Maneres d’allotjar-se quan viatgem. L’intercanvi de casa

Per buscar allotjament quan viatgem, existeixen mil i una modalitats, i avui volem parlar d’una que ens convenç, i molt: l’intercanvi de cases. Tan fàcil com posar-se d’acord amb altres persones per fer l’intercanvi respectiu dels domicilis. I a qualsevol part del món!

Però anem a pams, perquè abans de provar-ho teníem mil preguntes. Ha de ser simultani?, quin tipus d’habitatge trobarem?, a quins països ho fan?, té algun cost? Com moltes coses a la vida, el que pot semblar complicat, acaba sent fàcil si les persones s’entenen. Perquè al final, del que es tracta és que les dues parts se sentin còmodes i acceptin viure durant uns dies a casa dels altres.

Per buscar i posar-se en contacte amb gent que tingui la mateixa inquietud, el més ràpid és apuntar-se (normalment amb alguna quota de pagament) a alguna de les diferents webs que hi ha per internet. Nosaltres ens vam decidir per HomeExchange, una de les més populars i conegudes. Des de fa un temps, aquest és resultat de la fusió d’ IntercambioCasas i Guest to Guest: la creació de la web més gran i important d’intercanvi de cases del món, i adopta el nom de HomeExchange. En total són més de 450.000 cases ofertes a 159 països de tot el món. No està gens malament!

Resumint-ho moltíssim, podem optar per dues maneres de fer servir la web:

• Intercanviar casa amb algun altre usuari de la web després de posar-nos d’acord (ja sigui durant els mateixos dies o de manera no simultània)
• Intercanviar casa de manera flexible. Cada casa inscrita a la web, té assignat un valor virtual de punts (anomenats GuestPoints). S’aconsegueixen punts si deixem lliure casa nostra i acollim visitants (cada dia que rebem gent es multiplica pel valor dels punts assignats), i després els podem gastar en qualsevol altre allotjament inscrit a la plataforma.

QUIN PREU TÉ LA INSCRIPCIÓ QUE DONA DRET A INTERCANVIAR CASA?

Es fa un pagament de 130€ a l’any, que dona dret a tots els intercanvis que vulguem fer en un any. Sense límit de dies ni d’allotjaments intercanviats.

Preparant l’esmorzar a Ringkøbing, Dinamarca

A QUI VA DIRIGIT AQUESTA MANERA D’ALLOTJAR-SE?

Doncs en principi a tothom. Des de persones soles, a parelles o a famílies senceres. Sobretot a gent que ens agrada integrar-nos molt més a la ciutat que visitem, i que combinem el sortir a sopar per conèixer els restaurants de la zona, amb l’acció de comprar al supermercat i poder cuinar a la casa on ens hem allotjat. És una boníssima opció pels que busquem una cosa diferent a un hotel.

Viatjar amb nens és genial fer servir aquest sistema, ja que si la família que ens ha intercanviat també té fills, podrem trobar i fer servir joguines pels menuts. Bicicletes, jocs de taula, nines… A més, si coincideixen les edats, no caldrà viatjar amb cadiretes, cotxets… potser podrem fer servir les que ens deixin. Tot és qüestió de parlar-ho prèviament.

Nosaltres no tenim fills, però hem demanat a amics que ens cedeixin objectes per nens petits (trones, bressols), que són molt útils per a les famílies amb fills que venen a casa nostra. El que sigui per fer més confortable l’estada als nostres convidats!

Això sí, no hem de tenir cap tipus de problemes en deixar casa nostra. Si som dels que pensem que no volem que ningú altre ocupi el lloc on vivim, aquesta no seria una opció ideal… Tot es basa en la confiança en altres persones, així que hem d’estar segurs que no ens fa absolutament res que durant uns dies (els que pactem prèviament), uns desconeguts ocuparan casa nostra. I remarquem la paraula desconeguts, perquè en un principi és el que són, però us assegurem que després dels contactes previs via correus, trucades o Skypes, i un cop viscuda l’experiència de viure a casa d’ells, semblarà que els conegueu de tota la vida…

ASSEGURANÇA I COBERTURA DE DANYS

A nivell de seguretat, està clar que la base és la confiança, però a més, la inscripció a la web ens dona dret a una sèrie de cobertures i assegurança:

• Assistència les 24 hores dels 7 dies de la setmana per part de membres de l’equip de la web per resoldre qualsevol dubte i/o emergència.
• Fiança, cobertura de danys i de robatori per la casa que intercanviem.
• Protecció en cas d’anul·lació sobtada per part del propietari de la casa intercanviada, solució pactada si considerem que el lloc d’intercanvi no és com es publicitava a la web, i cobertura de danys i objectes trencats.

