Sorprenent. Aquest és l’adjectiu que millor defineix el que ens trobem a Reykjavik un 17 de juny, Dia Nacional d’Islàndia. Perquè la gentada que hem vist als seus carrers, i la quantitat d’actes repartits per tots els racons, són enormes.
I diem sorprenent perquè havíem visitat Reykjavik uns anys enrera, i sabíem que no és lloc de trobar-se riuades de gent (és una ciutat petita, i el seu centre es pot recórrer en poc temps), però la quantitat de persones que gaudeixen d’aquest dia festiu és increïble.
Concerts, espectacles, fira, concentracions de cotxes d’època, exposicions, i el millor, petites performances a qualsevol racó, fan que passejar pels seus carrers sigui un divertiment continu.
Un dels actes més massius és la Parade o desfilada d’orquestres per la seva avinguda principal. La gent, com si es tractessin dels flautistes de Hamelin, segueixen els músics en una llarga processó, en un acte sobretot per a famílies.
Al parc d’Harnarhóll es munta el principal escenari musical, on durant bona part del dia s’ofereixen concerts de tota mena. Infantils, rock, pop, hip-hop… Però com hem dit abans, qualsevol raconet serveix per escoltar una banda de jazz, una coral, o un simple grup d’amics entonant típiques melodies islandeses.
Fins i tot es munta un camió-escenari, per on passen espontanis que poden oferir al públic un parell de cançons on donen a conèixer les seves dots. I realment vam escoltar gent molt bona! Això ens demostra com és d’important la música pels islandesos!
El famós edifici de l’Harpa (l’auditori de Reykjavik), també celebra concerts varis, i unit a la bellesa de la seva arquitectura, el fa un altre punt molt atractiu i visitat.
I fem una miqueta d’història. La República d’Islàndia es va formar oficialment un 17 de juny del 1944, després d’independitzar-se oficialment de Dinamarca, triant aquesta data de manera simbòlica per ser l’aniversari de la màxima figura representativa del moviment independentista, Jón Sigurðsson. Des de llavors, cada any en aquesta data, se celebra el seu dia Nacional. I no només a la capital, es clar! Per tot el país ho conmemoren amb desfilades i actes varis.
És molt popular que moltes dones vesteixin el Fjallkonan, un típic vestit islandès, i que les famílies surtin a viure els actes acompanyats dels fills. Llavors és fàcil adonar-se de la quantitat de nens que trobes en aquest país. Islàndia té una de les tases de natalitat més altes d’Europa.
Perquè si una cosa sí que vam veure, són pares amb els seus fills, gaudint de molts espectacles pels menuts. Però en vam trobar de tota mena. Des de molt solemnes i ceremoniosos (com l’acte institucional a l’ajuntament o la visita d’autoritats al cementiri per retre homenatge a la tomba de Jón Sigurðsson) passant per espectacles de circ, i molts concerts.
Sumeu a tota la festivitat l’enorme quantitat de bars que la ciutat ofereix on fer una copa i escoltar música en directe, més la raresa que en aquesta època no existeix la nit ja que el sol no s’amaga mai… Qui se’n va a dormir amb tota aquesta oferta?
CLICA PER VEURE ALTRES POSTS D’ISLÀNDIA AL BLOG
BonaVida Travel 