Com tot a la vida, els nostres dies de ruta arriben a la seva fi. I per acabar amb un bon regust, decidim visitar les platges de Normandia, llocs plens d’història, que ens faran sentir unes sensacions especials. A només 3 dies de la celebració del 70è aniversari del Desembarcament de Normandia, a la Segona Guerra Mundial, un munt d’activitats es preparen en aquesta zona.
Ja vam explicar en un post anterior (clica per veure’l) tot el que ens vam trobar en aquesta conmemoració, així que no repetirem els preparatius d’aquests pobles i ciutats davant la històrica victòria sobre l’ocupació nazi de la zona. Ens centrarem més en l’explicació de la nostra ruta, que com els darrers dies, comença a la ciutat de Saint-Malo, buscant un lloc on esmorzar.
No espereu trobar a La Bretanya i Normandia, i molt menys als pobles petits, algun forn de pa com els que tenim a casa nostra per esmorzar. Allà separen completament una cosa de l’altra, i gairebé és un sacrilegi ajuntar-los. Els forns de pa no tenen taules i cadires on seure, ni podem demanar res per beure. Es compra el pa i els boníssims croissants, però sempre per emportar-nos-els.
En canvi, el bar és el lloc on fer el cafè o la copeta. Tots tenen la zona on venen el tabac i els jocs d’apostes, tipus rasca-rasca, que són molt seguits als pobles petits. I com que tots es coneixen, la nostra entrada de bon matí és sinònim d’atreure les mirades de tothom.
En cotxe ens dirigim cap al poble de Bayeux. No parem de veure vehicles d’estil militar i d’època dirigint-se cap allà. Dins dels actes lúdico-festius, un de molt important és la caracterització de vehicles i persones com a la Segona Guerra Mundial.
Bayeux és ple de gent, i els seus carrers bullen d’activitat. Comencem visitant la seva Cathédrale de Notre-Dame i el seu centre històric. Dinem en uns dels millors restaurants de la ciutat, segons la nostra guia (Le P’tit Resto), i amb la panxa plena visitem un dels llocs més colpidors del nostre viatge: el Cementiri Britànic.
Ple de tombes de soldats britànics (sobretot), australians, nova zelandesos i algun alemany, el lloc automàticament et fa veure la bàrbarie creada per qualsevol guerra. Un dels moments més especials per nosaltres és trobar-nos a un autèntic veterà de guerra. Quanta història a sobre les seves esquenes!
Ens apropem també a Arromanches, on trobem autèntiques retencions per accedir-hi per carretera. Tothom vol voltar per la Normandia en aquestes dates (juny). Per veure amb tot detall la platja i el poble, res millor que pujar a la zona elevada (carretera D514). Allà hi trobem l’edifici Arromanches 360, on s’exposa una experiència audiovisual per explicar el Desembarcament.
La propera parada és al poble de Colleville-sur-Mer, on hi ha l’enorme cementiri on descansen els americans morts a la Guerra. Però tot i no ser gaire tard, ens trobem amb una gran decepció. Ens tanquen les portes als nostres nassos. Són les sis de la tarda i és l’hora del tancament. No pot ser!!! Intentem que ens deixin entrar, però res de res, ens quedem amb les ganes de visitar aquest lloc tan emotiu.
Per recuperar-nos, ens dirigim a la famosa platja d’Omaha Beach (encara avui en dia conserven els noms en clau que se li van donar a les platges del Desembarcament). Un enorme monument recorda els valents que van morir a la Guerra.
El dia s’acaba, i decidim fer una última parada a Caen, la capital de la Baixa Normandia. Voltem una mica pel centre i sopem el que serà la darrera crêpe del viatge. No ens cansaríem mai de menjar-ne!! Tornem cap a St-Malo quan ja és negre nit.
Al dia següent ens entra aquella estranya (i trista) sensació d’un viatge acabat. Els records són boníssims, i sabem que ens ho hem passat molt bé.
Decidim fer el viatge de tornada d’una tirada. Parem per repostar, menjar i estirar les cames de tant en tant, però són més de 13 hores de carretera! Arribem cansats, però amb un munt de sensacions noves a sobre, i també uns quants quilets de més. Hem menjat increíblement bé! La gastronomia de la Bretanya i Normandia és deliciosa, i en un proper post donarem més detalls.