PASSES BÀSIQUES A SEGUIR UN COP INSCRITS A LA WEB:

• S’ha de crear el perfil de pis o casa que nosaltres volem oferir. Hem de descriure on vivim, i penjar diverses fotos o inclús algun vídeo. Mentres més detalls donem, millor, i qualsevol complement és benvingut. També és molt important explicar qui som i fer un perfil nostre. Un consell: les fotos penjades tenen molta importància ja que són les que entren pels ulls. Amb això volem dir, que s’ha d’intentar cuidar la imatge que oferim al màxim. Fotos amb poca qualitat, fetes sense llum i mogudes o desenfocades, causen una pobra impressió. Ens hem de vendre el millor possible!
• Començar a buscar i gestionar els missatges. És hora de llençar propostes i enviar o rebre sol·licituds. Si busquem una destinació en concret, podem enviar ofertes vàries, totes les que vulguem. Ningú està obligat a contestar, però moltes sol·licituds són rebutjades amb educació. I no passa res! S’ha de continuar buscant. A vegades s’inicien bateries de preguntes entre “intercanviadors”, demanant més detalls del lloc. Hem d’enviar sol·licituds i escoltar-ne, fins posar-nos d’acord amb algú altre per fer l’intercanvi.
• Tancar l’intercanvi i fer el viatge és la part final del procés. Via mail, telèfon, Skype… podem comunicar-nos amb l’altra família i resoldre els dubtes tancant les dates. La web posa a la nostra disposició una mena de document on s’acorda l’intercanvi, que firmen les dues parts interessades. Tampoc és del tot necessari, perquè el que importa és la bona voluntat de les persones. I només queda el moment del viatge i gaudir d’un lloc on dormir sense pagar res més que la quota a la web!

COM FUNCIONA REALMENT L’INTERCANVI, I QUÈ TROBAREM UN COP ARRIBATS A L’ALTRE DOMICILI?

• Un cop ja som a la casa intercanviada, hem d’actuar de la manera més natural possible, com si fos casa nostra, però sent conscients que en realitat ens allotgem en un espai que hem de tractar el millor que puguem.
• No es tracta d’un hotel, i això implica que hem de seguir les normes dels seus propietaris i de la comunitat on es trobi la casa. Això en el fons, és una boníssima manera d’integrar-se encara més a la ciutat que visitem. De vegades no tindrem cap tipus de relació amb altres veïns de la zona, però sovint podrem fer amistat amb ells.
• Al domicili que visitem (i al nostre propi) s’acostuma a deixar una sèrie d’instruccions del funcionament bàsic de les coses (cuina, rentadora, televisió…) i/o coses que ens interessin remarcar (per exemple si volem que ens reguin algunes plantes, o el lloc on hem de deixar les escombraries…). Sovint també deixem notes enganxades als aparells que requereixen unes instruccions concretes (sembla mentida, però ajuda moltíssim).
• Podem fer ús de la majoria de coses del pis intercanviat (al fer el tracte deixarem clar tot el que volem oferir) i això vol dir que també ens podem estalviar força diners al poder cuinar i no necessitar gastar productes bàsics (oli, sal, sucre, estris de cuina…), però si gastem, per exemple, tota una ampolla d’oli, el més normal és reposar-la abans de marxar. Aquí s’imposa el sentit comú. També podem fer servir la rentadora/assecadora, cosa que permet viatjar amb menys roba, ja que podem rentar durant els dies que ocupem la casa.
• Qualsevol dubte que ens trobem durant l’ocupació de la casa se soluciona contactant amb la família de l’intercanvi. Si no és res urgent nosaltres acostumem a enviar mails o missatges de mòbil. Si sorgeix algun imprevist gros, sempre podem trucar-los per aclarir-ho. També s’acostuma a deixar apuntats els telèfons de familiars propers o veïns que puguin encarregar-se d’ajudar-nos.
• Un cop marxem ordenem i fem neteja del lloc. Si no ens dona temps de rentar tovalloles i llençols que hem utilitzat durant l’estada, els deixem en un lloc visible, avisant-ho. Amb les claus del pis farem el que prèviament haurem pactat (tancar la porta i deixar les claus a la bústia, a un veí, etc).

