En ruta per British Columbia, illa de Vancouver, Canadà

Som davant l’ordinador, amb una tassa de cafè, asseguts al sofà d’una confortable casa del barri de Kitsilano, Vancouver, i de fons “The Voice”, un programa americà que ens té enganxats… Sí, això continua sent un blog de viatges, però aquesta vegada ens disposem a explicar el dia a dia de la nostra nova aventura canadenca. Una mena de crònica del que ens anem trobant aquests dies a Canadà.

Ens disposem a conèixer una de les ciutats que sempre apareixen al Top Ten dels millors llocs on viure del món, i al final del viatge, esperem confirmar-ho. L’intercanvi de casa és, de nou, l’opció que triem per la nostra aventura. Ara mateix tenim en Robert i la Janet, una simpàtica parella de canadencs, instal.lats a casa nostra, mentre nosaltres gaudim de la seva. Els plans són senzills: classes d’anglès pel matí, i tardes i caps de setmana lliures per descobrir tot el que sigui possible.

De fet, hem començat fort. Només arribar a Vancouver (dimarts) no hem parat quiets ni un moment. El primer contacte amb el lloc on passarem els propers 26 dies no pot ser millor. La casa ens sembla inmillorable. Segur que estarem de conya! A més, els veïns ens han rebut molt cordialment, i semblen molt bona gent! Per acabar-ho d’arrodonir, la Júlia i en Iaco, grans viatgers que fa un temps viuen a Vancouver, es van posar en contacte amb nosaltres gràcies al blog de viatges. Un sopar, la bona companyia i moltes anècdotes viatgeres després, ens han servit per tenir molt bona informació de la ciutat i els seus voltants.

Parlant de voltar, tenim 5 dies disponibles abans de començar les classes, així que decidim llogar un cotxe i fer una ruta per la fantàstica Vancouver Island, l’illa més gran de la costa oest nord-americana (s’anomena igual que la ciutat, però no té res a veure). Ferris diaris uneixen l’illa amb Vancouver (90 minuts) i ens embarquem amb el cotxe per poder moure’ns amb llibertat. Aquí les distàncies són molt grans i les carreteres, estretes i amb corbes, però no ens importa. Es tracta de gaudir de la natura mentre voltem per poblets i ciutats.

Desembarquem a Nanaimo, i fem un llarg recorregut (3 hores) fins el preciós poblet de Tofino. Per arribar-hi hem travessat el Parc Nacional Pacific Rim, i som en plena natura, però es nota que ho tenen tot molt ben preparat per acollir als turistes. Per sort no som en temporada alta, i tot està molt tranquil. Però ja comença a notar-se cert moviment, especialment en el sector serveis. Hotels i restaurants es preparen per l’inici d’activitats turístiques. I és que aquests pobles multipliquen per 5 la seva població en època de vacances.

Ens allotgem 2 nits a un preciós Bed&Breakfast anomenat Gull Cottage (ho recomanem), de només 3 habitacions, situat davant de la platja de Chesterman. El temps ens acompanya, i podem disfrutar de grans paisatges, com també fan els molts surferos que veiem a les platges.

Aquí són molt populars els diferents trekings de la zona, i nosaltres en fem un parell. El Wild Pacific Trail és un dels més populars i coneguts, i una bona part recorre la costa de l’illa. Impressiona caminar per tupits boscos amb vistes al mar! L’altra excursió que fem és la Rain Forest Trail, un agradable i senzill recorregut entre inmensos i centenaris arbres.

Visitem altres pobles com Ucluelet, conegut per tothom com Ukee, i és clar, també busquem llocs on gaudir de la gastronomia local. Què seria dels nostres viatges sense degustar els millors plats de la zona? Combinem senzilles cafeteries amb restaurants de més nivell. Qui pot resistir-se a sopar amb una copa de vi davant el mar amb unes vistes increïbles? L’hotel Wickaninnish és la resposta! Per una gran varietat de plats, bona cuina i un tracte excel.lent, també recomanem el restaurant Shelter, de Tofino.

Seguim la ruta per Vancouver Island, i ens aturem a un altre punt imprescindible, Cathedral Cove. Es tracta d’un agradable recorregut pel mig del bosc, entre arbres gegants i centenaris, on coneixem The Giant Douglas, que amb els seus 76 metres d’alçada té l’honor de ser l’arbre més alt del parc. I el que més ens va impressionar: té més de 800 anys!

La parada final és per fer 2 nits més a Victoria, la capital de Vancouver Island i de tot l’Estat de British Columbia. Quina animació! No ens esperàvem tanta vida en aquesta ciutat. Potser perquè havíem llegit poquet, però realment ens ha sorprès molt gratament. El lloc triat per allotjar-nos, Fisher House, és realment magnífic (ho recomanem). Amb un aire molt britànic, és un Bed&Breakfast com cal. Dels que cuiden els detalls, serveixen un bon esmorzar cada matí, i dels que acabes fent petar la xerrada amb la resta d’hostes.

I si britànic ens sembla on dormim, la ciutat sencera està a l’alçada. Considerada durant molt de temps la ciutat més anglesa de tota Nord-Amèrica, no ens podem resistir a fer un te a les 17h en un dels locals més populars, Murchier’s, inaugurat el 1894. El local pot semblar que s’ha aturat en el temps, i la decoració ja té els seus anyets, però serveixen una reposteria per llepar-se els dits.

I aquí van 2 recomanacions gastronòmiques més: la Jen, mestressa del Bed&Breakfast on ens allotgem, ens suggereix (i ho encerta completament), l’Irish Time Pub, situat en ple centre i amb una marxa endimoniada. La cervesa i els plats corren per tot el local entre taules plenes de gent, mentre un grup de música toca en directe.

I per casualitat (o més ben dit, gràcies al sisè sentit gastronòmic que desenvolupem quan viatgem), sopem a Nourish, un local gens turístic, de cuina moderna i saludable, amb una decoració exquisida.

La ciutat de Victoria és més gran del que sembla, i visitem el seu popular Chinatown, Market Square, Fisherman’s Wharf (ple de botiguetes i parades flotants, on menjar peix i marisc fresc). Douglas i Goverment Street són els principals carrers comercials, i per ells hi passeja molta gent.

Ah! I aquesta ciutat és molt popular per les seves sortides i tours per veure balenes, així que ens embarquem en una petita zodiac i naveguem per la badia que fa frontera amb els Estats Units. Encara no ha començat la temporada bona per veure les grans balenes (som a l’abril, i es comencen a veure amb més facilitat a partir del maig), però tot i així observem foques, lleons marins, àguiles, dofins i algunes orques. I el millor, sens dubte, el recorregut, que sota un agradable sol ens permet observar l’imponent geografia d’aquesta zona.

És hora de tornar cap a la gran ciutat, però aquests dies ens han servit per introduir-nos de cop en la natura canadenca, plena de boscos, llargues carreteres i gent molt molt amable. I a partir d’ara? Doncs començar les classes d’anglès i copsar la vida de Vancouver, però això ja serà en un proper post…