Consells per visitar el Salar de Uyuni, Bolívia.

DEL 10 AL 12 DE NOVEMBRE DEL 2017

Hi ha llocs on sents l’energia de la terra, on saps que el planeta té més sorpreses de les que els nostres ulls veuran mai, i et sents petit, minúscul, davant el poder de la natura.

A Uyuni, és com ens sentim. El major desert de sal del planeta és un dels imprescindibles d’Amèrica del Sud, i la seva visita no deixa indiferent a ningú.

Fa milers d’anys aquí hi havia un gran llac, i l’evaporació de l’aigua ha deixat pas a una enorme capa de sal (entre 2 i 10 metres de gruix) plena de minerals como sodi, magnesi… però en destaca un de molt especial, el liti. Anomenat el material del futur, s’utilitza per a la fabricació de les bateries dels principals dispositius tecnològics, i el seu valor és incalculable. I aquí s’acumula la mitat de tota la reseva mundial!!!

Aquesta regió semidesèrtica acull paratges espectaculars, que semblen extrets d’un altre planeta. A més del color blanc predominant a l’extensa capa de sal, també trobem estranyes formacions rocoses, pous volcànics, gèisers… Si poguéssim anar enrere en el temps fins a la creació de la Terra, segurament s’assemblaria molt al que Uyuni és avui dia.

Situat al Departamento de Potosí, al sud-oest de Bolívia, i a 3.675 metres d’altitud, fa que no sigui fàcil la seva visita pel nostre compte. Gairebé tothom arriba aquí amb algun tour contractat, normalment d’entre 1 a 4 dies. Per accedir és imprescindible un cotxe 4×4, i un guia experimentat que conegui els camins. Perquè si aquí una cosa és fàcil, és perdre’s. Tot és tan gran, tan semblant, que sense l’experiència d’haver-lo trepitjat milers de vegades, no en sabríem sortir.

Val a dir, que com sempre, la nostra primera intenció és fer la visita pel nostre compte, però ràpidament ens adonem que resulta “gairebé” impossible (deixeu-nos remarcar aquesta paraula, ja que si un vol, ho pot aconseguir), però vam veure que tot es complicaria i necessitaríem més dies i energia dels previstos.

Així doncs, un cop tenim clar que volem contractar un tour, la primera pregunta que ens ve al cap és: -i amb quina companyia?-

Llegim un munt d’informació, i no triguem a entendre que operen un munt d’empreses, i totes tenen comentaris sobre el seus serveis de tots els graus i colors. Ens costa moltíssim decidir-nos. El que per uns ha sortit molt bé, altres han trobat dificultats. A més, també depén moltíssim des d’on volem sortir per fer el tour, quants dies volem dedicar, i a on retornarem.

En el nostre cas, tenim clar que sortirem des de Xile, concretament des de San Pedro de Atacama, on ens trobem uns quants dies de visita, i que retornarem al mateix punt, per continuar la ruta pel país xilè.

A grants trets, totes les companyies ofereixen uns tours molt similars, que després cada un pot acabar de personitzar lleugerament.

La ruta acostuma a ser d’entre 2 a 4 dies per recòrrer el Salar de Uyuni i voltants, en un cotxe 4×4 amb un conductor, que fa de guia i inclús de cuiner. Depenent del pressupost, al cotxe viatjaran entre 2 a 6 ocupants, i un altre aspecte que fa canviar el preu total del viatge, és el nivell dels hotels on farem nit, que són de  diverses categories.

Finalment, i després de demanar pressupost a diferents companyies que organitzen aquest tour, ens decidim per l’empresa Ruta Verde, que té la seva seu a Bolívia. Ens posem en contacte amb ells abans de sortir de viatge, i ens envien un detallat pressupost amb tot el que ofereixen. El preu pot variar depenent de l’època i les opcions triades, així que el millor és consultar-ho amb ells.

A més, pel que veiem després, el tour pot variar una mica el recorregut, depenent de les condicions meteorològiques, i fins i tot del “bon rotllo” que entablim amb el nostre conductor.

Decidim anar només nosaltres dos al cotxe, sobretot preveient que tindrem més llibertat per aturar-nos més estona allà on ens agradi.

