En vivo i en directo. Com ens agrada descriure una ciutat a la vegada que l’estem coneixent. No donem dades, ni consells (preferim deixar-ho per més endavant), però si el que aquest lloc ens està transmetent.
Ens trobem en plena ruta per Corea. Cansats per les hores de vol però molt entusiasmats per descobrir aquest país, que ens està sorprenent moltíssim, sobretot pels seus contrastos.
Comencem per la seva capital. Seül és enorme, i potser necessitarem quedar-nos més temps del previst. Aquí hi ha molt a veure! Per sort (tot i d’altres inconvenients), la ruta és totalment oberta, sense cap reserva prèvia, així que ja veurem quants dies dediquem a aquesta ciutat.
Seül és vibrant i animada, dividida en dos pel riu Hangang té una extensa xarxa de transport públic, molt útil per moure’s. Això sí, al principi espanta. Comencem pel metro, i les seves 9 línies impressionen. Sumem-li la dificultat de l’idioma i que aquí no tothom parla anglès. Però amb voluntat tot s’aconsegueix. Ja li estem pillant el truquillo. Hem passat al nivell 2: els autobusos. Encara ens agraden més, ja que permeten gaudir de la visió dels carrers mentre ens desplacem.
La gent és un altra punt interessant. Semblen reservats, tímids, però a la mínima semblen obrir-se. Educats, mantenen les distàncies, però com a tot arreu, ja hem trobat de tot. Des dels més antipàtics, a la màxima amabilitat. Les grans ciutats sembles cosides pel mateix patró…
Com sempre diem, no hi ha millor lloc per conèixer el ritme d’un lloc, que voltar pels seus mercats. Quanta vida! Són plens de paradetes on preparen tot tipus de menjar. Aquí hi ha molta inmigració xinesa, i això es nota en la gastronomia. Tastem tot el possible, i caminem sense presses, assaborint cada racó i cada instant…
Això pinta molt bé!
PD: Aquest és un post escrit des del mateix lloc del que parlem
