Avui pretenem prendre’ns-ho amb relativa calma. En aquesta magnífica ruta estem veient un munt de llocs, i un cop ens hem llevat a Saint-Malo, decidim el nostre itinerari, que serà tranquil·let.
Comencem pel poble coster de Dinard. Una dada d’aquest lloc ens atrau enormement, i decidim visitar-lo. I de què es tracta? Doncs d’una referència cinèfila que ens fa molta gràcia. El gran director Alfred Hitchcock havia visitat aquesta població, i fins i tot havia trobat l’inspiració per alguna de les seves pel·lícules.
És el cas de Psicosis, i més exactament del tipus de casa que faria servir per ambientar el famós i terrorífic Motel Bates. Mirant les cases que trobem a la platja de l’Ecluse, és fàcil deduir quines construccions el van inspirar.
O una altra famosa peli, Los Pájaros. Es parla que va gravar aqui alguna de les seqüències, o si més no, veient les gavines volar sobre la platja, també li van venir bones idees al cap. Sigui com sigui, Dinard li està molt agraït, i fins i tot té una escultura seva instal·lada al passeig marítim.



Decidim dinar a Dinard (perdoneu l’horrorós joc de paraules…) i trobem un d’aquells restaurants que tant ens agraden: bona atenció i un gran menjar. Es tracta de l’Aventure (el recomanem).
El poble té un cert aire distingit, degut segurament a que durant el segle XIX es va convertir en un lloc de visita obligada pels aristòcrates britànics (recordem que la ruta en vaixell travessant el Canal de la Mànega i comunicant Anglaterra i França és relativament curta). Els balnearis i les mansions “Belle Époque” van ajudar a que Dinard fos coneguda com la “Niça del nord”.





És hora de continuar la ruta. Conduim vorejant la costa, gaudint del mar i els paisatges, i passant per poblets tan macos com Saint-Lunaire o Saint-Briac-Sur-Mer.
Ens aturem a Fort La Latte, un castell feudal molt ben conservat, que també té importants aportacions cinèfiles. Aquí es va rodar la pel·lícula Los vikingos, amb Kirk Douglas i Tony Curtis. El lloc, ara de propietat privada, està molt ben conservat, i es pot visitar el seu interior (entrada 5,20 €). Durant els mesos de juliol i agost es fan espectacles medievals al seu interior (veure la seva web).
Nosaltres gaudim moltíssim fent algun tram de camí pels penya-segats que voregen la costa. Es poden fer llarguíssimes excursions per aquests indrets tan espectaculars, amb el mar als nostres peus.



I per fi ens apropem a la destinació estrella de la jornada, el Cap Fréhel. Impressiona aquest troçet de costa, on dos enormes fars ens donen la benvinguda. El més nou ja té uns anyets (va ser construït al 1950), però és que l’antic, anomenat Phare Vauban, data del 1685.
I és que aquesta zona sempre ha tingut una gran importància a La Bretanya. Punt estratègic per la defensa encara es poden observar les diferents construccions per la artilleria, ara abandonades, de la Segona Guerra Mundial.



Aquí trobem el que buscàvem, una calma absoluta. El dia està tapat, hi ha poquíssima gent, i nosaltres treiem el berenar que hem comprat en un dels típics forns de pa francesos (cal dir que són boníssims?) i ens disposem a cruspir-nos-el amb unes vistes meravelloses.
Vés a saber quant de temps ens hi hauríem quedat, si no arriba a aparèixer, per primera vegada en aquesta ruta, la pluja. Tot i ser una zona on plou sovint, estem tenint molta sort en aquest sentit. El cel tapat i les 4 gotes ens impedeix gaudir de la posta de sol, i decidim tornar de nou cap a Saint-Malo.




Com si estigués cronometrat, la pluja s’atura només arribar a la ciutat de St-Malo. Això ens permet una visió diferent de la ciutadella, l’anomenada Intra-Muros. Caminem sobre les seves muralles, com havíem fet el dia abans, però ara estem completament sols, i les onades i gavines són els únics sons que escoltem.
Entrem a la créperia anomenada “Le Corps de Garde” (recomanem), on som poquets els que sopem tan tard. Amb vistes al mar i les muralles, veiem com es fa fosc amb una boníssima galette a l’estómac.





Tornem cap al cotxe gaudint amb els estrets i solitaris carrers empedrats, que de ben segur en unes poques hores tornaran a omplir-se de turistes. Fem plans pel dia següent: que tal les famoses platges del Desembarcament de Normandia??? Consultem-ho amb el coixí…
- RECORREGUT FET DEL DIA: 125 km
- TOTAL ACUMULAT RUTA: 2.737 km
Clica per veure el resum de la Ruta per La Bretanya
Que chulos els paisatjes!!! pero jo no m’arrisco a posarme sota d’una gavina xD que ja em van deixar algún regalet a Escocia jaja
Jajaja. Les gavines sempre són perilloses!!! La veritat és que vam estar una estoneta fent fotos per tal que sortís alguna i per sort no es van deixar cap regalet.
Els paisatges de La Bretanya ens han encantat. Un lloc maco, maco…
Gràcies pel vostre comentari, macos!!!
Uns paisatges i unes fotos precioses com sempre. No conec aquesta zona i m’heu fet entrat ganes de conèixer-la. M’he perdut la resta d’entrades del vostre viatge així que vaig a posar-me al dia!
Una abraçada!!
Ai, moltíssimes gràcies, Anna!!!
Com ens agrada llegir els teus piropos! La veritat és que les fotos sortien soles davant d’uns paisatges tan macos com els que ens trobàvem cada dia de la ruta.
I a més vam tenir molta sort amb el temps. No ens podem queixar de res! Bueno sí, potser d’haver tornat amb uns quilets de més… Quin menjar més bo, mare meva!!!