És curiós, però després d’unes hores de descans a casa, ja tornem a tenir al cap noves destinacions i rutes. Aviam cap a on ens portarà el següent viatge!
- RECORREGUT FET DIA 9 DE RUTA: 423 km
- RECORREGUT FET DIA 10 DE RUTA: 1.140 km
- TOTAL ACUMULAT RUTA: 4.300 km
Clica per veure post sobre el 70è aniversari del Desembarcament de Normandia
Clica per veure la resta de la ruta per la Bretanya i Normandia
Qui som? 
Ja vam veure posts sobre Bretanya a un altre blog, i la veritat és que ens venen totes les ganes d’anar-hi! Té molt bona pinta, i això que mai no havia pensat en anar-hi…
Ens anem llegint! Bon estiu!
Vam descobrir una ruta per França maquíssima! Bons paisatges i una gastronomia per llepar-se els dits. Us ho recomanem!!!
Bon estiu, nois!!!
Nosaltres teníem prevista una escapada a la Bretanya al novembre passat però un imprevist ens va fer canviar els plans i deixar-ho per un altre ocasió. La veritat es que tot i que fa molts anys que la vam fer amb la nostre autocaravana, aquests escrits vostres ens han tornat a “obrir la gana”. Les fotos, com sempre, magnifiques. Una abraçada.
L’escapada a La Bretanya es va convertir en una d’aquelles rutes que tant ens agraden: llibertat de moviments, visitar llocs increïbles i gaudir d’una boníssima gastronomia.
Hem pres nota per tornar algun altre dia. Ens van quedar moltes coses per veure i voldríem fer la ruta en caravana que ja vam veure que és una inmillorable opció.
Les fotos, amb un enton tan maco, surten gairebé soles. Gaudíem a cada moment voltant amb la càmera.
Una abraçada, voltaires!
Del que conec de França, la part de La Bretanya és dels meus racons preferits. No sé si per “culpa” de l’Astèrix, per l’aire que es respira de “diferents” o pels seus paissatges, història i històries. Això sí, s’ha de fer amb cotxe.
Una altra escapada que teniu fàcil desde Catalunya i de 4-5 dies és la ruta dels castells càtars, totalment recomanable!
Salut
Fuet-i-Mate
I tant, la Bretanya és una zona que ens encanta, i volem tornar per conèixer més racons d’aquesta part francesa.
Bé, la veritat és que França ens encanta, i a més, es menja tan bé!!!! Jejeje.
Ens apuntem la ruta càtar que ens recomanes. Hem fet una miqueta, però ens queda moltíssim per descobrir. I com tu dius, la tenim molt a propet de casa nostre.
Una abraçada!
Bones. Estic preparant un viatge a Normandia i Bretanya pel proper estiu i la veritat es que la vostra experiencia m’ha semblat extraordinària. Nosaltres farem 12 dies pujant per Tours i Orleans i baixant per Burdeus. No podrem portar el vostre ritme perque portem canalla pero seguirem una part del vostre itinerari. Les fotos…. bestials!! Quina càmera i objectius vau fer servir??
Moltes gràcies per compartir l’experiència.
Hola José Luis,
Moltíssimes gràcies a vosaltres pel comentari. Com ens agrada saber que el nostre itinerari pot servir d’ajuda a d’altres viatgers.
Tenim moltes ganes de tornar a visitar aquesta zona de França. Quins paisatges! I quina gastronomia!
Ens encanta mostrar les rutes amb fotografies, i sempre voltem amb alguna càmera a sobre. Ens agrada combinar l’equip, i fem servir diferents tipus de càmeres. Des de petites compactes a equipament reflex.
Si no recordem malament, en aquesta ruta vam portar una Nikon D800 i un parell d’objectius: un 50mm fixe (amb el que fem la majoria de fotos), i un angular 14-24. També combinem fotos amb el mòbil, i darrerament fem servir molt una petita compacta (Sony RX100).
I vosaltres? Quin equipament acostumeu a portar als vostres viatges?