Ruta per Indonèsia (5a part). El sud de Bali

 

Deixem enrere l’illa de Java, on hem conegut ciutats i pobles amb una gent increïble, i arribem a la veïna Bali. Comencem pel sud, instal.lant-nos uns dies a Seminyak, a la costa oest balinesa. Sabíem que seria un lloc turístic, però ens va sorprendre que ho fos tant. Però busquem platges i relax, així que li donem una oportunitat. 

I és que el xoc de l’arribada ha sigut molt gran. En els 5 primers minuts ja vam veure tants turistes junts com en tots els dies que hem passat a Java! Una gentada recorre el carrer principal, ple de restaurants de tot tipus, botigues de roba i galeries d’art. Això sí, els carrers continuen amb unes voreres horribles, plenes de forats i trampes pels vianants, tot i que moltes estan en obres i en procés d’arreglar-se. Hotels, villes, spas… un al costat de l’altre.

 

Ens agobiem una mica al veure tanta gent als carrers, però decidim canviar el xip per complet. Volem baixar el ritme de l’aventura viatgera, recuperar una mica l’esquena de la Cristina, i per això decidim buscar un bon hotel. Ens donem un capritxo!

 

Bons dinars i sopars, passejades per la platja, piscina de l’hotel, seure i prendre una cervesa ben freda (ah! les famoses Bintang entren tant bé…), massatges balinesos… No sabem quants dies ens quedarem, dependrà del que el cos ens demani. Mmmm, ben pensat això tampoc està gens malament! Això és el que també pensen molts japonesos. Està ple de nipons i fins i tot ens trobem, al nostre hotel, un equip de televisió japonès gravant un reportatge dels hotels de Bali per potenciar encara més el turisme. I endevineu qui surt per allà al mig! Tenim un imà per aquestes coses…

 

La platja de Seminyak està força bé. Són 4 quilòmetres de sorra que permeten llargues passejades. El primer dia que la visitem fa molt de vent i les banderes recomanen no banyar-se, però la resta de dies són molt millors per fer un banyet. Si fa vent, els surfistes aprofiten per cabalgar les onades, i nosaltres per observar-los.

 

També decidim llogar una moto i fer turisme per més llocs de la costa. S’ha de vigilar amb el trànsit, però un cop abandonem la ciutat, tot és molt més tranquil. Encara que no és fàcil ubicar-se! Poques indicacions i pocs cartells als llocs, sobretot si busquem certes platges. Però sempre hi ha algú disposat a ajudar-te, encara que sigui a canvi que visitis el Guest House on treballa, i treure comissió si et quedes. A nosaltres se’ns enganxa tota una tarda un senyor per oferint-nos allotjament. No sabem com desempallegar-nos. És tan amable…

 

Trepitgem platges com les de Jimbaran i Balangan. Quina tranquil.litat. Dinem en un dels múltiples xiringuitos que hi ha davant el mar. Senzills, però fan el nostre plat preferit molt bo, el nasi goreng. Caminem per la sorra, parem a fer un beure, seiem a la sorra, tornem a demanar un beure… Quina calor, mare meva!

 

Una de les tardes arribem just abans que marxi el sol, a veure el temple de Pura Luhur Ulu Watu. Situat dalt un penya-segat, impressiona, i a sobre ajuntar-lo amb un bonic capvespre ja no té preu. Un munt de micos són els amos de la zona, i tot i que semblen fer gràcia, s’ha de vigilar moltíssim. Més d’un perd les ulleres o qualsevol cosa si ens despistem. Són uns lladres professionals!

 

Fem la visita del revés. Ens encantem amb la posta de sol, i després passegem per la zona del temple. Però és clar, és fa negre nit. Voltem entre construccions religioses, gairebé sols, envoltats de micos que ens miren amb cara de pocs amics. Marxem, que ja veurem si sabem trobar el camí cap a la Seminyak, on tenim el nostre hotel.