I aquest és el tour que contractem, de 3 dies i 2 nits, amb els llocs que finalment veiem:

Dia 1:

San Pedro de Atacama – Hotel Luna Salada

• Ens venen a recollir al nostre hotel de San Pedro de Atacama.
• Gestió de documentació a l’oficina aduanera de Atacama.
• Conducció fins a la frontera Xile -Bolívia, on canviem de vehicle i ens presenten al nostre guia.
• Gestió de documentació a l’oficina aduanera de Bolívia.
• Desierto Dalí
• Poble de Polques
• Salar Capina (on extreuen bórax)
• Ens aturem al petit poblet de Viña Mar, on dinem.
• Valle de Rocas
• Poble miner de San Cristóbal, on hi ha una gran cantera de coure, or.. Visitem el Mercat Central i voltants.
• Cementiri de trens
• Ciutat d’Uyuni
• Poblet de Colchani
• Recorrem el Salar de Uyuni i ens quedem fins veure la posta de sol
• Hotel Luna Salada

Dia 2:

Hotel Luna Salada – Hotel Tayka Ojo de Perdiz

• Isla Incahuasi
• Circulem de nou pel desert de sal
• Ens aturem un moment al poblet de Colchaca, on viu el nostre conductor.
• Ciutat de San Juan de Rosario. Visitem Necrópolis i museu. Anem al poble on dinem en un petit comerç.
• Mirador del Volcà Ollague. 
• Laguna Cañapa
• Laguna Hedionda (una de les més grans)
• Laguna Chiarkota
• Laguna Honda
• Paso del Inca
• Hotel Tayka Ojo de Perdiz

Dia 3:

Hotel Tayka Ojo de Perdiz – San Pedro de Atacama

• Árbol de Piedra
• Laguna Colorada
• Geysers Sol de la Mañana
• Laguna Chalviri
• Polques aguas termales
• Desierto de Dalí o Valley of the Ladies
• Laguna Verde
• Laguna Blanca
• Frontera boliviana
• Arribada a San Pedro de Atacama (aprox. 15h)

El tour contractat inclou:

• Transport en vehicle 4×4, amb el carburant corresponent
• Conductor
• Botella d’oxigen i telèfon satèl·lit al vehicle
• Alimentació per tots els dies (tipus picnic al migdia i plats a la nit)
• Aigua mineral durant tot el trajecte
• Entrades als llocs visitats
• Nits als hotels especificats

No inclou:

• Begudes alcohòliques
• Begudes durant els sopars als hotels
• Propines
• Pagament a la frontera de Bolívia

Segurament la companyia triada per fer aquest tour és una de les decisions més importants, però també podem veure, un cop fet el recorregut, que el guia/conductor és igual (o encara més important) i que això només dependrà de la sort. 

Un cop fets els tràmits de passar la frontera boliviana, en ple desert i en un petit “garito” al mig del no res, ens presenten al nostre conductor pels següents 3 dies. Es tracta d’en Valerio, un bolivià, no gaire xerraire, però que sembla conèixer tota la zona amb molt detall. El vehicle és un Lexus, en força bones condicions, tot i que es nota que els recorreguts pel desert són dura feina pels automòbils.

Com hem dit abans, els llocs on passar la nit poden ser de diferents categories. Les més bàsiques acostumen a ser en habitacions compartides, i inclús s’ha de portar el propi sac de dormir. Hi ha uns pocs hotels de categoria més alta, que en temporada alta s’han de reservar amb força previsió, ja que no són gaires.

Nosaltres triem l’hotel Luna Salada i l’hotel Tayka del Desierto. Els dos estan molt ben integrats a la zona on s’ubiquen, i el tracte és perfecte. L’hotel Luna Salada és un dels més coneguts i populars, ja que està completament fet de sal (parets, llits, cadires…).

No són de luxe, però estan considerats entre els millors de la regió. Disposen de calefacció i aigua calent, tot que només durant determinades hores. L’electricitat també queda tallada a certes hores (sobretot per la nit), ja que funcionen amb generadors i panells solars.

