Com passa de tant en tant, l’equip de la Bona Vida se separa un parell de dies per fer una ruta gastronòmica. Com sol ser habitual, és la Cristina la que promociona aquest tipus de sortides amb les seves amigues. I aquesta vegada, la destinació escollida és una ciutat andalusa que realment ens encanta: Sevilla!

Què dir de Sevilla que no haguem dit, a aquestes alçades? És una ciutat que ens agrada visitar sovint, ja sigui per viure la Setmana Santa o per anar a veure un partit del Real Betis, l’equip estimat del Manel!

Aquesta vegada, per allotjar-nos, hem triat El Rey Moro Hotel Boutique (ho recomanem), al cèntric barri de Santa Cruz, un hotel amb molt d’encant que ja havíem visitat en la nostra última estada a la capital andalusa. Molt recomanable!

Només arribar del nostre viatge en AVE, anem a fer una mica de pica-pica en un parell de llocs al mateix barri on ens allotjem. Un dels locals fa un tipus de tapes més “modernes”, combinades amb d’altres més convencionals. Tastem el pernil ibèric (en som unes enamorades i no ens podem estar de demanar-lo allà on anem) i unes anxoves amb torrades.
Després ens acostem a la Taverna Las Columnas, un típic de Sevilla, i ens deixem aconsellar pel simpàtic cambrer que ens atén: un combinat de pescaíto frito, un got de gazpacho per cada una i una jerra de rebujito. Oleee!!


A la tarda ens dediquem a recórrer els carrerons del centre de la ciutat i al vespre, ens acostem al mític Alfonso XIII. Un hotel considerat l’hotel de luxe més prestigiós del món (5 estrelles Gran Luxe), que acull les personalitats famoses que visiten la ciutat des del 1929. Només entrar, ens rep una recepció carregada d’encant i es respira una majestuositat que no desapareix en cap moment…


Ens asseiem a la terrassa del pati del mateix hotel i ens prenem uns cocktails. Tenen una carta amb una llarguíssima llista de combinats, ginebres, caves, vins o cerveses. Costa decidir-se! Mentre ens bebem les nostres begudes, summament ben preparades, veiem els cambrers anar i venir al restaurant amb plats que ens fan salivar i, finalment, decidim quedar-nos a sopar allà mateix. Quina boníssima elecció! Ingestem un Arroz del Señorito per llepar-nos els dits. Tornem cap al nostre hotel tot fent una bona passejada per fer-ho baixar tot avall…


Al dia següent, després d’un bon esmorzar amb la tostada típica amb pernil ibèric i tomàquet, ens dediquem a passejar sense un rumb fix per Sevilla.

Aprofitem per visitar l’església de Santa Maria la Blanca (amb un sostre treballadíssim), l’església de Santa María Magdalena, el carrer Sierpes… Parem a fer un beure a la plaça Jesús de la Pasión, sota la mirada de la majestuosa església de San Salvador.





A les 2 del migdia tenim taula reservada a l’únic restaurant amb estrella Michelin de la ciutat, l’Abantal. Quin festival pels nostres paladars! Un menú degustació de 7 plats amb maridatge de vins. Com hem disfrutat!


Al vespre aprofitem per veure les últimes llums del dia inundant la Giralda des de la terrassa de l’Hotel Eme. Quan ja s’ha fet fosc, ens acostem a la freiduria Puerta de la Carne que atén als sevillans des de l’any 1928. Gambes, croquetes, chocos, bacallà, lluç… Diferents tipus de fregits, servits en una paperina per emportar-te o per menjar a la fresca en una de les taules de la terrasseta… Ideal!

Per acomiadar-nos de Sevilla, tastem dues de les tapes més típiques d’aquí: els cargolets i el montadito de pringá, acompanyats de les boníssimes i omnipresents patates braves. Ho fem a la taverna Alvaro Peregil La Coleta, on són famosos també pel seu vi de taronja. Dolcet i fresquet, ideal per acompanyar un aperitiu sota l’ombra dels tarongers del carrer Mateos Gagos.

Fantàstica escapada que tot i ser curta, hem aprofitat fins l’últim minut! Moltes gràcies pels vostres riures i la vostra companyia, Esther i Anna!
Clica per veure altres posts de Sevilla al blog:
M’encanta aquest blog. Cristina i Manel, sou uns artistes de la vida ! Les fotografies, cadascuna, una petita joia. I la literatura que les acompanya, a l’alçada. La passió es nota i el gust s’assaboreix. Gràcies per deixar-nos ‘viatjar amb vosaltres’ …
Moooltes gràcies per les teves boniques paraules, Esther! Sempre que ho vulguis, pots viatjar amb nosaltres, de la manera que més t’agradi!😜
M’encanta el vostre blog, sou mooolt grans i mooolt bons. Magnifica fotografia, ben acompanyada per una literatura engrescadora.
Amb vosaltres a la fi del món !