 

De tornada veiem que sobre el mar ha començat una tempesta de llamps, que per sort encara no arriba a terra. Només ens ha plogut una horeta durant la nit del 6è dia al país. Uf! I nosaltres patint per si era època de plujes. No cau ni una gota!!! Després de diversos intents aconseguim arribar fins la platja de Jimbaran. No volem perdre’ns l’espectacle dels llamps sobre l’aigua! Un munt de taules preparades pels xiringuitos ofereixen ‟Romantic Dinner” per sopar davant el mar. Llumetes i espelmes li donen un aire molt xulo, tot s’ha de dir. Però nosaltres optem per apartar-nos i buscar un lloc més tranquil. Seiem a la sorra, darrere d’unes embarcacions de pescadors, i gaudim veient l’espectacle que ens ofereix la natura. A més, intentar fer fotos als llamps ens agrada!

 

Al dia següent, voltem per més carrers de la ciutat on som, Seminyak. A la tarda decidim trepitjar la platja per veure de nou la posta de sol. Els hotels i botigues estan tan junts, que costa trobar els carrers que porten al mar. Un ens crida l’atenció. Un llarg passeig en forma de túnel tapat per les branques de bambú. Demanem a un vigilant que sembla custodiar el camí: -‟Perdó, aquest camí va a la platja?”- Ens respòn que sí, però que és per accedir a través de l’hotel W, un dels més luxosos de tot Bali. Ahhhh! Doncs som-hi! Arribem i entrem a un dels hotels més impressionants que hem vist mai. Això és luxe de veritat. Quant deu costar aquí una habitació? Més val ni pensar-ho. Però hem d’anar ràpids, el sol està a punt de desaparèixer i aquest espectacle com a mínim sí és gratis. Hem vist moltes postes de sol, però sempre ens continuen meravellant. És tot un espectacle.

 

L’hotel és tan gran, que no trobem la sortida. Donem voltes, i arribem a la zona del bar exterior, amb una animació tremenda. Llums, un munt de gent i una Dj’s punxant música. Què carai, decidim quedar-nos i fer un beure! No anem molt vestits per l’ocasió, és clar, però disimulem el millor que podem. Però només portar la carta, ja veiem de quin peu calcen… Quin preus, mare meva! Au, unes cervesetes per disimular. Je, je… Això dels preus és curiós. Tot i estar en un lloc tan luxós, continua sent més barat prendre una cervesa aquí que a casa nostra, però després d’uns dies per Indonèsia, el valor dels diners canvia. En llocs poc turístics, les coses són increïblement barates, però quan es tracta de llocs on només trobes guiris, els preus es disparen. A més, la moneda indonesia no ajuda gaire. Els preus es mouen en xifres estratosfèriques, plenes de zeros. Més o menys 1 euro són 15.000 rúpies. Doncs allà ens teniu, prenent les Bintang (cerveses balineses) davant la platja, en un hotel al.lucinant, amb música de fons. Desconnectem de tot!

 

A l’hora de marxar decidim estirar la jornada tan perfecta i sortim per la platja. Volem caminar per la vora del mar a la nit, fins la desviació que porta al nostre hotel. Però amb la foscor (o potser han sigut les cerveses, a qui volem enganyar), ens passem de llarg el carrer. Caminem i caminem, i la marea comença a pujar cada cop més. Cada vegada tenim menys sorra per on passar. On som? Ja ens hem tornat a perdre! Tot un clàssic als nostres viatges. Finalment, i amb ajuda, trobem el camí correcte.

 

No ha estat gens malament la nostra estada a Seminyak i els voltants. Molt turístic, però ens hem recuperat una mica del ritme que portàvem. La nostra propera destinació, la ciutat d’ Ubud, una mica més al centre de l’illa de Bali.

Aquest és un post in situ, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.

• Clica per veure informació, detalls, recorregut i consell de la Ruta per Indonèsia.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (1a part). Yogyakarta, Borobudur i Prambanan.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (2a part). Visitem solo, Semarang, i un hospital indonesi.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (3a part). Orangutans a Borneo.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (4a part). Malang i el Parc NAcional Gunung Bromo.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (6a part). Ubud, illa de Bali.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (7a part). Centre i nord de Bali en moto.
• Clica per veure Ruta per Indonèsia (8a part). Ubud, illa de Bali i els últims dies.