Com dos bojos ens llencem sobre un autèntic llit. I és que després de 3 setmanes de dormir en un petit matalàs a l’autocaravana, l’habitació d’un hotel ens sembla enorme!! Però el cert és que només retornar la nostra companya d’aventures, ja la trobem a faltar…

Ens hem acomiadat d’ella deixant-la impecable. Ben neta, amb el dipòsit de benzina ple, sense cap rascada… I amb 2.789 quilòmetres més!!! Quina ‟pedazo” de ruta ens ha ajudat a fer per la costa de Queensland, al nord-est d’Austràlia!
I ara iniciem una segona etapa, que podríem definir com a ‟grans ciutats i gastronomia”. I per què? Doncs perquè visitarem dues de les ciutats més importants del país, Brisbane i Sydney, i trepitjarem alguns dels restaurants que la Cristina té a la seva llista particular. Ser una gourmet i alhora fan del programa MasterChef Australia l’han convertit en una entesa dels millors locals i xefs d’aquesta part del món. Ja se’ns fa la boca aigua amb tot el que tenim pensat tastar…


Comencem per Brisbane, una ciutat que ens ha sorprès molt gratament, per la seva mescla de ciutat tranquil.la però plena de vida social. Molts restaurants, bars, cafeteries, terrasses on prendre alguna cosa a l’aire lliure… Just el que busquem! Moltes zones d’oci i barris plens d’activitat es concentren al voltant del riu que dóna nom a la ciutat. I és una sort, o millor dit, una gran idea per part d’aquesta població, que un dels ferris que recorre les seves aigües sigui gratuït. El City Hopper (conegut com a Red Ferry), enllaça diferents punts i no s’ha de pagar ni un duro. Bravo pels brisbatencs!



Només podem estar 2 dies, però els aprofitem al màxim. Elisabeth Street, Queen Street… caminem pels principals carrers del centre, plens d’activitat. South Bank és la zona on trobem l’enorme piscina pública que aquí fan servir com a platja. Envoltada de jardins amb barbacoes, les famílies i grups d’amics omplen la zona, on també trobem un llarg passeig ple de xiringuitos, restaurants i bars.


Però segurament la zona de moda és Eagle Street Pier. Al vespre tothom es posa guapo/a i omple els locals, mescla de bars i restaurants. I nosaltres, que ja hem dit que anem buscant sensacions gastronòmiques, ens dirigim cap allà.
Un dels xefs més coneguts del país, Matt Moran, té un local de moda, el RiverBar & Kitchen, on serveixen menjar a preu més asequible que el seu restaurant de luxe, l’Aria. Ens costa trobar taula, però no desistim fins poder seure i degustar alguns del plats.
Al dia següent, tot i haver d’esperar gairebé 1 hora fins tenir taula, tastem els plats d’un altre lloc sagrat per la Cristina. Es tracta del Jamie’s Italian, que l’anglès Jamie Oliver té a Brisbane. Vale, no és australià, però aquí el veneren com un Déu. Ens donen taula davant de la cuina, tota una alegria per la Cristina, perquè a més dels plats que demanem, pot veure com van sortint comandes sense parar. Un munt de cuiners preparant àpats i un xef donant ordres i comprovant-t’ho tot. Disfruta com una nena petita!


Per recuperar-nos de l’ensurt econòmic d’aquests restaurants, també visitem els famosos Food Courts, les zones ubicades als Centres Comercials on pots trobar molts establiments de menjar baratet, i seure a les moltes taules que comparteixen tots ells.
No cal dir que visitem tot el possible, i els nostres peus no paren quiets ni un moment. Una altra cosa que ens encanta d’aquesta ciutat és com es preocupen del turisme, oferint activitats gratuïtes per tots els públics. Nosaltres aprofitem una interessant exposició de vestits de pel.lis clàssiques de Hollywood i el tour a la torre del rellotge de l’ajuntament. Si us plauuuuu, que algú congeli el temps!!! Necessitem més hores per fer tot el que volem!!

Agafem un vol, i en poc més d’una horeta arribem a Sydney, la ciutat per excel.lència d’Austràlia. I pensar que els primers plans de la ruta no incluien aquest lloc… I és que ja la vam visitar extensament fa uns anyets, però precisament les bones sensacions que ens va deixar, ens va fer canviar de plans i tornar-la a trepitjar. Ens porta un munt de records, i no ens decepciona en absolut.

Tastem ostres a Market Fish, dinem a les paradetes de The Rock, admirem les galeries The Stand, mirem souvenirs a Paddy’s Market, voltem per barris com Woolloomooloo (sí, sí, tenen aquests noms tan estranys) o Potts Point… Però on més ens encantem és als voltants de l’ Opera House. Com ens agrada aquest edifici. Ja havíem parlat d’ell al blog (veure post), i és que ens agrada observar-lo des de tots els angles possibles.





També voltem per la turística Darling Harbour, i per la concorreguda Circular Quay. Precisament des d’allà surten els ferris, i decidim agafar un i apropar-nos a Manly Beach. Banyistes i surferos ocupen la platja, però el temps amenaça pluja perquè un núvols sinistres comencen a aparèixer.
Decidim tornar cap al moll i agafar el ferri de tornada, però la tempesta ja és sobre nostre i els llamps descarreguen sobre la platja. Plou amb força i la gent, i nosaltres mateixos, ens refugiem als bars i restaurants de la zona. Quan la cosa para, pugem al ferri de tornada i el cel sobre la ciutat de Sydney és increïble! Quina meravella!




Ah! I no ens oblidem aquí també de la gastronomia. Aquesta ciutat ofereix un oferta bestial, amb restaurants de mil nacionalitats diferents. Molts semi-amagats en barris de moda, entre carrers que potser costa trobar. Nosaltres sortim buscant un en concret, que tenim a la llista d’imprescindibles. Es tracta del Red Lantern, al barri de DarlingHurst, segurament (permeteu-nos la llicència) un dels millors vietnamites de tot el país. Sopem llepant-nos els dits!


De tornada cap a l’hotel, ens morim de ganes d’afegir-nos a prendre alguna copa en els molts locals que trobem, plens d’ambient, però estem cansadíssims, i al dia següent tenim un altre vol. Aquesta vegada per iniciar una altra etapa del viatge. Recórrer, novament en autocaravana, un lloc que només pel seu nom ja ens produeix molta satisfacció: l’illa de Tasmània. Trobarem als famosos dimonis???
A mi també m’agrada Top Chef, però la versió americana. Crec que he vist fins la 6 o la 8.
Aquí avuí (dimecres) es la final de Top Chef 2. La veure’m aquesta nit.
Enveja sana dels restaurants, sobretot el de Jamie Oliver (soc un entusiasme seguidor, m’encantan els llibre que publica, em falta l’últim).
Yep, salutacions!!!!
Xavi, la Cristina és una fan total del Canal Cocina i tots els Tops Chefs, Master Chefs de tots els països.
Per això tenia molt clar els restaurants a visitar a Austràlia. I com tu, li encanta Jamie Oliver.
Heu de posat receptes en comú. I et recomana la versió australiana, perquè no és tan competitiva com altres i molt més didactica (“Cristina dixit”).