DUBTES SORGITS DURANT L’INTERCANVI:

• Ha de ser simultani? No cal. Depèn de cada cas. La idea inicial és ocupar una casa mentre ells ocupen la nostra, al mateix moment, però no sempre ha de ser així. Molta gent intercanvia segones residències, o marxa a casa d’algun parent mentres ocupem la seva. Al no ser simultani encara tenim més marge per posar-nos d’acord en les dates. Nosaltres hem provat diferents modalitats. És qüestió de posar-se d’acord.
• Com entreguem les claus? De mil maneres diferents. Es poden deixar a un veí o familiar per entregar-les quan arribem, s’envien per correu, les deixen en algun lloc amagat a l’entrada o dins un candau amb un codi…
• Sabrem com actuar a casa d’una altra persona? El més normal, a més de parlar-ho prèviament, és deixar instruccions clares del funcionament d’aparells i/o funcions vàries (televisors, cuina, escombraries, utilització de claus, alarmes, etc). A més, és molt útil aportar mapes i informació del lloc que trepitgem. La recomanació de restaurants i llocs a visitar és genial quan arribes a una ciutat desconeguda. I de la mà d’una persona local, encara té més valor!
• Què passa amb la neteja? Tot es basa en el civisme. Quan marxes després de passar uns dies en una casa d’intercanvi, es deixa tot com a tu t’agradaria trobar-te casa teva. És normal deixar diferents jocs de llençols i tovalloles nets pels que venen a casa. A nosaltres ens agrada rentar-ho tot abans de marxar de la casa que hem visitat, però si hem de marxar d’hora perquè el nostre vol surt al matí, per exemple, ho deixem tot plegat i ens disculpem per no haver-ho pogut fer.
• Hem d’amagar o retirar coses de casa nostra? En principi no cal. Si no volem exposar la nostra vida privada, podem recollir objectes personals, nosaltres decidim. Per a nosaltres no hi cap problema, ja que això encara et fa adonar més que ets a casa d’algú, i no a l’habitació de qualsevol hotel. Sí que és interessant buidar algun armari o calaixos per facilitar que els que vinguin tinguin espai per les seves coses.
• Hem de portar articles de primera necessitat com en un hotel? El més normal és que no necessitem de res. Normalment es deixen llençols i tovalloles netes pel nostre ús, i el millor és que farem servir sabons per la dutxa, detergents per posar rentadores, o productes per cuinar que ja trobarem a la casa. Si en gastem força, els podem reposar, però si fem un ús normal, no caldrà comprar de res. Ells també faran el mateix a casa nostra…
• Estan ben situats els llocs a intercanviar? Depèn de cada cas. El millor és que avui en dia, amb l’ajuda d’internet i els mapes, és molt fàcil ubicar el lloc que s’ofereix per intercanviar. Cada anunci té la ubicació de la casa en qüestió. Així podem saber si es tracta d’un allotjament cèntric, o pel contrari, a les afores d’una ciutat. També és cert, que és més fàcil trobar un allotjament semblant a les característiques del nostre.
• Què inclou l’intercanvi? Doncs tot el que nosaltres vulguem. Inicialment és l’habitatge, però a vegades inclús s’intercanvia algun vehicle, per poder-te moure millor. En el nostre cas, algunes cases on ens hem allotjat eren allunyades dels nuclis, però al fer la ruta en el nostre propi cotxe, o llogar-ne, no ens ha suposat cap problema. També hem estat a apartaments situats a grans ciutats, perfectes per desplaçar-se en transport públic.

