Ruta pel Marroc

En marxa!

En marxa!

DEL 14 AL 22 JUNY DEL 2008

Descobrir (encara que sigui mínimament) una part del Marroc en cotxe és una experiència inoblidable. La llibertat per moure’t és total i decidir sobre la marxa el ritme que vols donar al viatge, ajuda a veure llocs molt interessants. I tot això a menys de 2 hores de vol de casa! Val molt la pena visitar un país tan meravellós.

MARROC2008_06_15_17_27_16_DBV

Depenent dels dies que podem destinar a la ruta pel país, podem veure grans ciutats, pobles petitíssims, desert, muntanya, platja… El ventall de possibilitats és enorme. Un dia estem envoltats de gent per tot arreu, i al següent costa trobar algú en quilòmetres a la rodona. Si triéssim un color per definir el Marroc, aquest seria el marró. El marró de la terra. Per què, tot i trobar-nos llocs amb molta vegetació, o visitar la costa i el mar, el color de la sorra i la terra seca és el que més ens va acompanyar.

MARROC2008_06_19_19_11_18_DBV

Mil i un tipus de transport a les carreteres marroquines

096MARROC FOTOS_DBV

Alguns personatges curiosos

banner mapa ruta

La nostra ruta pel Marroc. Clica per ampliar el mapa

La nostra ruta pel Marroc. Clica per ampliar el mapa

 

La nostra ruta en cotxe comença a Fes i acaba a Marrakech, fent un total de 1.400 quilòmetres. El planing dels dies és el següent:

  • DIA 1. ARRIBADA A FES. DIA I NIT A LA CIUTAT
  • DIA 2. TRAJECTE CAP A ERFOUD I NIT AL POBLE
  • DIA 3. EXCURSIONS I NIT AL DESERT D’ERG CHEBBI
  • DIA 4. VISITA MERCAT RISSANI, POBLES I KASBAH PROPERS A ERFOUD
  • DIA 5. RUTA A LES GORGES DE TODRA FINS ARRIBAR A OURZAZATE
  • DIA6. VISITA A LA KASBAH D’AÏT BENHADDOU I ARRIBADA A ESSAOUIRA
  • DIA 7. VISITA A ESSAOUIRA I RUTA FINS A MARRAKECH
  • DIA 8. DIA A MARRAKECH
  • DIA 9. DIA A MARRAKECH

banner quadern viatge

  • Volem al Marroc amb la companyia low-cost Ryanair. Aterrem a la ciutat de Fes, i tornem cap a casa des de la ciutat de Marrakech.
  • Lloguem un petit cotxe amb l’empresa Europcar, que per un petit suplement ens permet retornar-lo a una ciutat diferent de l’origen (Fes-Marrakech)
  • Reservem tots els allotjaments poc abans de sortir de casa, per internet, i sense cap agencia de viatges pel mig. Contractem un parell d’excursions a l’hotel Xaluca d’Erfoud. Una en 4×4 per conduir pel desert i visitar poblets i escoles, i una altra per fer ruta en dromedari i passar una nit en haimes al desert d’Erg Chebbi.
  • Ens allotgem sempre en Riads (típiques cases marroquines amb un gran pati central envoltat per les habitacions). Normalment ubicades en carrerons perduts del centre de la Medina.
  • La gastronomia marroquina és espectacular. Molta verdura, cuscús, carn, peix i espècies, moltíssimes espècies… A les grans ciutats és molt fàcil trobar restaurants de deiferents tipus. Especial atenció a la fruita. Tota la que tastem és boníssima!
  • Viatgem al juny, i la temperatura és ideal. Sempre anem en màniga curta, inclús per les nits. Només en algun poble de muntanya i a la costa notem una mica de fresca.
  • Als llocs més turístics de les grans ciutats (Marrakech, Fes…), podem arribar a  sentir-nos com un bitllet amb potes. Molts pensen que tots els turistes van carregats de diners, i intenten aprofitar-ho. Encara que això és una minoria. La majoria dels marroquins són super amables, sempre disposats a ajudar-nos en qualsevol cosa. Als pobles petits sempre tenen un somriure i una amablitat extrema.
314MARROC FOTOS_DBV

Un dels vehicles llogats

079MARROC FOTOS_DBV

Rentant la roba als rius

072MARROC FOTOS_DBV

Un camió ben carregat…

 

banner diari ruta

Comencem el viatge per Fes, una de les ciutats més grans de tot el país. La seva Medina és enorme, i una de les més antigues del Marroc. Fes-el-Bali està considerat el centre històric, amb un laberint medieval de gairebé 10.000 carrerons. Impressionant la seva adoberia  Al-Chauara, situada al ben mig de petites cases. Es tracta de diferents fosses on tinten i tracten les pells per confeccionar la típica marroquineria. Ens allotgem al Riad dar Calipau (ho recomanem). (VEURE POST)

