Deixem la gran ciutat de Seül amb una mica de nostàlgia. Ens ha agradat molt, i tot i visitar-la durant una setmana creiem que ens hem deixat moltes coses per veure. Però tenim ganes de conèixer més llocs d’aquest país. Així que som-hi!




Després de valorar els pros i contres, decidim llogar un cotxe. Ens encanta la llibertat que ens dóna, sumat a no portar res lligat, podem anar al nostre ritme. La part més negativa segurament és la dificultat amb la comunicació. El lloguer ja comporta les primeres anècdotes en forma de poc enteniment. La persona que ens acaba entregant el vehicle només coneix dues paraules en anglès: okey i gasoline. Jejeje. Però amb gestos i bona voluntat, no hi ha qui ens aturi.

El cotxe porta un navegador GPS més gran que la nostra tele de casa, i per sort el podem configurar en anglès, però és complicat introduir les adreces. Massa ciutats, regions i carrers de noms complicadíssims per nosaltres. Una simple lletra malament i el trasto ens indica l’altra punta del país.
Per sort, ho complementem amb Sant Google Maps. Vam agafar una targeta prepagament pel mòbil que ens permet tenir internet. I realment és una gran ajuda! Tot i així, suem una mica per sortir de Seül. No tenim pressa, així que… calma!
La ruta que tenim prevista és molt oberta, amb les clares intencions de veure la màxima realitat del país. És clar que visitarem punts turístics, però aquesta època de l’any (novembre) els fa poc concorreguts. És genial trobar tan poca gent, i encara menys turistes occidentals.

Comencem per conèixer una mica la natura d’aquest país. El Parc Nacional de Seoraksan és una meravella a la tardor. Quins colors! Aqui podem fer caminades, pujar en telefèric, gaudir de bones vistes…




També anem a Sokcho, una ciutat pesquera, on tothom sembla viure del mar. Coincidim amb un petit festival, molt semblant a les nostres fires, plenes de paradetes on menjar. Us hem explicat el que ens agrada tastar coses, oi??



Busquem contrastos en aquesta ruta, i ens apropem a la regió de Pyeongchang, una zona d’alta muntanya i estacions d’esquí. Aquí ho estan preparant tot per celebrar els Jocs d’Hivern del 2018. Ens fa il.lusió tocar la neu!!

Fem nit a la ciutat d’Andong, i mentre passegem al dia següent, ens topem amb el mercat setmanal. Carrers ocupats per multitud de venedors de tot tipus de verdures, fruites, peix… Quant color!!! Però com ens agraden els mercats!!!



Ens quedaríem tot el día voltant per les paradetes, però volem veure més llocs. Així que tornem al cotxe i a la carretera, que toca baixar cap al sud del país… Però això ja serà al proper post.
PD: Aquest és un article escrit des del mateix lloc del que parlem.
Entusiasmant i com sempre, fotografíes de somni. Bona ruta ! viatgem amb vosaltres.