LA NOSTRA EXPERIÈNCIA:

De moment les nostres 21 experiències intercanviant casa han sigut molt positives, i tot i el temor i nervis inicials, no hi ha hagut mai cap problema. El més recomanable és informar-se bé i estar segurs. Pel que hem vist, les persones que volen optar per aquest servei, estan molt acostumades a viatjar, i són de ment oberta i molt cíviques.

Hem provat diverses maneres de fer l’intercanvi: L’Amand i la Danielle, ens van cedir una agradable i gran casa al poble francès de Saint-Malo, mentre ells venien a casa nostra. La Valérie i en Pascal ens van rebre a casa seva, al poble de Le Forest-Landerneau, en plena Bretanya Francesa, cedint-nos una habitació (experiència semblant a un B&B). Ens van tractar de luxe, i ells vindran més endavant.

La família islandesa de la Dagmar, va ocupar casa nostra uns dies, i nosaltres la seva a Reykjavík. En Henrik i l’Elle ens van cedir el seu apartament de Copenhage o l’Amanda i en Jan intercanviant-nos la seva caseta d’estiueig al poblet suec de Fiskebäckskil; o la Marianne i l’Emil, cedint-nos uns dies una casa a Lanzarote, per gaudir de les fabuloses platges d’aquesta illa. I la Katie, en Romain i els seus fills, que van intercanviar amb nosaltres la seva casa al petit poble francès de Copponex, als Alps. Recentment hem gaudit de l’intercanvi més llarg que hem pogut realitzar: tot un mes a la ciutat canadenca de Vancouver, gràcies al canvi simultani de casa amb en Robert i la Janet. Quina gran experiència! La Kirta, en Ville i els seus dos fills, també han intercanviat casa seva a Helsinki (Finlàndia), i l’Alain i la Sylvie el seu pis a Nogent-sur-Marne, molt a prop de París, on hem passat el nadal.

La ciutat canadenca de Montreal també ha sigut un dels nostres llocs intercanviats. L’Estelle, en Simon i la petita Zoé van allotjar-se a casa nostra mentre nosaltres ho fèiem a la seva. La jove parella Egil i la Patcharaphorn va intercanviar el seu pis a Estocolm i a Dinamarca intercanviem casa amb en Poul i la Marianne. A l’hivern també es poden fer viatges molt molt interessants, com la nostra escapada a Noruega, en un poblet a uns 45 minuts d’Oslo, al mig de la natura. Fins i tot ens van deixar uns skis per poder estrenar-nos fent esquí de fons als voltants de la nostra caseta d’intercanvi! Què més podem demanar?

Ah! Com a curiositat, és bastant normal portar o deixar algun detall a les cases on fem intercanvi. Nosaltres acostumem a regalar vi, oli, xocolata, galetes, llibres… Res de molt valor, però sí una mostra d’agraïment.

I la cosa encara pot anar més enllà, perquè a vegades hem arribat a intercanviar cotxe, fent més fàcil els desplaçaments pel país visitat. També és qüestió de posar-se d’acord, i tenir el vehicle en perfectes condicions i amb la documentació i l’assegurança en regla i al dia.

La perfecció per nosaltres, d’un intercanvi total, és recollir el cotxe al mateix aeroport que els nostres anfitrions han deixat allà per agafar l’avió, i fer-lo servir per arribar a la casa i per moure’ns per la ciutat i el país. I els que vénen a casa nostra fan el mateix. La manera per fer arribar les claus del cotxe és la mateixa que hem fet servir per entregar les claus de la casa (a través d’un familiar, per correu…)

No explicaríem aquesta experiència si no tinguéssim la clara idea de continuar provant-ho, ja que a més de l’estalvi econòmic, hem pogut conèixer gent maquíssima i complementar el que més ens agrada a la vida: viatjar!

Nota: Aquest post l’expliquem des de la nostra pròpia experiència, i volem destacar la manera de viatjar tan interessant que hem descobert. Aquest post resta obert a properes actualitzacions on (esperem) explicar més intercanvis.

Si us decidiu per llançar-vos a l’aventura de viatjar d’aquesta manera tan divertida i enriquidora, us podeu donar d’alta a la web a través del nostre enllaç (us regalaran punts com a agraïment):

Podeu trobar informació més detallada en aquest article del País o La Vanguardia i en aquest vídeo de TV3: