Quan ens van recomanar de visitar el poble de Sant Jacobs (Canadà) i els seus voltants, el primer que ens van dir, és que era l’àrea principal on viu la comunitat Menonita. -“I qui són el Menonites?”, és el que vam contestar. -“Teniu al cap la visió típica dels amish? Aquests que sembla que viuen a principis de Segle XX, sense cotxes ni coses modernes…” ens van contestar. I tot i no ser exactament el mateix, seria la manera més ràpida de definir-los.
Sí, el poblet és turístic, però és petit, i el seu carrer principal està vist ben ràpid (King St.). Petites galeries d’art, alguna botiga de records, roba i souvenirs, un forn genial on tastar alguns pastissos increïbles (-Stone Crock Bakery– només per això ja val la pena). Però el que realment transmet aquest poble i els seus voltants, és pau i tranquil·litat. Dos conceptes van fer realment genial la visita: el seu gran mercat, St. Jacobs Farmer’s Market (del que parlarem més exhaustivament en un proper post), i els voltants del poble, ple de granges, camps de cultiu, i una estimulant vida campestre.
A la zona arriben alguns busos, però el més ideal és el lloguer de cotxe, per moure’ns al nostre aire. Nosaltres és el que vam fer, llogar un cotxe a Toronto, i recórrer grans i petites carreteres. Seguint les indicacions que ens van fer els nostres amics Anna i Martí (que viuen i treballen des de fa uns anys al Canadà), vam tenir una jornada rodona.
I com hem dit al començar el post, qui són els Menonites? A uns 8 km al nord de St. Jacobs, trobem Elmira, un dels pobles on viu aquesta comunitat, que sembla congelada en el temps. Grangers que viuen de manera tradicional, vestint normalment de negre, amb roba senzilla, barret per ells i elles, i que es desplacen en carruatge de cavalls. Com a qualsevol ordre religiosa, trobem diferents graus d’implicació, i avui dia tampoc és estrany veure’ls amb alguna camioneta a motor, o parlant pel mòbil. Però tots tenen com a principals valors de la seva vida, la família, la humilitat i el pacifisme.
Reconeixem que per nosaltres, uns amants de la fotografia, és molt visual trobar-nos Menonites, ja que semblava que ens transportéssim al passat. Però el cert és que tot i fer alguna foto, sempre vam intentar NO semblar uns paparazzis fotografiant-los davant dels morros. La seva aparent seriositat, es transformava en un gran somriure quan baixàvem la càmera al seu pas i simplement els dedicàvem un amistós “good morning”.
Un dels llocs més macos fins on vam arribar és Kissing Bridge. L’únic pont cobert que queda a la provincia d’Ontàrio, data del 1880, i vam estar una estoneta gaudint del bon temps que ens vam trobar. Però com hem dit al principi, el millor d’aquests recorreguts, és anar sense presses ni rumb fix, convençuts que a cada revolt trobarem alguna cosa que ens sorprendrà i agradarà.
MÉS INFORMACIÓ:
BonaVida Travel 
Ens ho apuntem, ja que sempre m’ha atret conèixer d’aprop aquesta manera de viure (encara que sigui com un guiri). Veig que esta a menys d’un hora i mitja de Toronto amb cotxe. Fins i tot miraré de canviar la ruta per fer una nit a St. Jacobs, camí de Niagara.
Marxem cap allà el 23 de juliol…. ja queda menys !!!
Les vostres informacions de ben segur, seran d’utilitat.
Gràcies parella de dos !!!
Està a propet de Toronto, i és molt recomanable, especialment pel seu gran Mercat. En temporada alta creiem que el fan cada dimarts, dijous i dissabte. Us agradarà. La resta és molt petit i no sabem si val la pena quedar-se a dormir.
Si aprofiteu per voltar pels camps i granges del voltant, ràpidament omplireu el dia, però el poble aviat és vist. Per nosaltres va ser una excursió d’anar i tornar desde Toronto.
Cada dia us queda menys per marxar. Quina emoció. Segur que teniu un munt d’informació, però recordeu que si teniu més preguntes i les sabem respondre, aqui estem…
Nosaltres a hores d’ara, encara estem decidint cap a on anar aquest any… No canviarem mai!
Gràcies a vosaltres!!