Poques celebracions religioses ofereixen un espectacle tan visual i impactant com les Processons de Setmana Santa, i davant d’aquest panorama, ens plantem a Sevilla per viure de nou unes festes que a nosaltres ens tenen el cor robat.
El trajecte en AVE (Barcelona-Sevilla) ens passa prou ràpid, i continuem pensant que el tren supera en avantatges a l’avió per fer aquest recorregut. Potser encara no pot competir amb els preus, però comença a apropar-se. A més, pels que no som de Barcelona ciutat, s’ha d’agrair que el bitllet d’AVE inclogui el desplaçament de rodalies fins l’estació de Sants...
No cal dir que ens trobem molt a gust a Sevilla. Aquesta ciutat ens acull sempre magníficament bé, i quan ja t’hi mous amb facilitat, et despreocupes del turisme més bàsic i mires els llocs amb uns altres ulls. Caminar sense presses, sense rumb… gaudint de cada raconet i situació que ens anem trobant. Aquestes són les escapades que ens agraden!
Però anem a parlar del que toca, la celebració de la Semana Santa, que aquí es viu d’una manera ben especial. Ja hem explicat en posts anteriors el funcionament de les Processons i les diferents Cofradies, que esperen aquests dies amb totes les ganes del món. La ciutat canvia per complet, i ofereix un ambient diferent. I atenció, que això també es nota en coses com els preus dels allotjaments, que acostumen a disparar-se en aquestes dates. Aquesta vegada triem l’hotel Rey Moro (veure la nostra opinió a Tripadvisor), perquè volem situar-nos al rovell del barri de Santa Cruz i poder voltar pels seus encantadors carrerons.
Costa transmetre amb paraules les sensacions que ens trobem acompanyant a les diferents Processons ens els diversos recorreguts per la ciutat. Cada Cofradia cuida fins al més mínim detall les seves imatgeries, i és impressionant veure els nazarenos, encaputxats, amb els seus capirotes, desfilar en enormes i llarguíssimes fileres.
La gent omple places i carrers per acompanyar aquestes Processons, i combina aplaudiments fervorosos amb moments de complet silenci i devoció. Un moment és especialment maco per nosaltres. Quan les Hermandades obren els portals de les seves esglésies, capelles o simples locals, i inicien la desfilada. Increïble, de veritat. Algunes d’elles estan composades per més de mil membres, i pot arribar a passar més d’una hora entre l’obertura de portes i la sortida de l’últim component.
El públic s’amuntega, la banda comença a tocar, i el moment àlgid és quan per la porta apareixen els Pasos de la Verge i el Crist
Aquestes pesades estructures, portades a espatlles pels costaleros, són riques en detalls ornamentals, i desfilaran durant hores pel recorregut marcat per la Cofradia. Actualment n’hi ha 57 a la ciutat de Sevilla, així que, per quina ens decidim? quins horaris cal fer? per on passaran?
No cal tornar-se boig! Podem fer una certa planificació i estudiar els horaris que tindrem cada dia (a hotels, comerços i restaurants podem trobar llibrets amb informació) però us assegurem que sense fer cap tipus de previsió, és realment fàcil admirar i trobar les Processons. El retronar dels tambors, la música de les bandes, i sobretot, seguir la marea de gent cap a un punt determinat, són les millors pistes per trobar-ne una.
De fet, a més del recorregut propi, totes desfilen per la Carrera Oficial, que és un tram comú. La Plaça de la Campana, el carrer Sierpes, la Plaça de San Francisco, l’Avinguda Constitución i la Catedral de Sevilla són els llocs per on passen totes les Cofradies i on es reuneix un major número de persones per veure els Pasos. Aquí acostumen a muntar graderies amb cadires, però només es pot accedir amb acreditació. Aquest any hem tingut sort, i una amable parella ens va cedir els seus tiquets per seure just davant de les portes de la Catedral. Impressionant!!
L’horari de les Processons acostuma a ser de tarda-nit. Entre les 18h i la 1h de la matinada, el moviment de gent és constant, i els recorreguts de les Hermandades es multiplica per la ciutat. A més, la nit de la “Madrugá” (de dijous a divendres), tot comença de matinada, i s’allarga fins a les 12h del dia següent.
A tot aquest moviment de creients, sumeu la gran quantitat de turistes, i això crea una marea humana per tots els racons de la ciutat, especialment els barris més cèntrics i populars (Triana i Santa Cruz). Moure’s d’un lloc a un altre és una feina dura, i calcular quan trigarem a arribar a qualsevol punt és feina impossible. Carrers tallats i el laberint urbanístic de Sevilla poden complicar la tasca. El millor és relaxar-se i afegir-se al recorregut que ens trobem davant. Disfrutar del moment és bàsic. Per nosaltres, fotografiar aquest esdeveniment és una de les coses que més ens agraden, i més endavant ens atrevirem a escriure un article sobre “consells” per fer fotos de les Processons.
Ah! I no oblidem una part important de les nostres escapades, i que a Sevilla aprofitem al màxim: la gastronomia. El noble art del Tapeo és sagrat per nosaltres, i aprofitem tots els dies per menjar com mai (veure post relacionat).
CLICA PER VEURE ALTRES POSTS DE SEVILLA
BonaVida Travel 