Som mooolt fans de les illes Canàries, una destinació perfecta per desconnectar uns dies de tot i gaudir del mar, el bon temps, la gastronomia…

I Tenerife és una de les illes que teníem moltes ganes de descobrir. Muntem una escapadeta de 5 dies per visitar l’illa més extensa i poblada de l’arxipèlag canari.

Aquesta illa és sinònim de Carnaval, de bon temps (tenen 23 graus de mitjana a l’any), de descobrir el pic més alt d’Espanya, de naturalesa volcànica, i de menjar mooolt bé. Voleu més raons per visitar-la? 😛

L’illa la conformen 31 municipis, i potser una de les millors maneres de descobrir-la i recórrer-la és llogant un cotxe. I nosaltres comencem la visita per dos dels més poblats i animats: Santa Cruz de Tenerife, la capital, i San Cristóbal de La Laguna. Estan considerades ciutats bessones, i formen amb El Rosario, Tegueste, Tacoronte i El Sauzal, la gran area metropolitana.

A Santa Cruz trobarem una mica de tot. Carrers comercials, moltes zones de bars, terrasses, restaurants, i platges. Segurament la més coneguda és la playa de las Teresitas, ubicada al costat del barri pesquer de San Andrés. Una de les icones de la capital de l’illa és l’ Auditorio de Tenerife Adán Martín.

A San Cristóbal de la Laguna trobem molta vida. Segurament degut a que acull una Universitat, i l’ambient es nota als carrers. D’estil colonial el seu centre té diverses vivendes amb patis i façanes amb els típics balcons de fusta. Ens encanta trobar algunes d’aquelles botigues de tota la vida (merceria, papereria…) que la fan ben especial. Declarada Patrimoni de la Humanitat, destaquen els seus “charcos” i piscines naturals de Punta del Hidalgo, on trobem també un modern far.

Nosaltres ens allotgem al municipi de Puerto de la Cruz. I una de les platges més populars és la Playa Martiánez, de sorra negra, sempre plena de surferos. La més tradicional deu ser la Playa de San Telmo, plena de petits “charcos” naturals formats entre les roques quan baixa la marea. I el passeig marítim que l’acompanya és ple de restaurants i botigues… També trobem el turístic complex de Costa Martiánez, un llac artificial amb diferents piscines, bars i restaurants, obra de l’artista canari César Manrique.

Si volem una destinació platgera, aquí en trobarem de tot tipus. Al sud en trobem principalment de sorra daurada, i al nord són preferents les de sorra negra (color que atorga l’origen volcànic de l’Illa), i les seves populars piscines naturals creades per la lava en solidificar-se, conegudes a Tenerife com a “charcos” són una alternativa al bany a mar obert.

Però si hi ha un lloc obligatori a visitar a Tenerife, és el Parque Nacional del Teide. Situat al centre de l’illa, i amb una altitud mitjana de 2.000 metres, el cim representa el cim més alt d’Espanya, amb 3.718 metres.

Aquí, el paisatge sembla d’un altre planeta. Podem recórrer en cotxe una part del Parc, i la millor opció és travessar-lo de nord a sud, o a l’inrevés. Una de les millors experiències és pujar al telefèric (fins als 3.555 metres) per fer alguna de les diferents excursions i gaudir d’unes vistes impressionants.

Un cop a dalt podem triar diferents senders, com els del Mirador de la Rambleta, o el camí de la Fortaleza. Nosaltres triem el sender del Mirador de Pico Viejo, amb unes fabuloses vistes de La Gomera, el Hierro i la Palma, que es pot fer també amb guia (el contractem a l’hora de comprar els tiquets pel telefèric), i t’expliquen un munt de coses sobre el Parc.

Ah! I si ets dels que has de coronar el cim, també es pot fer, pel camí del Telesforo Bravo, però s’ha de demanar un permís especial que sovint necessita mesos d’antelació.

I la cosa no acaba aquí. A pocs llocs del món podem sumar unes vistes tan extraodinàries i trobar unes instal·lacions astrofísiques de primer nivell. Tenerife, junt amb llocs com Xile i Hawaii, estan considerats dels millors llocs on observar el firmament i les estrelles., i tenen la consideració de destinacions Starlight.

I per comprovar-ho, comprem tiquets per observar les estrelles. Des del mateix aparcament de la base del telefèric, i un cop es fa fosc i marxa la majoria de visitants, uns experts en astronomia ens mostren les meravelles del cel i les constelacions gràcies a uns telescopis professionals.

Una altra de les coses que més ens agraden d’aquesta illa, és conduir per les estretes i revirades carreteres d’interior que comuniquen poblets encantadors. Sí, s’ha d’anar amb precaució, però les vistes són increïbles. Un exemple, la carretereta TF-436 per arribar al requetebonic poble de Masca, ens sembla una experiència fantàstica.