La zona d’Uyuni està situada a una gran alçada sobre el nivell del mar (arribem als 4.500 metres) i això pot provocar problemes amb el denominat mal d’alçada. No s’ha de prendre a broma, ja que pot causar molesties que poden esgarrar el tour (mal de cap intens, vòmits…). El millor per prevenir-ho, és habituar-se gradualment a l’alçada.

Nosaltres passem 3 dies a San Pedro d’Atacama, que està a 2.400 metres d’altitud, abans d’iniciar el tour. Sovint notem com costa respirar per qualsevol esforç físic, i en determinats moments ens fa força mal de cap, però acaba passant. Una de les nits ens costa moltíssim dormir, i a l’hotel ens recomanen posar-nos oxigen (a l’hotel disposen de botelles). En cap moment veiem perillar el tour.

Tot i veure que som força turistes els que fem el recorregut, l’extensió de terreny és tan gran que sempre tenim la sensació d’estar sols. Aquí s’agraeix la feina del nostre conductor, que canvia sobre la marxa alguns dels itineraris per tal d’aconseguir-nos menys presència de persones. 

En aquesta zona, i sobretot a la zona estrella del recorregut: el gran Salar de Uyuni, no existeixen carreteres, i és al·lucinant veure com tots els conductors es guien sense cap ajuda d’indicacions ni cartells. Aquí l’experiència és tot un grau!

Respirarem moltíssima pols, sobretot durant l’estació seca, i reconeixerem altres vehicles en la distància degut precisament a la polseguera que aquests aixequen al circular. Tots els automòvils que circulen per aquí són enormes 4×4, amb grans rodes, i grans bidons de combustible perquè aquí tampoc hi ha gaires benzineres. 

Recomanem l’ús del cinturó i no deixar que el guia es relaxi i circuli a altes velocitats. Nosaltres patim un dels sustos més grans que hem tingut durant els nostres viatges. Presenciem un accident davant nostre entre dos vehicles de turistes amb conseqüències greus, al xocar frontalment degut a la polseguera que aixecaven, impedint la visió (veure article).

Al ser dels primers a arribar, ajudem als ferits a sortir dels vehicles, i ens trobem amb una visió força inquietant per continuar la marxa. Per sort, i tot i la gravetat que observem, uns dies més tard, ens confirmen que no hi ha hagut víctimes, només ferits de diversa consideració.

La sensació de caminar al mig del no res és increïble. Amb una superficie de més de 10.000 quilòmetres quadrats, els perfectes hexàgons de sal que, com si fossin un gran mosaic, tapissen el terra del desert, creen un visió interminable.

Aquí no hi ha gaires activitats a fer, i els grups de turistes es reparteixen per diferents zones, fent fotos o simplement contemplant les interminables vistes. La infinita capa de costra salada crea una continua imatge de tons blancs, que van ataronjant-se a mida que s’apropa la posta de sol. Un dels pocs edificis d’aquest desert es troba a l’anomenada Playa Blanca, una construcció on fa any hi havia un hotel. Ara només funciona com a sala on poder seure i menjar alguna cosa que portem, petita botiga i on podem trobar lavabos.

Aquesta zona és famosa per dos motius: pel seu conegut monument al rallie Dakar (per aquí passa sovint aquesta competició), i per les moltes banderes de diferents països que hi ha col·locades i que donen un caire internacional.

No podem marxar del gran Salar sense fer alguna de les típiques fotos que tots els turistes fem jugant amb la perspectiva. La relació dels tamanys i els objectes són claus per fer-les divertides…

I és que aquest lloc ofereix moltíssimes possibilitats als amants de la natura. A més del gran salar, aquests són alguns dels majors atractius de la zona i que s’han de visitar:

