RUTA BRETANYA-NORMANDIA. Dia 5. Côtes d’Armor.

Quants plans pel dia d’avui! Ens llevem il·lusionats, perquè tenim previst visitar una de les zones més boniques de la nostra ruta: la Costa de Granit Rosa. -“I per què no ho complementeu amb una excursió en vaixell per les Sept Îles? És magnífic!” – ens comenta la Valérie.

Doncs no es parli més. Ella mateixa ens truca i fa la reserva. És una llàstima, però ens hem d’acomiadar dels nostres amables amfitrions que ens han acollit tan bé aquests dies. El nostre viatge s’endinsa una mica més a la Bretanya francesa i avui dormirem en una altra casa d’intercanvi. Marxem sabent que hem conegut una família super amable, a la que ens encantarà rebre quan siguin ells els que ens visitin a casa nostra!

La primera parada del dia és a la petita ciutat de Lannion. Voltem pels seus tranquils carrers, on les cases amb façana de fusta destaquen per sobre de tot. Aprofitem per visitar la seva amplia oficina de Turisme. Allà ens expliquen detalls de llocs que volem visitar, i uns mapes sempre són útils.

 

Continuem fins a Perros-Guirec (sí un nom ben curiós, sobretot quan s’intenta pronunciar en francès…), un lloc que trobem petit i amb poc interès. Tenim planejat dinar aquí, però tot ens sembla massa turístic. Encara no sabem com, però acabem voltant per carrers poc transitats i trobant un italià que el nostre instint ens diu serà bo. No és la gastronomia que buscàvem, però aquest local amb només 5 tauletes és una botiga on venen autèntic embotit italià, i a sobre fan uns plats fantàstics. Visca el nostre sisè sentit viatger!

 

Seguim fins la Gare marítime de Trestraou, des d’on surten els tours en vaixell per visitar les Sept Îles. Abans però, voltem per la seva enorme platja, i el seu passeig marítim. Hi ha força ambient, i el dia acompanya amb un sol de justícia.

 

Recollim els tiquets i ens posem a la cua per accedir al vaixell. Les Sept Îles són una Reserva Natural on els protagonistes absoluts són els ocells. Com el seu nom indica, es tracta de set illes, la majoria molt petites i no habitades, i farem un recorregut per mar vorejant algunes d’elles.

I la cirereta de l’excursió és el desembarcament i passejada per l’Île aux Moines, la segona més gran. Una petita fortificació i un far són les úniques construccions i l’aturada del vaixell ens permet recórrer de punta a punta l’illa, que tot i estar vista ben ràpidament, és una bona opció per conèixer la zona.

 

Perquè l’excursió, a més de vorejar el petit arxipèlag, recorre una part de la meravellosa Costa de Granit Rosa, permetent observar les increïbles formes que tenen aquestes roques, d’una tonalitat terrosa, que en certs moments del dia, adquireixen uns fantàstics colors rosats, amplificats pel blau intens del mar que les abraça una i altra vegada…

 

Però no hem de marxar d’aquí, un cop acabat el tour, sense fer algun dels diversos recorreguts a peu per la zona de Ploumanac’h. Senders que voregen la costa s’endinsen entre aquestes enormes roques, que adopten formes ben estranyes i algunes de ben reconeixibles, si fem servir una mica la imaginació. Bona part del dia ens el passem descobrint aquest indret, que mereix un futur post al blog molt més detallat.

 

I és que tots aquests paratges, que pertanyen a la famosa Côte d’Armor, són extraordinaris. Ja sigui a peu de platja, en cales com Saint-Guirec, o des d’alts penya-segats, la Costa de la Bretanya és espectacular.

 

I així, embadalits per l’emoció, es torna a fer tardíssim. Hem de fer un llarg recorregut fins arribar a la darrera destinació del dia, la ciutat costanera de Saint-Malo. Són més de 2 hores de trajecte, i la nostra intenció era arribar abans no es fes fosc.

Hem de trobar la casa que hem intercanviat amb l’Amand i la Danielle, i no deixem de pensar si ells deuen estar contents amb la nostra…

 

Però per acabar el dia, fa falta l’anècdota de la jornada. Un cop trobem la casa, en una petita urbanització a les afores de Saint-Malo, seguim fil per randa les indicacions que ens van fer els propietaris. Ens recomanen entrar per la porta del garatge, ja que l’alarma està connectada i disposem d’uns segons per arribar a ella, un cop obrim la porta. Ja són més de les 12 de la nit, no hi ha ningú al carrer, i ens és impossible no sentir-nos uns lladregots intentant forçar una vivenda. I si algun veí ens demana què hi fem? I si passa algun vigilant? I si… -“Calla!” -diu la Cristina, que és qui manté la calma a l’equip. -“Obrim la porta, desactivem l’alarma i a gaudir de la casa!”-

Però la porta no s’obre. Ho intentem una i altra vegada. Ara més fort, ara més suau. Comencem a suar (bé a qui vull enganyar, només suo jo). Alguna cosa no va bé. De sobte, –Click!– s’obria cap al costat contrari… Els nervis deixen pas a les rialles. -“Corre, corre, que s’ha de desactivar l’alarma!”- Demà ja explicarem les sensacions de la casa, avui estem esgotats!

• RECORREGUT FET DEL DIA: 340 km
• TOTAL ACUMULAT RUTA:   2.210 km

Clica per veure el Resum de la Ruta per La Bretanya: