La tercera etapa de la nostra ruta australiana ens feia especial il.lusió: visitar Tasmània. I per què hem decidit visitar-la? Ben bé no ho sabem… El seu nom ens evocava exotisme i llunyania. I per a nosaltres, viatjar és això. Voler conèixer llocs que ens provoquin bon rollo!
Venim de Sydney, la gran ciutat, i el contrast al visitar aquesta illa, encara és més fort. Poca gent, molta natura… Per això, decidim recórrer-la de la manera que ens agrada més, amb autocaravana. Una cosa està clara un cop visitat aquest lloc: necessitàvem més temps per conèixer millor aquesta illa. Si poguessim restructurar el nostre plàning, li donaríem més dies. Però d’on els podríem treure? Tot el que hem fet fins ara ens ha agradat molt. Una setmana és un petit tast per visitar Tasmània. Però bé, com sempre diem, quan un lloc en agrada, ja tornarem tard o d’hora!
Dos fets han marcat el nostre pas per aquesta illa: primer, la baixada de temperatures respecte a la resta del país (sobretot de Queensland, primera part del nostre viatge). Per fi, una mica de fresqueta! Ja podem fer servir la poqueta màniga llarga que portàvem a la maleta! El segon ha sigut el petit incident amb la caravana. Hem conduït per diversos llocs del món, però ha estat per primera vegada que una mica de mala sort ens ha fet perdre temps i diners en la nostra ruta.
La sensació general al veure els paisatges i els parcs naturals de Tasmània, és que ens ha recordat moltíssim a Nova Zelanda. Camps verds amb ovelles, boscos, platges solitàries… Aquí també trobem més varietat per acampar que a la costa de Queensland. Càmpings, zona d’acampada lliure i gratuïta, Parcs Nacionals amb zones per acampar a molt bon preu… En propers posts explicarem amb més detall alguns dels llocs visitats a Tasmània.
Durant aquesta setmana, visitem tot el que podem, com a nosaltres ens agrada, sense excesiva pressa… Ens acostem a la Península Tasman i a Port Arthur. Aquí sembla que els temps s’hagi aturat.
Pugem més al nord, passant per la Great Oyster Bay i la famosa Nine Mile Beach, completament solitària. Aquesta és terra de vinyes i producció de vins i formatges. Es poden visitar cellers i fer tastets de vins, i es clar, no ens podem resistir…
També entrem al Parc Nacional Freycinet. Per visitar els parcs s’ha de pagar una entrada de 24 dòlars (dóna dret a 1 dia), tot i que es pot comprar un passe general per visitar tots els parcs de Tasmània durant dos mesos per 96 dòlars. Aquí es poden fer mil i una excursions, aprofitant els tracks per a diferents nivells (senzills de pocs kilòmetres i alguns de dies de durada). Un dels que fem, ens porta al Far de Cape Tourville. O també pugem fins un mirador espectacular, amb tota la Wineglass Bay als nostres peus. Quines vistes!
Pel camí es van combinant els pobles que no tenen gaire a oferir (4 carrers amb poca vida), amb llocs amb més ambient. Si no cuinem a l’autocaravana, anem a la recerca d’algun restaurantet maco. O encara millor, llocs que sorprenen per la seva ubicació, com per exemple la Frecynet Marine Farm, una granja d’ostres (com ells l’anomenen), un petit local al mig del no res on demanar peix, llagosta i sobretot ostres.
Cap al Nordoest, a la zona de George Bay, fem nit al poble de St. Helens. Fem un tram de la Tasman Hwy cap a Launceston, per una zona amb poca població i menys turística. Una carretera que ens encanta per les seves vistes i paisatges. I pensar que gairebé no la fem per una confusió lingüística! Demanant informació de la zona ens pensem que serà un lloc difícil per conduir la caravana per ser una zona amb molt de vent (windy) però el que realment ens estaven explicant és que és una carretera molt maca, però bendy (amb corves…). L’accent australià ens està creant més d’una anècdota!
