Sensacions al viatjar per Xile (I part)

La gran ruta viatgera d’aquest any ens porta a un país ple de contrastos: Xile. Ens trobem a mig viatge per aquest país i ja ens atrevim a explicar les primeres sensacions que ens està provocant recórrer alguns paratges realment fantàstics.

La planificació d’aquest viatge, com ens passa sovint, comença i acaba amb un tastet variat, fins entrar de ple a descobrir Xile. Diem variat, perquè contra tot pronòstic, no volem de Barcelona a Santiago de Xile, sinó que trobem uns vols baratíssims a Nova York, i decidim prèviament viure la festivitat de Halloween a Manhattan. I per finalitzar, passarem uns dies en un nou país desconegut per nosaltres.

Però no ens desviem de Xile, que és el gruix de la ruta. Serà la segona vegada a la nostra vida que trepitgem aquest país, perquè fa força anys vam tenir l’oportunitat de recórrer durant uns dies una part de la Patagònia Xilena: Puerto Natales, Torres del Paine… Quina meravella!!!

Per això, aquesta vegada decidim no baixar tan al sud, en part degut a que actualment preferim viatjar de manera més pausada, amb més calma, i creiem que no ens dona temps de visitar tantes regions.

Com dèiem, després de passar uns dies a Nova York, volem cap a la capital xilena: Santiago. Aquesta gran ciutat, de més de 7 milions d’habitants a la seva àrea metropolitana, és molt gran, i allà ja ens adonem de la millor paraula que defineix la ciutat, i per extensió a tot el país: contrast.

Perquè ens trobem amb una ciutat plena de matissos. Zones més degradades, d’altres de modernes, pausades, vibrants, tranquil.les… De mil i una manera podríem definir Santiago.

Al ser Xile un territori tan allargat, inevitablement passarem per Santiago diverses vegades durant la nostra ruta. La majoria de vols fan parada i/o surten des d’aquí.

La segona etapa de la ruta ens porta al nord, a una de les zones més àrides i seques del planeta: Atacama. Quins paisatges més espectaculars!!!

I encara trobem un clima més extrem quan, durant uns dies, creuem la frontera per conèixer la veïna Bolívia, i el seu al.lucinant Salar de Uyuni. Arribem a cotes de gairebé els 5.000 metres d’altitud. Uf! el mal d’alçada!!!

A la següent etapa, tornem a Xile, però realment és com si descobrissim un país nou: volem a Illa de Pasqua, l’illa habitada més allunyada de qualsevol continent. El seu clima tropical, la seva gent, el seu territori… tot és tan diferent!! Passem una setmana, i marxem amb aquella sensació de necessitar molts més dies per veure tot el que ens hauria agradat. Quina gran experiència!!!

I de la calor del nord de Xile, del desert de Bolívia, i de Rapa Nui, anem cap a la seguent etapa, buscant el fred i unes temperatures més baixes. Es tracta del nord de la Patagonia Xilena, per conèixer una de les rutes mítiques que existeixen al món: la Carretera Austral. Una ruta que voreja l’oceà i que és tota una delícia pels sentits. I per arribar-hi, abans de llogar un cotxe per recórrer-la, decidim provar un mitjà de transport inèdit encara per nosaltres: viatjar en un carguero, baixant durant 2 dies pels fiords xilens fins la ciutat de Puerto Chacabuco. Res de luxes, un vaixell antic, ple de mercaderies i maquinària, i tan sols uns quants senzills i petitíssims camarots per uns quants turistes que volem conèixer aquesta experiència…

Escrivim aquestes línies dins el vaixell, aprofitant aquesta agradable, necessària i imposada pausa del ritme que provoca una ruta. Aquí dins no disposem d’internet, ni tan sols telefonia. Només moltes hores de veure l’enorme oceà envoltant-nos, intentant que el mareig, si la mar és moguda, no ens afecti gaire… I aquesta pau és magnífica!

Aviam què ens depara la resta del viatge, la resta de llocs que volem veure d’aquest país. Un país de contrastos, de vivències i de sensacions…

Clica per veure 2a part ruta per Xile: