Visitar certs racons del Marroc, ja pot considerar-se una petita aventura, però si el que busquem és una experiència diferent, aleshores cal endinsar-se al desert d’Erg Chebbi, situat a l’est del país, fent frontera amb Algèria, i passar una nit entre dunes. La llibertat que s’experimenta al dormir al mig del no res, és espectacular, i el desert crea una atmòsfera especial, com si fóssim uns autèntics aventurers, imitadors de Lawrence d’Aràbia.
Està clar que no hem d’oblidar el que som: uns turistes buscant emocions diferents, i darrera d’aquesta excursió hi ha un equip de persones que s’encarreguen de tenir-ho tot a punt per disfrutar al màxim. Res es deixa a l’atzar, i tot i està perfectament estructurat, però si entrem en aquest “joc” i ens deixem captivar per la bellesa del lloc, guadirem d’una experiència impressionant. Existeixen diferens companyies que ofereixen aquestes excursions, i nosaltres triem Xaluca, una empresa catalano-marroquí que ens havien recomanat.
Després d’una ruta en 4×4 sortint des de la població d’Erfoud, a l’est del Marroc, abandonem el cotxe i el canviem per un parell de dromedaris. Durant dues hores passegem amb aquest vehicle animal per uns paratges increïbles. Una sorra fina i un enorme silenci és tot el que ens envolta. El nostre guia és un jove marroquí, al que no fem més de 15 anys, poc xerraire, però sempre amb un somriure a la cara. Finalment un grup més gran de turistes, també sobre dromedaris, se’ns uneix, i fem la part final del trajecte tots plegats. El sol comença a marxar, i és llavors quan el desert arriba al seu màxim esplendor. La sorra sembla vermella com el foc i les ombres s’allarguen fins a límits insospitats. És llavors quan divisem una petita àrea verda, amb algunes palmeres, sota una enorme duna.
Allà tenen preparat el campament, o com ells diuen “Bivouac”, unes haimes fetes amb pèl de camell, com tota la vida han fet els nomades del desert. Les comoditats són les mínimes, però un grup de 4-5 persones s’encarreguen de tenir-ho tot preparat. Una gran foguera al mig del campament ens fa reunir a tots els que acampem al seu voltant, al son d’uns tam-tams interpretant música tradicional marroquina. Una mica de sopar en forma d’amanida i carn de xai sota un cel estrellat; i xerrada aquí i allà fins que la gent comença a retirar-se a les seves haimes. N’hi ha de diferents tamanys, i la nostra és per dues persones, tot i que a l’entrar hem de fer fora a 3 gatets que s’havien instal·lat previament. Un simple matalàs a terra, amb unes bones mantes, perquè la temperatura a la nit baixa moltíssim al desert. Ah! I és clar, no hi ha lavabo ni dutxes, així que toca espavilar-se. El desert sembla infinit, així que hi ha espai per tothom…
El silenci és absolut, i les estrelles semblen més grans que mai. No volem dormir per aprofitar al màxim les hores, però el cansament de la jornada ens fa caure ràpidament. Tot i que per poques hores. Per tal de continuar alucinant, ens llevem ben d’hora. A les 5 del matí ja som dempeus per meravellar-nos de la sortida del sol. Són els millors moments, ja que caminem per la sorra mentre la foscor desapareix i la llum deixa veure les dunes del nostre voltant. Busquem una de ben alta, i cap allà ens dirigim. Costa pujar, però un cop a dalt, seiem per gaudir d’unes vistes realment brutals. Restem en silenci una bona estona, com digerint aquests moments que estem vivint. Que maco és el nostre món! I ara mateix tenim la sensació d’estar ben solets en ell…
Sorra i més sorra. Sembla no acabar-se mai. Però el que si que finalitza és la nsotra excursió. Tornem en els dromedaris, fins comença a veure les primeres cases d’un petit poblat. Allà tornem a canviar animals per vehicles, que ens porten als hotels respectius. La propera nit ja tornarem a dormir entre 4 parets, però somiant de nou en dormir sota les estrelles al ben mig del desert…
BonaVida Travel 
Be, be, be….., ja sabem on hi haurà una catàstrofe natural próximament.