Coneixeu aquella sensació d’anar amb un somriure a la cara i cap altre pensament que una alegre melodia al cap, oi? Creiem que es diu felicitat, i és el que ens envaiex durant aquesta ruta per Austràlia.
Després d’un “petit” descans de 3 nits a Hervey Bay, endressem l’autocaravana (omplir, buidar dipòsits i altres feines) i posem rumb a Noosa.
Aquesta ciutat, d’estranya distribució és segurament la més “pija” de les ciutats que trepitjarem al nostre viatge. Amb diferents nuclis al voltant del seu riu, és plena de restaurants moderns, cafeteries obertes a qualsevol hora i molt d’ambient al seu carrer.
El centre el podem atribuir a Noosa Heads, i el seu carrer principal, Hasting Street, que està decorat d’ambient nadalenc. Encara ens costa asumir aquesta decoració veient a la gent en xancles i samarreta curta! La seva platja, Main Beach, és segurament el lloc on veiem més banyistes durant la nostra ruta. I és que en aquesta part del sud ja no arriben les meduses i dóna gust veure la gent banyant-se lliurement sense les xarxes de protecció que ens hem anant trobant més al nord.
Noosa, també és un lloc de contrastos. La ciutat, tot i ser petita, és molt moderna i amb amplis carrers, però també pots trobar zones de bosc (Noosa Woods) plenes de tracks per fer caminades i excursions vorejant el mar. Nosaltres ens apropem a The Spit, on el riu desemboca al mar i la gent s’apropa a pescar i practicar surf.
També voltem per l’altra banda de la ciutat, on hi ha Sunshine Beach i una urbanització de luxe, amb fabuloses cases. Ai… Si ens toquès l’Euromillon, ens compràvem una d’aquestes amb vistes al mar. Ah, no! Que ni tan sols juguem a la loteria… Bueno, com a mínim baixem a la platja, que això és gratis.
També ens apropem a Noosa Hill, un mirador situat dalt un turonet amb bones vistes. Que maco! Els joves s’apropen aquí per fer un beure mentre el sol s’amaga.
De baixada, les terrasses de la ciutat són plenes de gom a gom, amb una combinació de gent lluïnt les seves millors gales o unes simples xancles i banyador. Tot s’hi val!!! Ens quedaríem de bon gust, però els preus aquí piquen, i ens muntem el nostre propi plan de restaurant romàntic. Unes porcions de pizza asseguts en unes simples cadires de plàstic, però això sí, en un raconet davant del riu, sota la llum de la lluna, envoltat d’un agradable silenci només trencat pels peixos que salten davant nostre. Insuperable!!!
El dia següent és l’últim amb l’autocaravana, i decidim visitar l’Australian Zoo, un dels llocs més populars de la zona, famós perquè va ser creat pel desaparegut Steve Irwin, el popular Crocodrile Hunter de la televisió. No estem del tot segurs d’entrar, ja que no som gens amics dels animals en captiveri. Podem comptar amb els dits d’una mà les vegades que hem trepitjat un zoo (inclòs el de Barcelona quan érem petits -que maco era Floquet de Neu– ai! que ens desviem del tema…) però la curiositat ens pot, a més de llegir que és el millor lloc d’Austràlia on observar els animals autòctons. Hem pogut veure cangurs i koales en llibertat, però hi ha tants animalons que desitgem conèixer que decidim visitar-lo.
La veritat és que el lloc està ben muntat, i tenen un munt de zones temàtiques. Vale, no sabem què pinta una àrea africana amb rinoceronts i jirafes o un apartat amb tigres d’Àsia… Però nosaltres voltem per tot arreu. L’espectacle amb cocodrils impressiona! La família Irwin té un negoci ben muntat. És brutal el merchandising i tot el que envolta aquest parc. Som dels últims turistes a abandonar la Reserva d’animals i passem la nit en un tranquil càmping ben apropet.
Demà iniciarem la segona etapa del nostre viatge, que ens agrada denominar-la “Grans Ciutats i Gastronomia”. Ja en tenim ganes d’un canvi de registre, però també ens fa pena acomiadar-nos de l’autocaravana. Les 3 primeres setmanes han passat tan ràpid!!! Però no mirem enrera, sinó endavant. Encara ens queda molt per descobrir!!
Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.
BonaVida Travel 
Tres setmanes amb l’autocaravana !!!, segur que ho trobareu a faltar de seguida… i és que anar d’hotels no és el mateix i com ja ben bé sabeu, nosaltres hem gaudit molts anys de la nostra pròpia autocaravana que ens va permetre recórrer tot Europa d’una manera molt diferent.
Austràlia ens està sobtant molt i comprovem per boca vostra que és gairebé impossible conèixer tot el més important de l’illa, per la seva grandària; nosaltres sempre havíem somiat conèixer el centre de l’illa, però veig que vosaltres l’heu descartat. Ja ens explicareu, quan ens tornem a veure, el perquè de la vostra elecció.
No descartem fer un intent d’anar a Austràlia durant el període de les nostres vacances.
El “pajarraco” de l’esquerra ha sortit molt afavorit.
Una abraçada.
Ja veieu, Miquel que això de l’autocaravana ens ha enganxat fort. Després de la primera etapa per la costa de Queensland, ara estem recorrent l’illa de Tasmània en una altra autocaravana. Això és magnífic!
Ja sabeu que si voleu compartir informació i/o anècdotes del viatge serà un plaer.
Els posts de la ruta comencen a anar una mica endarrerits, però és que les forces ja no són les mateixes. Tenim tantes sensacions i fotografies que no donem a l’abast.
Una abraçada!
Ostres, si arribo a saber que vas al zoo de Steve Irwin t’hagues dit que em portessis un record d’allà….
Xavi, va ser decissió sobre la marxa. No teníem previst anar, ja que no som gens amics dels zoos. Però al final ens va poder la curiositat.
És brutal el merchandising que mou aqueta gent.