Ubud, per deixar la moto que tan bé ens ha anat i acabarem allà el nostre viatge per Indonèsia. I a més, coincidirà amb la festa del Galungan, una ceremònia hinduista. Totes les ciutats de Bali engalen els carrers per celebra-ho. Tenim ganes de veure-ho!

 

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

4 Comments

  1. M’encanten els camps d’arrós!!! son un paisatje maquissim,
    El tema de la moto, veig que ha sigut un encert, pel que expliqueu i les fotos tan maques y curioses, segur que han sigut uns dies molt macos ^_^

    Una abraçada!!

    Resposta

    1. Ens ho hem passat molt i molt bé. La moto és un transport que ens encanta i és perfecte per anar al nostre ritme descobrint poblets i ciutats. Ho recomanem a tothom. I a sobre, voltar pels camps d’arròs ja no té preu. Són maquíssims!!!
      Gràcies pel teu comentari, Verónica.

      Resposta

  2. Júlia Domènech 1 Novembre 2013 a les 0:59

    Quina passada i quina enveja! Els vostres posts són una meravella i les fotos també!!! Gaudiu del que us queda!!!!

    Resposta

    1. Ooooh! Gràcies per aquests comentaris, Júlia. És una destinació perfecte pels que estimem la fotografia. Quins constrastos!! Però com tot, l’aventureta ja ha acabat. Tot just hem arribat a casa i a punt (o no) per tornar a la feina i la realitat.

      Una abraçada

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s