• Isla Incahuasi i Isla del Pescado
  • Aquestes extensions de terra s’anomenen illes perquè semblen coexistir entre un enorme mar de sal. Aquí viuen enormes cactus de més de 5 metres d’alçada i són els millors llocs per observar el salar.
• Desierto de Dalí
  • La similitud amb alguns paisatges pintats per Dalí formen part d’aquest desert.
• Termas de Polques
  • Un edifici amb una petita botigueta i lloc on fer una aturada acull dues petites piscines d’aigua calenta. Aquí es pot fer un bany amb vistes al llac i als flamencs que allà habiten.
• Salar Capina
  • L’extracció de borax, un mineral amb multitud d’usos, és l’activitat principal
• Poble d’Uyuni
  • Aquí es concentra la màxima activitat de la zona (que no és gaire) amb hotelets, hostels, agencies de tours i restaurants. Té un carrer comercial i un mercat on comprar provisions. 
• Cementiri de trens
  • A només 3 km. de la ciutat d’Uyuni, trobem uns quants vagons i locomotores abandonats, vestigi d’una època passada on la ciutat era un important centre ferroviari i miner. L’abandonament del lloc ha creat una visió diferent, que els tours aprofiten per oferir-ho com a visita.
• Valle de las Rocas
  • Grans formacions rocoses que semblen sortides d’una pel·li del Lejano Oeste.
• San Cristóbal
  • Un petit poble miner amb una gran cantera de coure. Té un mercat central amb diferents paradetes.
• Colchani
  • L’anomenat “Porta del Salar”, és el lloc on trobem la principal indústria que extreu la sal del desert. 
• San Juan de Rosario
  • Aquest petit poble, ple de camps de cultiu de quinoa, acull una important necròpolis i un petit i interessant museu.
• Mirador del Volcà Ollague
  • Una petita construcció permet admirar més alçat una de les llacunes de la zona, on habiten colònies de flamencs rosats.
• Reserva Nacional Eduardo Avaroa
  • Aquí trobem llocs d’una gran bellesa. La Laguna Colorada, Laguna Verde que són l’hàbitat d’una gran reserva de flamencs. 

• Atenció a la documentació. A l’arribar a Xile, a l’aeroport ens posaran el segell al passaport i ens donaran un petit paper anomenat PDI, que caldrà entregar al passar la frontera boliviana.
• Recomanem portar algo de moneda boliviana per petites compres. La ciutat d’Uyuni és un dels millors llocs on canviar moneda.
• Pel mal d’alçada es poden fer infusions o mates de Cupusa i fulles de coca.
• Trobarem molts pocs banys i lavabos durant la ruta, així que cal aprofitar sempre que trobem un. A la majoria ens faran pagar (entre 2 i 5 bolivianos). El millor és no tenir gaires miraments, i fer servir el Baño Inca (com el defineix en Valerio, el nostre conductor), és a dir, tota l’extensió de terreny que trobarem al nostre voltant. 🙂 
• El conductor porta menjar que viatja amb nosaltres (amanida, pasta, verdura bullida, carn…). És molt senzill, però compleix la seva funció.
• Degut a la diferència de temperatura entre nit i dia, s’aconsella portar també roba d’abric, mitjons gruixuts per la nit, gorra i ulleres de sol, protector solar i tovallola i banyador (per si volem fer un bany a la zona de les Termes de Polques).
• No és mala idea portar toallites refrescants per treure’s la molta pols que ens deixarà el recorregut.
• També és bona idea, si portem càmera i equipament electrònic, portar bateries extres i bankpowers per poder carregar-les. No sempre disposarem de corrent.
• A la frontera boliviana s’ha de fer un pagament per entrar/sortir, però no ens va quedar gens clara la tarifa. Ens va semblar que la decidien segons el moment els policies que la custodiaven. Sincerament creiem que si poden cobren el que volen (uns 15 bolivians per persona).
• No és obligatòria la propina al conductor un cop finalitzat el tour, però és aconsellable fer-ho, ja que la majoria cobra sous molt ajustats, i les condicions allà són molt dures. 

Qualsevol època és bona per visitar el Salar de Uyuni, però com sempre, la climatologia pot acabar d’arrodonir o rebaixar les nostres sensacions.

D’agost a desembre és l’època seca, amb dies de calor i bona temperatura i nits fresques.

Entre desembre i maig és època de plujes. Depenent de la quantitat d’aigua potser no es pot accedir a tots els llocs especificats al tour. A canvi, podrem admirar l’efecte mirall que l’aigua proporciona al desert de sal, creant una meravella de paisatge.

Entre maig i agost és època d’hivern, amb temperatures molt més baixes. També existeixen possibilitats de nevada i gelades durant la nit.