La bellesa de Masca recau en ser un lloc remot d’accedir (de fet aquí l’electricitat no fa tant que va arribar). Les cases s’alineen sobre les crestes de les muntanyes i ocupen pràcticament cada porció de l’espai habitable. El Mirador de Cherfe (a la carretera que arriba des de Santiago del Teide) ens ofereix una estupenda panoràmica del municipi.

A més, trobarem molts altres miradors repartits per aquestes revirades carreteres on gaudir de les vistes i fer un petit alto al camí, com els miradors de Hilda, Altos de Baracán, Ayosa, el Guincho…

I parlant de el Guincho, La carretera TF-42 ens porta a pobles com aquest i Garachico. Aquí trobem les piscines naturals de El Caletón, unes zones de bany molt populars. I de camí, parem al petit i tranquil poble de Los Silos, on aprofitem per visitar una de les diferents oficines d’informació repartides per l’illa, sempre útils per recollir consells.

Una de les zones que ens aconsellen visitar, a l’oficina d’informació, és el Parque Rural del Teno, I cap allà que ens dirigim. Situat a l’extrem nord-occidental de l’illa, és un dels espais naturals més macos de Tenerife. La Punta de Teno, el punt més occidental de l’illa s’enclava entre grans penya-segats i trobarem un antic far que es conserva en bon estat.

Un imprescindible de l’illa són els penya-segats de Los Gigantes. Els trobem al municipi de Santiago del Teide, i formen part del Parc Rural de Teno. Alguns punts arriben als 600 metres d’altitud des del mar. De fet, la part costera del municipi està situada sota les enormes parets de roca. Arribem als seus peus, a la platja Los Guios, just quan esta marxant el sol, i la llum daurada que banya la platja i les parets de pedra ens deixen entusiasmats.

Arribem al poble costaner de Adeje. Tot i ser un petit poble en els seus inicis, l’auge del turisme a partir de mitjans del segle passat va fer de la seva zona costanera un dels llocs de vacances més rellevants de tot Europa. Aquí trobem fins a 14 platges per tot tipus de públic.

Voltem per algunes d’elles en cotxe, visitant Playa del Duque, en una de les zones més pijes de la ciutat. I això és nota. Tot està molt ben arreglat, i els restaurants i xiringuitos son de nivell. Després continuem a platja Las Américas, on ja cau el sol i no trobem banyistes, però si a molts surferos. Cotxe de nou per arribar a platja Los Cristianos. i més tard fins a platja Las Vistas: recorregut complet!

Denominada com a Costa Adeje, aquí es concentra una àmplia infraestructura hotelera (de tots els nivells) i una gran oferta d’oci. Però el que a nosaltres ens interessa és Puerto Colon, on surten moltes embarcacions per fer avistaments de cetacis i tours pel mar.

Podem veure alguns dels animals endèmics de la zona: calderons tropicals, dofins i alguna tortuga babau. I sempre amb la costa ben aprop.

Un dels municipis més bonics de Tenerife és, sense cap mena de dubte La Orotava. Els seus carrers amb un cert aire senyorial, els seus edificis de gran interés patrimonial i els populars i molt ben conservats balcons típics que adornen les façanes de moltes cases tradicionals, fan del casc antic de la ciutat que sigui declarat Conjunt Històric Artístic.

La gastronomia illenca és una altra de les mostres d’autenticitat de Tenerife, i sens dubte la més saborosa. Plats elaborats amb productes de la terra: papes, mojos, gofio, formatges, peixos, mels…

Com tota escapada nostra, no seria completa sense endinsar-nos a conèixer la gastronomia del lloc a visitar. Sí, és veritat; pels de la península, pensar en un producte gastronòmic canari, és pensar en els platans (que són riquíssims), però des del primer dia descobrirem una cuina senzilla però saborosa, elaborada amb els productes de la terra, on destaquen la carn (ai! aquests plats cuinats amb carn de cabra…), el peix ben fresc (quina delicia demanar peix de noms ben desconeguts per nosaltres -samas, chernes, viejas…) i les famoses papas (acompanyades sempre per la salsa canària més popular: el mojo). I no oblidem els formatges, el gofrio, les riquíssimes varietats de mel… (ja estem salivant 🤤)

Aquí trobarem des de restaurants amb estrella Michelin, fins als senzills però típics “guachinche“. Són petites cases de menjar familiars, moltes vegades improvisades a terrasses o garatges de les zones de camp, que obren només en determinades èpoques de l’any per oferir el vi de la collita pròpia acompanyat de dos o tres plats de menjar canari a preus populars.

Més recomanacions: degustar els vins tinerfenys. Raïm, cellers, bodegues… que no ens estranyi gens sentir a parlar molt d’aquests termes en una illa com Tenerife. Aquí tenen fins a 5 denominacions d’origen, i una de les millors activitats a fer, és visitar alguna bodega i fer una cata de vins (i si l’acompanyem d’algun manjar, encara millor!)

• Web de Turisme de Tenerife

• Facebook
• Twitter
• Instagram
• YouTube