Lloguem el cotxe i comencem la ruta cap al sud. Passem per Ifrane (conegut com la petita Suïssa), Azrou, Midelt… per carreteres i ports de muntanya que travessen la cordillera de l’Atles. Aquí la vida no sembla gens fàcil, i la gent es dedica sobretot a cuidar els ramats d’ovelles i cabres. Veiem molts camps de cultiu als vorals dels rierols. Els poblets s’integren amb el paisatge, ja que la majoria de cases estan construides en “pisé”, una barreja de terra vermella i palla. (VEURE POST)

Arribem a Erfoud, i ens allotgem a l’Hotel Xaluca, un complex hoteler molt ben muntat per un sabadellenc i un marroquí. Equiàt amb piscines, restaurants, bars… sembla una mica el típic complex de la República Dominicana, però a les portes del desert. Contractem amb ells un parell d’excursions. Fem una ruta en 4×4 amb un guia, que ens mostra els voltants d’Erfoud, l’entrada al desert, diferents poblets i escoles de la zona, així com l’estil de vida bereber. Coneixem a varies famílies que ens conviden a prendre el té a les seves haimes.

Un altre tour ens porta a conèixer el desert d’Erg Chebbi en dromedari, i passar la nit en un campament de haimes envoltats de dunes. La posta de sol de dia següent és espectacular, amb quilòmetres de sorra per tot arreu. (VEURE POST)

Visitem el gran Mercat del poble de Rissani. Fruita, carn, verdura, ceràmica… El lloc és molt autèntic. Fem de nou nit a l’hotel Xaluca d’Erfoud.

Iniciem ruta cap a l’oest del Marroc, passant per ciutats com Tinerhir, famosa pel seu espectacular palmeral, o les gorges de Todra, l’estret pas del riu envoltat per imponents parets de roca de més de 300 metres d’alçada. Visitem varies kasbah (antigues fortaleses del desert), i destaquem sobretot la més gran i impressionant que queda en bones condicions. Es tracta de la Kasbah d’Aït Benhaddou, declarada patrimoni de la Humanitat. (VEURE POST)

Passem i deixem enrera Marrakech (ja tornarem) fins arribar a la costa marroquina, a la ciutat d’Essaouira. Després de tanta terra seca, és com un glop d’aire fresc. La platja, el seu port, un clima més fresc… ens encanta! La ciutat és força turística, i això és nota en els preus.Ens allotgem al Riad Lalla (el recomanem). Passejar per la Medina i veure com arriben les barques de pescadors i venen el peix al mateix port, és tot un espectacle. (VEURE POST)

Desfem camí i, ara sí, arribem a Marrakech, on tornem el cotxe de lloguer. El caos en aquesta ciutat és absolut, especialment dins el seu barri antic (Medina). I allà, al ben mig, és justament on ens allotgem. Triem el Riad Dalia (el recomanem), perdut entre carrerons, però amb una decoració exquisita.  Imprescindible voltar pel seu enorme Zoco, ple d’artesans i botiguers. També alucinem amb l’enorme plaça de Jemaa-el-Fna, que sembla tenir vida pròpia. És el centre neuràlgic i emblema de la ciutat. Per la nit el lloc es transforma en el considerat restaurant a l’aire lliure més gran del món. Un munt de paradetes ofereixen la seva gastronomia a turistes i autòctons. (VEURE POST)

Quan el sol s'amaga, la Plaça adquireix tota la seva plenitut

Quan el sol s’amaga, la Plaça adquireix tota la seva plenitut

La ciutat costanera d'Essaouira

La ciutat costanera d’Essaouira

Adoberia a Fes

Adoberia a Fes

Kasbah d'Aït Benhaddou

Kasbah d’Aït Benhaddou

070MARROC FOTOS_DBV

Trobem molts pastors cuidant del ramat

099MARROC FOTOS_DBV

El dromedari, el millor transport possible. Semblem uns tuaregs de pacotilla...

El dromedari, el millor transport possible. Semblem uns tuaregs de pacotilla…

Els berebers es mouen com peix a l'aigua entre les dunes

Els berebers es mouen com peix a l’aigua entre les dunes

 