Arribem a un lloc on teníem moltes ganes, la Bridestowe Lavander Estate. Fa molts anys va instal.lar-se en aquestes terres una família que venia de la Provença francesa, i van plantar llavors d’espígol. Avui en dia aquesta zona és molt famosa a Austràlia, i rep milers de visitants a l’any. Precisament això és el que trobem quan arribem, força gent caminant entre les liles flors de lavanda (la majoria xinesos que arriben en autobusos). Tot i la gent, el camp és preciós! Si poguéssim admirar aquest lloc sense ningú… (i zas! més tard descobrirem que això es farà realitat).
Però ai! quan és hora de marxar ens trobem amb la sorpresa que la nostra autocaravana té una roda punxada! No pot ser! Si hem conduït amb molta cura! L’assistència en carretera ens diu que haurem d’esperar una horeta l’arribada d’un mecànic, perquè tenen altres emergències. Uf! S’està fent tard i mentre esperem, decidim canviar nosaltres la roda, total, és com la d’un cotxe, però molt més gran. L’únic problema és que no entenem com dimonis funciona el ‟gat” hidràulic per aixecar el vehicle. Llegim totes les instruccions i provem totes les formes, però l’aparell se’ns resisteix! Si us plau, no pot ser tan difícil!!!
Es fa tard i és hora de tancar la granja. El pàrquing comença a quedar desert amb nosaltres dos fent de mecànics i la veritat és que ningú s’ofereix a donar-nos un cop de mà. Fins i tot entrem a demanar ajuda però amb bones paraules ens diuen que no saben que fer.
Ens quedem completament sols, i la Cristina pronuncia una frase que ens fa pensar que fins i tot les coses negatives poden tenir un costadet positiu. -‟Ara tenim tot el camp de lavanda per nosaltres!” La visió és realment màgica, llàstima que una trucada de mòbil trenca el moment. El mecànic ens avisa que encara trigarà una hora més a arribar. Impossible!! Remenem totes les eines que trobem a l’autocaravana fins que aconseguim aixecar el vehicle i canviar la roda!! Per fi!!!! Ara som nosaltres els que truquem amb molta satisfacció a l’assistència mecànica per dir que hem pogut solucionar l’avaria. Tot i això, ens recomanen visitar un taller per tal ens arreglin la roda punxada, no podem circular sense la de recanvi. Se’ns passa pel cap no fer cas, però com a persones sensates, decidim fer-ho al dia següent. Com veurem més endavant, maleirem la nostra sensatesa durant molt de temps!!!
I és que com podíem suposar, que visitant un taller enorme on canvien un munt de pneumàtics cada dia, sortiríem tan mal parats? La reparació va anar perfecte, però on dimonis van donar el carnet de conduir al mecànic? El tio ens treu l’autocaravana per entregar-la i s’estampa contra la porta del taller!! Tio, però serà que no tens lloc per passar!! Ens quedem tots glaçats, sense respiració, veient com la part davantera ha quedat xafada. I ara què??? Doncs més pèrdua de temps, desviant-nos de la nostra ruta per consultar altres oficines de l’empresa de l’autocaravana… Tot plegat un merder! Sort que el ‟bitxo” només va quedar afectat de carrosseria, i ens va permetre continuar la marxa. Au!, continuem, que tenim molt a veure encara…
Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.
BonaVida Travel 
Tasmània té molt bona pinta! Ens crida l’atenció fins i tot més que Austràlia…
Llàstima d’això de l’autocaravana. Esperem que no us alterés gaire els plans.
Ens veiem aviat!
Tasmània és un dels llocs que més ens ha agradat de la nostra ruta, i com no, ens hem quedat curtíssims de dies per descobrir més coses d’aquesta illa.
Doncs res, haurem de tornar tard o d’hora a visitar-la…
I el tema de l’autocaravana, doncs més anècdotes viatgeres per explicar… Res que no es pugui solucionar!
Au, la bona vida s’acaba de moment, i ja tornem al món real. Però a pensar en la propera destinació…