Viatjar a Islàndia. És millor fer-ho en temporada alta o baixa?

 

Pocs llocs ens han sobtat tant com visitar Islàndia, d’on guardem un gran record i moltíssimes sensacions viatgeres. El país està de moda, tant, que comencen a sentir-se veus (majoritàriament dels propis islandesos), que no volen que el tema del turisme sigui un problema i se’ls escapi de les mans. I és que viatjar a Islàndia en temporada alta (mitjans juny a finals agost) pot arribar a ser complicat si no hem reservat tot el que necessitem per la ruta amb previsió.

Llavors, el millor és ser previsor i tenir-ho tot lligat, però també existeix una atra opció per conèixer el país: visitar-lo en temporada baixa. Islàndia ens té tan enamorats, que volíem descobrir-lo en mesos diferents, i és per això que l’hem visitat un parell de vegades:

• Una primera per fer durant 15 dies la volta completa al país, en cotxe i en època de fred (octubre).
• Una segona per visitar amb més tranquil·litat la capital, Reykjavík, i fer en furgo-caravana un recorregut pel sud, l’anomenat Cercle Daurat, durant l’època estival (juny).

I quina ha sigut per nosaltres la millor època per veure Islàndia? Intentem resumir-ho a continuació…

Aquesta illa europea, és un país de gran activitat volcànica i geològica, i això és el que la fa precissament tan especial. Els seus paisatges són espectaculars, i l’aigua és en bona part protagonista a tot arreu. Cascades, rius, llacs… Impressionant tot el que ens anem trobant.

Si disposem de pocs dies, s’acostuma a visitar la capital, Reykjavik, situada al sud, i l’anomenat Cercle Daurat, una ruta propera que té com a destinacions principals Þingvellir, Gullfoss y el valle de Haukadalur. Però si visitem el país durant unes 2 setmanes (o més), és tota una experiència fer la volta completa a l’illa, circulant per la carretera anomenada Hringvegur, que encercla tota la illa.

El més popular per fer recorreguts és el lloguer d’un cotxe o autocaravana, descobrint un munt de llocs espectaculars.

La temporada “alta” per viatjar al país comença a mitjans de juny fins principi de setembre, on et trobes l’anomenat sol de mitjanit: dies amb gairebé 24 hores de llum i on el clima és més suau. Però fer-ho en temporada baixa (la resta de mesos) comporta una sèrie d’avantatges i/o inconvenients que podem trobar molt interessants.

En el nostre cas, viatjar en ple mes d’octubre va tenir les seves coses bones i dolentes. A favor, vam trobar uns meravellosos paisatges nevats, una calma total deguda a la falta de persones, i no menys important, descomptes a la majoria d’hotels, granges i refugis.

En contra, també s’ha de dir que, excepte a la capital (amb molta més vida de la que pots imaginar), a la majoria dels pobles per on passàvem no vèiem a ningú. Costa trobar restaurants oberts, oferta d’hotels i la majoria de serveis necessaris.

 

A nivell fotogràfic també trobem les dues cares de la moneda. A finals d’agost emigren els puffins, o frailets, una de les aus més fotogèniques que poden observar-se. En canvi, a l’hivern, comença la temporada d’aurores boreals, i tot i dependre del clima i la sort, veure’n una és realment espectacular.

Viatjar al juny ens va oferir uns dies de molta llum. L’anomenat “sol de mitjanit” és present, i mai arriba a fer-se totalment de nit. Això ens permet allargar molt la jornada, però també pot arribar a ser una mica molest i comportar petites alteracions de la son. Res que un antifaç no pugui solucionar a l’hora d’anar a dormir.

• 10 dies de ruta.

Es tracta d’un intercanvi de casa amb una familia islandesa (ells venen a casa nostra i nosaltres ens instal·lem a la seva). Aprofitem 5 dies per gaudir de la capital, coincidint amb actes molt interessants com el Dia Nacional d’Islàndia. Els altres 5 lloguem una campervan (furgoneta amb llit) per recórrer el sud del país.

En temporada alta hi ha diferents vols directes desde Barcelona al principal aeroport d’Islàndia, situat a Keflavik (50 quilòmetres a l’oest de la capital). Vueling, Wow, Icelandair… Són diverses les companyies que volen. Durada vol: 4h

Només sortir de la terminal, trobarem una oficina de canvi de moneda i 2 companyies d’autobusos per fer el trajecte a Reykjavik. GrayLine o FlyBus fan el recorregut en uns 45 minuts aturant-se als hotels i zones més importants de la ciutat (unes 4800 ISK o 34 €).

Reykjavik és fàcil de recórrer a peu, però si ho necessitem, podem mouren’s en taxi o bus públic. El tiquet són 400 ISK i ens permet agafar d’altres busos dins els 75 minuts següents a l’hora que l’hem comprat. Els ven el mateix conductor, però atenció, no donen canvi.

Lloguem furgo-caravana (veure model) amb la companyia Campervan Iceland. Això ens permet una llibertat de moviments total. A Islàndia es pot fer acampada lliure, i exceptuant les zones on estipula que està prohibit, podem estacionar i passar la nit allà on volguem. Nosaltres combinem aquest tipus d’acampada amb algun camping per aprofitar els serveis que aquests ofereixen (dutxes, bogaderia…).

En aquest país, les carreteres més o menys es poden ordenar (de millor a pitjor) pel número de digits. Amb 1 serien les principals, amb 2 les secundàries però bones, 3 per les secundàries amb alguns trams sense asfaltar i les que inclouen la F seríen les més atrotinades, i on la majoria de vehicles de lloguer tenen el pas prohibit.

