Sí; ho havíem llegit, ho havíem sentit: la xocolata a Bèlgica és tot un art!!! Però una cosa és llegir-ho, i l’altra és fer servir un altre sentit més adequat, el gust!!! No hi res com visitar alguna ciutat belga i degustar els meravellosos bombons que trobem a les més de 2.000 botigues repartides per tot el país.
I així és, la compra i degustació de xocolata forma part obligatòria de la visita a Bèlgica. Impossible no aturar-se embadalit davant l’aparador de qualsevol xocolateria, admirant les mil i una varietats que ens ofereixen. Un plaer per a tothom, i un autèntic èxtasi pels amants dels dolços (com ho som nosaltres).



Les xifres ho corroboren: Bèlgica produeix l’increïble xifra de 200.000 tones a l’any de xocolata, i l’aeroport Internacional de Brussel.les és el punt mundial més gran de venda d’aquest producte. “No hace falta decir nada más!!!”. Per cert, com a consell, i si no voleu anar carregats durant el viatge, podeu deixar les compres de bombons pel final. Al principal aeroport de Brussel.les –Zaventem– es pot trobar moltíssima varietat, i els preus són similars als que podem trobar a la ciutat (inclús trobem alguns packs més barats). L’altre aeroport de Brussel.les –Charleroi- (si voleu amb Ryanair fareu servir aquest), també disposa d’una gran secció de xocolates, però la varietat és una mica més reduïda.

Això sí, no hi ha res com el plaer de passejar per les ciutats, visitar les botigues i degustar i comprar allà. Trobem a tots els carrers i barris, sobretot als del centre i les zones turístiques i comercials. Nosaltres vam poder comprovar-ho a Brussel.les, Bruges i Gant. Però segurament, una de les millors zones que vam veure per admirar les botigues de xocolata, és a la Grand Place du Sablon a Brussel·les. Allà podem trobar, una al costat de l’altra, algunes de les millors representants xocolateres. I com tot el que es ven, el ventall de qualitats és molt ampli. Trobem des de caixes senzilles i més econòmiques als supermercats, fins arribar a botigues de luxe semblants a joieries, exposant els bombons en vitrines, i venent-los a preu d’or.


La raó d’aquesta autèntica passió pel bombons, no és només turística. Els belgues són un grans consumidors d’aquest producte i des de la introducció del cacao al país, l’elaboració de diferents tècniques pels mestres xocolaters no ha parat de créixer.
Segurament, bona part d’aquesta popularitat és deguda a la coneguda marca xocolatera Neuhaus. Jean Neuhaus substitueix la farmàcia del seu pare (a les Galeries Royales Saint-Hubert) per un taller de xocolata, i el 1912 crea una tècnica que esdevindrà una autèntica revolució: els primers xocolates “forrats”, anomenats “pralinés“, o com els coneixem aquí, bombons.

Des de llavors, mil i un gustos s’han creat per farcir els bombons. Marques com Côte d’Or, Godiva, Wittamer, Guylian, Leonidas o la mateixa Neuhaus, no han parat de créixer. I mestres i artesans xocolaters, obren els seus tallers/botigues per les principals zones de les ciutats per oferir autèntiques obres d’art. Les botigues de Pierre Marcolini a Brussel.les o de Dominique Persoone a Bruges, són com una mena de joieria Tifanny’s de la xocolata.


La tentació xocolatera és gran. Impossible decidir-se per les diferents varietats de pralinés. És per això que a la majoria de botigues podem triar un a un els bombons que ens agraden. Els dependents, amb guants blancs, dipositen la nostra elecció al “ballotin“, una petita caixa de cartró ideal per portar els bombons. La idea d’aquesta caixa pertany a Louise Agostini, dona de Jean Neuhaus, i la va crear quan va veure que els pralinés de la botiga dels seu home es trencaven al posar-los als cucurutxos de paper que es feien servir fins llavors. Mare meva, quin matrimoni més benavingut!!!!

Ah! I pels amants dels dolços, a més d’atipar-se de bombons, recordeu que Bèlgica també és famosa pels seus gofres. Així que res millor que tastar alguna varietat de praliné al matí, un bon gofre al migdia i una tassa de xocolata calenta per berenar…


Si sou uns amants dels dolços, i en especial de la xocolata, Bèlgica és el vostre país! Un lloc especial on llepar-se els dits, i on cada febrer, es celebra una de les fires mundials més importants sobre el món de la xocolata.
Quines ganes que m’heu fet entrar de menjar-me algun bombonet…..ufffffs tanta xocolata em fa salivera.
Us vareu posar les botes eh???? punyeteros!!!!
Petunets
Núria
És que el poder de la xocolata és massa, Núria. Je,je…
Era impossible resistir-se als aparadors de les botigues, plens de bombons.
Una abraçada
Quins records! A la tornada vam estar dosificant els bombons perquè ens duressin més dies… Aix! Això és com la magdalena de Proust però a la inversa…
Teniu raó, nois. Quants records ens provoca ara veure les fotos dels bombons… I que ràpid van acabar-se!!!
Quan podem ajuntar 2 vicis en un mateix pack (viatjar i la xocolata) és “tremendo”
Gràcies pel comentari