banner consells

  • Triem el taxi com a transport per desplaçar-nos de l’aeroport al centre de la ciutat. Atenció, perque ja s’ha de regatejar per arribar a un acord del preu. Els taxistes acostumen a demanar una tarifa superior, que sempre podrem rebaixar una mica. També és molt útil pactar amb algun altre turista i aprofitar el taxi amb més ocupants…
  • El regateix és una filosofia de vida al país. No s’ha de tenir por d’iniciar una dura negociació per aconseguir abaratir qualsevol producte. Per molt bé que aconseguim un regal, ells sempre surten guanyant. Això sí, recomanem no regatejar si no estem disposats a comprar finalment l’objecte triat. Per ells arriba a ser un insult que intentem abaratir un regal sense l’intenció de comparar-ho.
  • Qualsevol moment de l’any és una bona època per visitar el Marroc. Juliol i agost, acostumen a ser mesos de calor extrema a la majoria del país, i potser no és una bona idea.  La resta de mesos són ideals per fer una visita.
  • Com hem dit a l’inici, llogar un cotxe és una bona idea per desplaçar-nos per les llargues distàncies que trobem entre molts pobles. Això sí, recomanem provar a fons el vehicle que ens donin abans de començar la ruta. No tan per desconfiança, sinó perquè si ens trobéssim algun problema quan ja hem iniciat la marxa, ens pot espatllar l’escapada. Nosaltres ens vam quedar sense aire condicionat a l’inici de la ruta, i tot i ser juny, era bastant insuportable la conducció. Per sort, només arribar a la següent ciutat vam poder canviar el cotxe.
  • Un altre xip que hem de canviar ràpidament quan circulem pel Marroc és el ritme. Sobretot quan ens allunyem de les grans ciutats, on tot sembla ralentitzar-se. Parar per dinar, buscar allotjament, parlar amb la gent… Tot és més lent, però no per això menys interessant. Simplement hem de deixar enrere les presses i l’estrès de la nostra societat.
  • És relativament fàcil perdre’s als zocos i medines de les ciutats grans. El laberint de carrerons és inacabable. Sempre es pot demanar ajuda, i per algunes monedes més d’un us acompanyarà on li digueu. El millor és agafar sempre alguna referència arquitectònica, en especial els alts minarets de les mesquites.
  • Recomanem moltíssim allotjar-se en Riads perduts al centre de la Medina i dels nuclis històrics. Són la millor manera de viure l’ambient del lloc que visitem.
  • El masclisme és un factor a tenir en compte. Sobretot per les dones que viatgin a les zones menys turístiques. No és que trobéssim cap problema, però no estem acostumats. Sempre en grups separats, les dones per un costat, i els homes per un altre. Quan era la Cristina la que demanava alguna indicació o portava la veu cantant, es notava una certa desaprovació. Tot al contrari quan ho feia jo.
  • A l’hora de conduir: vigilar amb la velocitat i les imprudències. Trobarem de tot, gent avançant en línia continua, motos amb 3 i 4 persones, camions amb una càrrega més que excessiva… S’ha d’anar amb mil ulls.
  • I sobretot intentar no sobrepassar els límits de velocitat. Les patrulles de policia estan a la caça dels conductors com nosaltres. No és que hi hagi un radar a cada cruïlla, però quan més confiats estem, més fàcil és complir la llei de Murphy.
090MARROC FOTOS_DBV

Passant l’estona…

075MARROC FOTOS_DBV

Descansant a l’ombra. La calor… ja se sap!

095MARROC FOTOS_DBV

Una de les diverses anècdotes del viatge precisament, és quan ens vam trobar una patrulla de policia que ens va donar l’alto per excés de velocitat (s’havia d’anar a 80 km/h i anàvem a 90). La situació, bastant surrealista. La parella de policies semblava sortida d’una pel·lícula d’espaguetti-western. Uniforme caqui, ulleres de sol Ray-Ban, somriure maliciós… Tots uns personatges! No es van dignar a mirar la Cristina ni respondre a les seves preguntes. Allò era una cosa d’homes, i l’únic dolent de la peli era jo. El missatge era clar i directe: havíem comés una infracció, tindríem una multa, però podíem arribar a un acord. La insinuació de fer un pagament menor a la multa, però en diners en metàl·lic allà mateix, començava a sortir… Però, i encara que costi creure, dos temes de conversa ens van salvar de ser multats: El primer, va ser iniciar la conversa en francès i no fer servir l’anglès. Directament em van dir que estaven farts que els turistes només parlessin anglès… El segon, un tema universal pels homes d’aquest planeta, el futbol. –“Ah! Sou de Barcelona, així sou del Barça, oi?”. No m’hauria costat gens seguir la farsa i afirmar-ho, però dels meus llavis va sortir un rotund -“No! Sóc del Betis, l’equip de Sevilla”-

059MARROC FOTOS_DBV

Camps de roselles

062MARROC FOTOS_DBV

Sempre trobes gent al voral de les carreteres.

A partir d’aquí, 20 minuts de conversa sobre els jugadors africans que juguen a la lliga espanyola van acabar amb un somriure dels policies. Un -“no torneu a sobrepassar els límits de velocitat, nois, perquè potser no tindreu tanta sort”-. I ho podem ben afirmar, encara que ens passaven camions, carros, i motocicletes, no vam tornar a trepitjar l’accelerador del nostre cotxe en tot el que quedava de ruta…

055MARROC FOTOS_DBV

Transport especial de bestiar.

064MARROC FOTOS_DBV

058MARROC FOTOS_DBV

093MARROC FOTOS_DBV

Tenim un record ben maco del nostre recorregut pel Marroc, i de ben segur, tard o d’hora tornarem. Si hem definit aquest lloc com el país marró, ens encantarà conèixer una gama més amplia d’aquest color…

banner entrades

Clica sobre els articles que hem escrit del Marroc al blog:

marroc post 01 marroc post 06 marroc post 05 marroc post 04 marroc post 03 marroc post 02

banner fotos

galeria fotos marroc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s