• 14 dies de ruta.

Per arribar a Reykjavik, a partir del mes de setembre, no hi ha vols directes des de Barcelona. Per tant, nosaltres vam fer escala a Londres (amb EasyJet és una bona opció, 2h de vol des de Barcelona) i des d’allà, vam anar a Reykjavik amb Iceland Express (4h de vol). Un cop arribes a l’aeroport, com hem dit abans, pots agafar un bus que et porta fins al teu hotel. A l’oficina de turisme del mateix aeroport, es poden comprar els tíckets pel bus.

Lloguer de cotxe:

Una bona opció, sobretot amb possibles nevades pel país, és llogar un 4×4. Triem la companyia SS Car Rental  (http://www.carrentalss.com/) que ens ofereix un Hyundai IX-35. Aquesta companyia (segurament d’altres també ho fan) ens va portar el vehicle al nostre hotel (Reykjavik) i el van recollir, al final del viatge, en el nostre cas a Keflavik, el poble al costat de l’aeroport.

En 14 dies de ruta pel país, vam fer amb el cotxe 2.672 km i aquest va consumir 59.766 corones en benzina  (375 euros).

La benzina, igual que la resta de preus, podem dir que estan una mica per sobre als nostres. Comprar als supermercats no és excessivament car, encara que sopar a un bon restaurant pot buidar ràpidament les butxaques.

 

Definir la ruta ideal per visitar el país és fàcil i complicat a l´hora. Fàcil perquè gairebé el total de la nostra ruta va ser seguint la Hringvegur, la carretera principal del país que voreja tota la illa. Complicat perquè existeixen un munt de variants, desviacions, camins de terra i paratges naturals que no deixen de sorprendre. És normal aixecar-se al matí decidint una ruta i acabar el dia en un lloc molt diferent. No parlem de perdre’s, ja que amb un GPS o un bon mapa no teníem problemes, sinó de no arribar al lloc pensat per dormir perquè et pots entretenir sortint del camí traçat per visitar una cascada que hem vist de lluny, o qualsevol altre canvi sobre la marxa…

Els punts vermells del mapa indiquen les principals ciutats, pobles o paratges naturals més interessants de la ruta que vam fer i als que vam destinar més temps.

L’inici del viatge va ser la ciutat de Reykjavík i, la ruta va ser cap a la l’est del país, en sentit contrari a les agulles del rellotge. Vam decidir fer-ho d’aquesta manera per calcular millors els dies, i decidir si cap al final de la ruta en teníem prou per visitar els Fiords de l’Oest. El final del viatge va ser a la ciutat de Keflavík. Degut a que el vol de tornada sortia molt d’hora,vam creure que una bona solució era dormir l’última nit al costat de l’aeroport.

• Al juny encara fa fresqueta, i el temps canvia molt rapidament. En un mateix dia podem tenir sol, pluja, boira i diferents condicions climatològiques. Les nits es fan curtes i a finals de juny ja són inexistents. És l’anomenat sol de mitjanit.
• A l’octubre comença a fer força fred, així que una bona roba d’hivern és essencial. Va molt bé fer servir varies capes, ja que mentre es condueix o a l’interior de bars o restaurants, no cal abrigar-se tant. El sort surt entre les 7:30 i les 8h i s’amaga entre les 18h i les 19h.
• No cal dir que tots els islandesos parlen un perfecte anglès, i tots els cartells i indicacions, a més d’islandès, acostumen a estar en anglès.
• La moneda és la corona islandesa. Fem un petit canvi a l’aeroport només arribar, però es preferible canviar moneda a algun banc de la ciutat. Ofereixen millors condicions.
• Fan servir la tarjeta de crèdit molt, i es pot pagar amb ella inclús un simple café. A les ciutats més importants no tindrem problema. Potser als pobles menys turístics és millor pagar en metàlic.
• Els preus de la majoria de coses són similars o una miqueta més alts que els d’aquí.
• Existeixen molts tipus d’allotjament a Islàndia. Un molt pràctic i popular és dormir a càmpings, però a l’octubre per raons obvies són tots tancats. Un altre tipus d’allotjament que també era tancat, però que es pot fer servir en temporada alta són els col·legis. Durant les vacances escolars, el govern els fa servir com a albergs pels visitants, i els preus són realment interessants. En època freda, es pot triar entre les diferents categories d’hotels; algunes granges que, a més d’animals, tenen habitacions disponibles (de fet, semblen Bed & Breakfast); i les cabanes, potser les més autèntiques. Dormir en plena natura, envoltats de neu, però en cabanes de fusta perfectament acondicionades no té preu.
• Totes les reserves en temporada baixa les vam fer dins el període de la ruta, i a molts llocs no es necessitava reserva. De fet, ens vam trobar alguns hotels que eren tancats, però amb un número de telèfon a la porta. Trucaves i molt amablement venien a obrir per passar la nit. En molts llocs hem estat completament sols, ja que no coincidíem amb cap altre hoste.
• En canvi, en temporada alta, potser és aconsellable reservar els allotjaments.

Llavors, podem respondre la pregunta de quan és més interessant visitar Islàndia? En temporada alta o baixa? Doncs la resposta senzillament és “depèn”…

Dependrà del nostre pressupost i de molts factors, però el que és segur, és que visitar aquest fantàstic país en qualsevol època de l’any és una de les millors aventures viatgeres que qualsevol amant del viatges pot trobar-se!

Per a més informació, es poden consultar d’altres entrades al nostre bloc sobre Islàndia: