Què poden tenir en comú pel·lícules com Lawrence de Arabia, La Joya del Nilo o Gladiator? Moltes coses, segurament, però una de molt important: el meravellós escenari on es van rodar algunes escenes. Aquest no és altre que la Kasbah d’ Aït Benhaddou (en àrab آيت بن حدّو), una de les tantes meravelles que podem trobar si visitem el Marroc.
Situat al sud del país, a la província de Ourzazate, el conjunt va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1987. Aquest tipus d’hàbitat tradicional pre-saharià, està format per un conjunt d’edificis fets amb tova (una mena de maons fets amb fang, sense coure i assecats al sol), que donen a tot el conjunt aquest particular color. Un marró terra que, ubicant-se al desert, fa que tota la fortalesa prengui una mateixa tonalitat que dificulta saber on acaba la construcció i on comença la terra seca i àrida.
De fet, la paraula Kasbah significa fortalesa. És l’equivalent als castells medievals d’occident, una ciutat envoltada d’altes muralles i fortificada, per tal que els habitants de la zona es refugiessin dels atacs i amenaces d’altres pobles. Avui en dia en queden ben poques al Marroc que es conservin en bones condicions.
I la Kasbah de les Kasbahs és Aït Benhaddou. Situada dalt d’un petit turó, la vista de lluny ja és impactant, però una vegada ets al seu interior, passejant pels seus carrerons regirats i amb molta pendent, et sents com a dins del decorat d’una pel·lícula d’aventures.
Tot i la seva magnitud, no és gens complicat descobrir-la per un mateix, i encara que és fàcil desorientar-se, no es trigarà gaire a tornar a trobar el camí. Això sí, els “guies” oficials i no oficials intentaran oferir els seus serveis durant bona part del trajecte. Un pot refusar els serveis amb un amable “sucran” (gràcies) o al revés, recórrer la Kasbah amb les explicacions i dades que ofereixen els berebers que porten anys a la zona. També s’ha de vigilar amb els que volen cobrar per qualsevol cosa, argumentant que certes parts de la fortalesa són privades i cal una entrada. No està gens malament oferir alguns dirhams per obtenir una visita completa (de fet si fem el canvi de moneda descobrirem que el que ens demanen no és una quantitat desorbitada), però tampoc hem de caure en el parany de pagar a qualsevol persona que ens ho demani…
Només cal tancar els ulls i imaginar-se Aït Benhaddou plena de gent amunt i avall, vivint a les cases i custodiant les muralles, els animals carregant mercaderies pels seus carrerons… Ara tot és buit i silenciós, però sempre ens quedarà la seva visita i la nostra imaginació per muntar la nostra pròpia pel·lícula.
Informació i preparació de la ruta 
Tinc uns rècords magnífics d’aquest indret on hem estat, si no em falla ja la memòria, tres vegades. Es difícil imaginar-se la vida dins dels seus carrers i cases quan ara ho trobes tot tan silenciós, de museu, preciós, però sense vida. Casi ho vius mes com un decorat de pel.licula que com un lloc real, te alguna cosa màgica i misteriosa al mateix temps, recordo que als meus fills els va sorprendre molt i tot i que eren entremaliats i juganers aquí es van quedar esglaiats per l’entorn. Gràcies per aquest post i aquestes fotos tan boniques.
3 vegades l’heu visitat? Dèu n’hi do. Segur que coneixeu molt bé el Marroc. Nosaltres vam fer una petita ruta pel país ara fa uns 2 anys (encara que per la nostra forma d’escriure al bloc anem recuperant entrades regularment per no perdre els records), i el país ens va encantar. Tard o d’hora ens agradaria tornar-hi. És ple de llocs meravellosos i que no necessiten moltes hores de viatge per arribar-hi. La Kasbah era un lloc maquíssim, i tal com expliquem al bloc, ens va transportar a un escenari de pel.lícula.
Gràcies pel teu comentari.
Manel.