Existeixen diverses teories per anomenar a Chicago la “ciutat del vent”. Visitar-la a l’octubre ens ajuda a entendre perfectament una d’elles: el clima.
Estius molt calorosos, hiverns amb temperatures de fins a 15 graus sota zero, i el vent que pot bufar amb moltíssima força, fan de la ciutat una diversió pels meteoròlegs. La tercera ciutat més gran dels Estats Units és perfecta si es vol una mica més de calma que a Nova York, però sense perdre l’esperit d’una gran ciutat americana.





No és estrany que la ciutat sigui un immens plató per pel·lícules o sèries de TV. Els seus carrers i edificis serveixen per il·lustrar la típica ciutat americana, té un aire molt familiar, però és molt difícil d’ubicar. Obres plano i tothom sap que és Chicago, però focalitzes en un punt concret i podria ser qualsevol gran ciutat.

No em direu que LaSalle Street no us recorda a la peli de “Los Intocables”, amb els gàngsters metralleta en mano…

Un dels símbols més moderns de la ciutat, és el Millenium Park. Veritable pulmó verd, ple de jardins, amb un auditori immens per fer concerts, i l’escultura The Cloud Gate, més coneguda com “The Bean” (la mongeta), per la seva forma. Feta de plaques d’acer polit, és totalment hipnòtica, ja que reflexa tot el seu voltant…

Un altre factor que destaca a la ciutat és el metro. Conegut com “L”, aquest mitjà de transport és dels més antics dels Estats Units, i un dels més transitats. És famós per què, bona part de les seves línies passen per estructures elevades sobre el carrer. D’aquí prové el seu nom “L” (Elevated).









