Continuem la nostra aventura asiàtica. Ens instal.lem uns dies a la ciutat de Malang, al centre de l’illa de Java, disposats a recòrrer els seus carrers i a fer-la servir com a base per arribar fins al Parc Nacional Gunung Bromo, on tenim intenció de pujar al volcà més famós d’Indonèsia. 

Ens agrada Malang. Primer perquè la temperatura és un pèl més baixa que a la resta de ciutats on hem estat (poquet però s’agraeix), i després per la vida que trobem. I això que comencem amb mal peu. Arribem quan ja és fosc, després de la nostra extraordinària aventura per Borneo, cansats i amb ganes d’una bona dutxa. Doncs bé, hem de canviar d’habitació a l’hotel triat, perquè és plena de formigues. Sorry, sorry, ens diuen…

Les vies principals de la ciutat són plenes de tot tipus de vehicles

Les vies principals de la ciutat són plenes de tot tipus de vehicles

indonesia_malang cabras

 

Els dies següents els dediquem a patejar la ciutat. Com les altres ciutats indonesies que hem visitat, Malang no té un centre gaire marcat, però fem un munt de quilòmetres amunt i avall. Algunes avingudes principals amb molt de trànsit (sobretot motocicletes), molts carrerons estrets, uns quants centres comercials molt decrèpits, però on entrem de tant en tant per gaudir d’alguns instants d’aire condicionat i moltíssims warungs (xiringuitos al carrer on preparen menjar). I és que els indonesis mengen a totes hores!

Trobem qualsevol cosa de menjar a qualsevol cantonada

Trobem qualsevol cosa de menjar a qualsevol cantonada

No sabriem si posar-nos en les mans d'aquesta perruquera

No sabriem si posar-nos en les mans d’aquesta perruquera

 

Un lloc que ens meravella és l’enorme mesquita Jami. Per arribar ens guiem per la crida a l’oració que sona als seus altaveus, i pels enormes minerets visibles des de molts punts de la ciutat. Han tallat al trànsit el carrer per on s’accedeix, i un munt de motocicletes estan aparcades davant. Moltíssima gent està arribant (en realitat homes) i no paren d’entrar al seu interior. Centenars de sabates omplen l’entrada a la mesquita.

La gran Mesquita Jami de Malang

La gran Mesquita Jami de Malang

indonesia_malang mosque

És l'hora de la pregaria

És l’hora de la pregaria

 

Davant és troba la gran plaça Alun-Alun, amb una gran font al mig i molta zona verda. Allà es mescla la gent que gaudeix del relax, amb els comerciants que venen de tot: menjar, roba, souvenirs… Quanta vida!

També ens agrada el Temple Xinès Eng An Kiong, més a les afores, on bona part de la gran comunitat xinesa de la ciutat es reuneix. A més de pregar, comparteixen xerrades, menjar i fins i tot juguen a ping pong.

La plaça Alun Alun

La plaça Alun Alun

La Cristina no pot evitar tastar qualsevol aperitiu

La Cristina no pot evitar tastar qualsevol aperitiu

indonesia_malan alun alun children

 

Però on de veritat guadim moltíssim és perdent-nos pels carrerons de qualsevol barri. Allà trobem l’autèntica gent de Malang. Grans i petits ens saluden, sempre amb un somriure a la cara. Molts ens expliquen coses incomprensibles per nosaltres, ja que ens parlen en indonesi. Els hi diem que no entenem, però és igual, ells continuen com si res. I nosaltres riem, i ells també.

Els carrerons de Malang són el millor de la ciutat

Els carrerons de Malang són el millor de la ciutat

indonesia_malang houses

Sempre un somriure. Ah! I el Barça triomfa a tot arreu

Sempre un somriure. Ah! I el Barça triomfa a tot arreu

 

Visitem alguns mercats, que sempre són el millor lloc on viure experiències. Les parades de verdura i carn són genials! Tothom seu a terra oferint els seus productes. Com sempre en aquests llocs, veure la carn i el peix exposats sobre caixes amb la calor que fa, impressiona. Un dels mercats més visuals és Pasar Senggol, on es venen tota classe d’ocells. Gabies i més gabies omplen el carrer. Al costat mateix, hi ha Pasar Bunga, el mercat de plantes.

indonesia_malang market cris

Un dels nombrosos mercats de Malang

Un dels nombrosos mercats de Malang

El mercat de les aus és ideal per perdre's una estona

El mercat de les aus és ideal per perdre’s una estona

indonesia_malang pasar senggol periquitos

 

Això ens agrada, i decidim que ens quedarem un dia més. Però a l’hotel ens diuen que no tenen disponibilitat. Ens expliquen que pels habitants de Java, arriben dies festius i un pont llarg. Molta gent viatja i els hotels estàn a tope. I nosaltres sense saber-ho. Uf! I vaja si tenim problemes per trobar algun lloc on dormir! Però finalment (i com sempre), la Cristina i internet fan el miracle. Ara toca fer-ne un segon. Feliços de la vida, anem fent sobre la marxa, i ara també veiem que no trobem vols per anar a l’illa de Bali. Estudiem possibilitats: anar en tren, cotxe i ferri? La gent de l’hotel ens ajuden a trobar vols molt barats per d’aquí dos dies. Que fem? Doncs vinga, una nit més a Malang! En total seran 4 nits en aquesta ciutat.

Fa molta calor i humitat, però hem vist molts nadons  super abrigats. Perquè deu ser?

Fa molta calor i humitat, però hem vist molts nadons super abrigats. Per què deu ser?

Estem menjant molt Nasi Goreng, uns dels plats més típics, però aquest amb pinya era psicodèlic!!

Estem menjant molt Nasi Goreng, uns dels plats més típics, però aquest amb pinya era psicodèlic!!

 

Aprofitem per visitar una de les moltes agències que organitzen excursions als voltants (bé, en realitat pagant et porten i t’organitzen el que vulguis. Són uns craks aquesta gent). Aprofitem per dir que surt més barat fer-ho així que reservar-ho des de casa. Ens apuntem a la visita més important de la zona: la sortida del sol veient el volcà Bromo. Ens passen a recollir a la 1h de la matinada. Mare meva! però si hi ha dies que no hem anat a dormir a aquesta hora? Doncs res, negre nit ens recullen en una furgo i cap allà anem. 3 hores per carreteres (l’últim tram realment en péssimes condicions) fins arribar a l’entrada del Parc Gunung Bromo. Allà ens fan canviar de cotxe. Una flota de 4×4 va carregant persones sense parar. I és que com hem dit abans, són dies festius i la gentada que trobem és impressionant. Segurament això ens marca la jornada, perquè ens deprimeix una mica trobar-nos tanta gent. Però no hi podem fer res!

El sol surt a les 5h del matí

El sol surt a les 5h del matí

La gent observant el volcà Bromo

La gent observant el volcà Bromo

 

Busquem un raconet al mirador on ens deixen, per observar la sortida del sol i les vistes del conjunt de volcans que formen una impressionant visió. El Gunung Bromo (2392 m) mostra la seva amplia caldera i una fumera continua surt del seu interior. L’acompanyen el Kursi (2581 m) i el Batok (2440 m), amb formes perfectes. Si demanes a un nen petit que dibuixi un volcà o muntanyes, segur que ho faria molt semblant a les que ens trobem davant nostra. Semblen de conte!

La panoràmica dels volcans és espectacular!

La panoràmica dels volcans és espectacular!

Fa força fred, però nosaltres anem preparats. I sinó, sempre pots comprar o llogar un gorro i/o abric als venedors que passegen entre els turistes.

Els 4×4 baixen del mirador, i com si fos el rallie Paris-Dakar, s’endinsen en el que sembla un paisatge lunar anomenat Laotian Pasir, un mar de sorra negra i volcànica fins arribar gairebé a la base del volcà Bromo. Són molts els que també intenten arribar en moto, però moltes queden atrapades a la sorra.

La gentada és considerable. Però no podem fer res

La gentada és considerable. Però no podem fer res

 

Un cop baixem del vehicle, ens espera una caminada curta fins les escales de pedra que pugen al cràter del volcà, però un munt d’autòctons de la zona ofereixen fer el recorregut a cavall per un preu assequible. Entre la gentada que hi ha, els cavalls i tot el moviment que allà es genera, la polseguera que s’aixeca és enorme. Costa respirar! I au! a pujar les escales, només són 250 graons. Allò sembla Les Rambles un diumenge al vespre!

250 graons ens separen del cim del volcà Bromo

250 graons ens separen del cim del volcà Bromo

 

Però un cop a dalt, la visió que contemplem ens torna a alegrar el dia. És impressionant! Fem una petita passejada pel voral del cràter, observant la fumera que surt continuament. Una petita barana acumula als turistes, però es pot caminar per fora sense cap impediment. Bé si, el de caure avall i que el volcà s’ens empassi.

La visió del cràter impressiona

La visió del cràter impressiona

 

Al dia seguent ens ho prenem amb calma. Voltem per més carrers de Malang, sense molt de rumb fixe, trobem alguna cafeteria on mitigar la nostra dependència al sucre, i anem a recollir la roba que havíem portat a una lavanderia. Tocava fer neteja. La laundry és autèntica. És casa d’una familia i només disposa d’una rentadora i una secadora atrotinades, però que fan la seva funció. Per només 1 euro ens han rentat tota la roba que portem pel viatge (que tampoc és que sigui gaire).

Trobem una cafeteria on posem remei a la nostra addicció al sucre

Trobem una cafeteria on posem remei a la nostra addicció al sucre

Portem tota la nostra roba a rentar

Portem tota la nostra roba a rentar

 

Ja estem preparats de nou per un canvi substàncial. Deixarem la illa de Java i anirem a conèixer la veina Bali. Canvi de gent, de religió… I trepitjarem les primeres platges del viatge. Ja en tenim ganes!

Aquest és un post in situ, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.

Advertisements

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

8 Comments

  1. Ja estàvem patint de no rebre cap crònica mes….. veig que per fi heu arribat a Bromo. Us queixeu de la gentada i de no haver gaudit d’aquest increïble indret amb mes tranquil•litat, però per animar-vos us haig de dir que heu tingut molta sort de veure’l amb tota la seva plenitud i sense boires. Tenim uns amics que varen anar l’any passat i la boira no es va aixecar en cap moment…. no van veure el Bromo per enlloc.

    Els carrerons de les ciutats indonèsies i sobretot els mercats, son per gaudir-los dies i dies i mai et cansaries. L’alegria de la gent, (molta de ella en condicions quasi infrahumanes ), et fan reflexionar del perquè nosaltres ens queixem de tot plegat, sense gaires arguments.

    Tothom hauria de viatjar mes i conèixer altres cultures per adonar-se que es pot ser realment feliç amb menys recursos.

    Com sempre les fotos que feu son increïbles. Per cert, l’Imma m’ha regalat un trípode com cal i ara intentarem imitar-vos, encara que es força difícil.

    Una recomanació per Bali…. fugiu de la costa…. aneu al cor de l’illa que es el que realment paga la pena. Esperem llegir la vostra propera crònica ben aviat.

    Resposta

    1. Miquel, cada vegada ens costa més compaginar el ritme del viatge i fer les cròniques pel blog. Però ho intentem!
      Tens raó, no ens hem de queixar per trobar-nos tanta gent al Bromo, allò era espectacular, i el dia va ser impecable. De fet pensàvem trobar més pluja i no ens ha caigut ni una gota. Un parell d’hores d’aigua una única nit. I tampoc ens queixaríem, perquè fa una calor i xafugor bestials.
      Ara ja som a Bali, i ens ho prenem amb
      una mica més de calma.
      Hem començat per Seminyak, al sud, i és cert que tot és molt turístic. Trobar-nos tanta gent (la majoria guiris com nosaltres) va ser un xoc.
      La seguent parada serà a Ubud (més al centre) i després pujat més al nord.
      Ah! I quan provis el trípode ja ens diras que tal. Nosaltres hem vingut amb l’equip fotogràfic mínim, però s’agraeix no portar tan de pes a sobre.
      Una abraçada!!

      Resposta

  2. Quines fotos dels volcans! Ens haurem d’anar mentalitzant a aguantar la humitat i els mosquits perquè meravelles com aquestes no ens les podem perdre. I ara a Bali, a descansar… Tampoc cal que feu cap post des d’allà. Bali, bah… segur que està sobrevalorat! 😉

    Resposta

    1. Doncs el tema dels mosquits s’aguanta prou bé. Creiem que no és l’època forta. Aixó sí, anem ben preparats per aquest tema. Però la calor l humitat són enormes. Acostumats a voltar amb fresqueta i força roba al damunt, el canvi és molt bèstia. Però val la pena!!!
      I Bali, teniu raó, que us podem dir. Platja, menjar bé, massatges… No el recomanem, je,je,je…
      Ens hem agafat uns dies de relax, per recuperar forces, però aviat sortim cap al centre de l’illa. Aviam que trobem!
      Gràcies pel vostre comentari!!

      Resposta

  3. M’han encantat les fotos del menjar!! jo també aniría tastant tot lo que veiés jeje
    De vegades, els moments en que vas sense algo fixe, que et pares a observar y a passejar, acaben siguent els millors moments 😉

    Descanseu en Bali!!

    Resposta

    1. Tens tota la raó, Verónica. En aquest viatge ens estem trobant molts bons moments quan ens hem perdut per barris i carrerons. La gent és molt simpàtica i amable.
      I el menjar, tot és bo. Molt arròs, és clar, però a nosaltres ens agrada. Som super fans del Nasi Goreng, arròs fregit, amb verdures, ou i pollastre o peix. Senzill però baratet i nutritiu. Tot i que si aconseguim trobar de tant en tant alguna cafeteria, no podem resistir-nos a algo dolç.
      Ara toca una mica de descans al sud de Bali, però en breu tornem a posar una marxa més i cap al centre de l’illa.
      Gràcies pel teu comentari.

      Resposta

  4. Esteu fent un viatge preciós…i em bocabade quan veig com teniu temps per a fer les cròniques de viatge. El meu sistema és diferent. Escric al quadern de viatge tot el que veig i sento i després tranquil•lament a casa ja ho perfile i ho publique al bloc. I és que quan estic de viatge, desconnecte totalment de la tecnologia i de la informàtica.

    Resposta

    1. Mariló, no et pensis que tenim gaire temps per escriure al blog. Són hores de dormir que perdem a les nits. Normalment la majoria d’articles fem com tu, els escrivim a casa amb més temps, i els cuidem una mica més. Però és que també ens agrada molt mostrar les sensacions que ens produeix el lloc que estem visitant, i si ho podem fer mentre viatgem, doncs és tot un plaer. Encara que també anotem moltes més dades, que després resumirem al blog i que potser serviran per explicar alguns consells a d’altres viatgers.
      Ens alegrem que t’agradin les nostres cròniques. I moltes gràcies pel teu comentari.
      Una abraçada!

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s