Sortida de sol a Borobudur, Indonèsia.

-Aneu ben d’hora! -ens deia tothom quan ens recomanava la visita als temples de Borobudur. -Tot són avantatges! -afegien. Doncs no es parli més, sortirem abans comenci el dia…

Realment, fer la visita a primera hora ens garantirà passar menys calor i trobar menys afluència de gent, sobretot si és temporada alta. Perquè Borobudur, és una de les principals icones turítiques de l’illa de Java, i aquest temple indonesi és considerat l’estupa budista més gran del món, construït als segles VIII i IX.

Són vàries les opcions que podem triar per visitar-lo: Podem fer-ho per compte propi, o en algun tour organitzat, ja sigui en grup o individual. Si estem instal.lats a Yogyakarta, una de les principals ciutats i punts claus per visitar el país, ens separen 40 quilòmetres del recinte sagrat, i podem fer el recorregut en transport públic o privat.

El primer, obviament és molt més barat, i s’agafa al centre de la ciutat (2A/ 2B). Altres opcions són agafar un taxi (sempre pactant el preu) o algun tour organitzat per les moltíssimes agències turístiques de Yogyakarta. N’hi ha moltes, de tots tamanys i colors, on et munten qualsevol ruta i excursió al moment. Per ells mai hi ha cap problema ni dificultat, només es qüestió de pactar un preu…

Després de considerar-ho mentre voltem per la ciutat on ens hem quedat 3 dies, decidim contractar un cotxe amb conductor que ens faci una ruta per diferents llocs emblemàtics. Nosaltres ho fem al mateix hotel on ens allotgem, que tot i sumar un petit suplement, ens estalvia perdre temps buscant per la ciutat. A més, ens fa il.lusió veure la sortida de sol des del temple, i això només es pot fer arribant en transport privat, ja que el transport públic no arriba abans de les 6h (hora d’obertura del recinte). Pactem anar a Borobudur, apropar-nos al poble de Kaliurang, on podem avistar el volcà Gunnung Merapi, i acabar al temple de Prambanan (veure post).

Per veure la sortida del sol, l’excursió ha de començar ben d’hora, i a les 4h de la matinada (amb les arrugues del coixí encara ben marcades a la nostra cara) ja tenim al nostre guia (que es presenta com Mr. Parlan 🙂 ) a la porta de l’hotel. El temple es troba a uns 40 quilòmetres al nord-oest de la ciutat de Yogyakarta i és negre nit mentre anem per la carretera. Tot i així, veiem força activitat per allà on passem. Per exemple, al poble de Muntilan, travessem un mercat ambulant ple de parades, compradors i venedors. – Però a quina hora es lleven aquí? – ens demanem. – A les 2h del matí munten diàriament aquest mercat ambulant, – ens diu el nostre guia.

Arribem a Borobudur encara de nit, i tot està força tranquil, però ja veiem altres grups de turistes. Les entrades amb el passi especial sunrise, les comprem a l’hotel Manohara, al costat de l’entrada principal, i inclouen un petit esmorzar. Paguem les 400.000 IDR que demanen i cap a dins!

El lloc impressiona. Situat al centre de l’illa de Java, en plena vall de Kedu, caminem en silenci, i encara a les fosques, un inmens monument comença a prendre forma davant dels nostres ulls. El temple principal és una estupa construïda en tres nivells al voltant d’un turó que era un centre natural: una base amb sis terrasses quadrades concèntriques, tres plataformes circulars i, a la part superior, una estupa monumental. Tot el conjunt adquireix un forma piramidal, ideat per projectar la concepció de l’univers en la cosmologia budista, i està decorat amb més de 2.000 panells de relleu i 500 estàtues de Buda. 

I pensar que va estar abandonat i cobert per vegetació durant més de 9 segles… Redescobert al segle XIX, avui s’ha convertit en un dels monuments més visitats d’Indonèsia. Mentre anem pujant els seus nivells, i observant la decoració dels relleus en la pedra, ens imaginem com devia ser aquest lloc sagrat fa moltíssims anys.

Un cop som dalt de tot, ens impressiona el tamany de la seva estupa superior (construccions en forma de campana), però sobretot el que podem observar a l’horitzó. La tupida selva de Java, els primers raigs daurats del sol obrint-se pas entre la boira que es resisteix a marxar i que dóna un toc fantasmagòric a la zona. És moment de seure, en silenci, i capturar per sempre un d’aquells moments que tant ens agrada als que volem conèixer món…

Clica per veure detalls de la nostra ruta per Indonèsia: