Quina millor manera d’acomiadar l’estiu que visitant el Restaurant ABaC, de Barcelona. Feia temps que ens rondava pel cap descobrir i tastar el menú degustació elaborat i creat pel xef Jordi Cruz, qui últimament ha saltat a la fama televisiva a través del programa de cuina “Master Chef“, de TVE. Hem de dir que va ser una llàstima no poder saludar-lo, ja que aquests dies és a Madrid rodant el proper programa, dedicat a nens cuiners. 

abac adreça restaurant abac web restaurant

Quan vas a dinar a un restaurant de 2 estrelles Michelin, és difícil fer una opinió del que et vas trobar, ja que esperes un nivell tan alt, que això moltes vegades acaba sent perjudicial a l’hora d’escriure les sensacions que ens ofereixen. I és que partim de la base d’una qualitat altíssima, un menjar exquisit, però també de la recerca d’alguna cosa que sorprengui i que justifiqui (en la mesura que això sigui possible) el dineral que costa un dinar en aquest tipus d’establiments.

Entrada al pàrking, a l'Avinguda Tibidabo, de Barcelona.

Entrada al pàrking, a l’Avinguda Tibidabo, de Barcelona.

Terrassa del restaurant.

Terrassa del restaurant.

El menjador.

El menjador.

 

Per exemple, en teoria, disposa d’un aparcament pels clients, ja que està situat en plena Avinguda Tibidabo de Barcelona, però trobem estrany les dificultats per tal que ens obrissin la porta i fins i tot la sensació de no saber cap a on ens havíem de dirigir per falta d’explicacions o de personal que t’indiqui què has de fer (no anem d’esnobs, però tornem a recordar el nivell que té el restaurant) .

Però parlem de menjar, que d’això es tracta. A la carta trobem tres opcions:

  • diversos plats al gust
  • el menú degustació Abac de 12 plats
  • el menú degustació Gran Abac de 16 plats

Ja que som aquí, triem l’opció Gran Abac. Llencem la casa per la finestra!

Comencen a desfilar maitre, cambrers, sommelier…, tot molt forçat, una mica massa encarcarat, la veritat. Amb el primer aperitiu ja et volen sorprendre amb la posada en escena davant nostre amb nitrogen líquid, cosa que ja no és de gaire novetat. Això sí, en el tercer plat hem de fer menció especial al sorprenent gelat de pa amb tomàquet. Però a partir d’aquí, tot va transcorre força linealment, és a dir, sense gaire sorpreses més.

Nitro cóctel. El preparen davant teu, a la taula mateix...

Nitro cóctel. El preparen davant teu, a la taula mateix…

Curri de cloïsses de Carril amb llima Kafir. Per nosaltres, un dels millors plats del menú.

Curri de cloïsses de Carril amb llima Kafir. Per nosaltres, un dels millors plats del menú.

Verat curat com a sardines a la brasa amb gelat de pa amb tomàquet. El gelat cal una menció especial...

Verat curat com a sardines a la brasa amb gelat de pa amb tomàquet. El gelat cal una menció especial…

Fina focaccia de foie gras amb pinyons torrats consomé de cebes i ratlladures de pells de taronja. La torrada molt ben aconseguida però el consomé massa dolç, pel nostre gust.

Fina focaccia de foie gras amb pinyons torrats consomé de cebes. La focaccia molt ben aconseguida però el consomé massa dolç, pel nostre gust.

Nyoquis líquids de parmesà a la mantega de cítrics amb nous, infusió de bolets, cuits i crus, citronella i tòfona. Tots els brous dels plats eren increïblement potents i especials...

Nyoquis líquids de parmesà a la mantega de cítrics amb nous, infusió de bolets, cuits i crus, citronella i tòfona. El brou era increïblement potent…

 

Hem de dir que tot era boníssim, amb unes primeres matèries de primeríssima qualitat, i tot molt ben elaborat. Bona combinació d’ingredients, que, a priori pot semblar que no mariden ni de broma, però al fusionar-ho tot a la boca, penses que allà darrera hi ha molta feina i moltes hores de proves i investigacions. Ens van sorprendre molt gratament dos dels plats més “clàssics” del menú, amb els ingredients més bàsics de la nostra cuina, que estaven cuinats d’una manera excepcional: el rovell d’ou amb parmentier de patata, cansalada i caviar i el bistec tàrtar amb mostassa verda i flor de cogombre.

Petits lloms de bacallà, llavors de padró adobades amb tàperes, suc de bacallà amb cardamom i liàcies. Una textura sorprenent...

Petits lloms de bacallà, llavors de padró adobades amb tàperes, suc de bacallà amb cardamom i liàcies. Una textura sorprenent…

Ostra amb vedella, suc de cua de bou i ravenets. Potència i sabor de dos ingredients principals molt ben maridats.

Ostra amb vedella, suc de cua de bou i ravenets. Potència i sabor de dos ingredients principals molt ben maridats. Que intens!

Rovell d'’ou curat en aigua de mar amb caviar i Parmentier a la llimona. Senzillesa a primer cop d'ull però amb una execució impecable.

Rovell d’’ou curat en aigua de mar amb caviar i Parmentier a la llimona. Senzillesa a primer cop d’ull però amb una execució impecable.

Bistec tàrtar fumat, vedella amanida, vel de mostasses amb flor de mini-cogombre. Un altre plat "clàssic". Impecable, amb una matèria primera d'una qualitat excel·lent.

Bistec tàrtar fumat, vedella amanida, vel de mostasses amb flor de mini-cogombre. Un altre plat “clàssic”. Espectacular, amb una matèria primera d’una qualitat excel·lent.

 

Trobem una mica d’abús de citronella, present en una gran quantitat de plats. També en tres plats diferents trobem les tant de moda “boles d’esferificació”. Una vegada et pot arribar a sorprendre; tres, és difícil.

Gaudim amb els més de 16 plats que en total degustem, però tornem a descriure un altre exemple de coses que no podem entendre en un lloc d’aquest nivell: trobar-nos un pèl en un dels plats. Òbviament el tornem, ens demanen disculpes, i ens ho canvien.

Espardenyes amb esferificació de tinta de calamar. Un plat una mica massa minimalista...

Espardenyes amb esferificació de tinta de calamar. Un plat una mica massa minimalista…

“Lorito” del mediterrani amb pa amb tomàquet i crema rostida d’alls. Molt bona elaboració del peix.

“Lorito” del mediterrani amb pa amb tomàquet i crema rostida d’alls. Molt bona elaboració del peix.

Diferents textures de cabrit. Faltava una mica de cruixent...

Diferents textures de cabrit amb bolets i patata. Faltava una mica de cruixent…

 

Tots els plats semblen més petits del que realment són, i al final de l’àpat som ben tips. Les postres ens acaben de rematar. Tenim gran varietat per satisfer tot tipus de gustos: formatges, gelats, xocolates, galetes… I el pinta-llavis de sorbet de fruits vermells. Original!

Selecció de formatges. El millor és que la fan al teu gust, segons quin tipus de formatge t'agradi més.

Selecció de formatges. El millor és que la fan al teu gust, segons quin tipus de formatge t’agradi més.

Galeta de xocolates. Una textura molt, molt cruixent.

Galeta de xocolates amb oli i sal. Una textura molt, molt cruixent.

Neu de iogurt i galetes, nèctar de flors. Una mica massa predominància del coco.

Neu de iogurt amb nèctar de flors.

Gelat amb crumble de galeta.

Gelat amb crumble de galeta.

Selecció de galetes i xocolates i un pinta-llavis de sorbet de fruits vermells.

Selecció de galetes i xocolates i un pinta-llavis de sorbet de fruits vermells.

 

En resum, un bon dinar amb una gran varietat de cuina, ben feta i amb bons recursos. Però potser amb falta de cura amb alguns detalls, just aquells que esperes marquin la diferència. Repetim, el menjar boníssim, però alguna cosa fa, que el conjunt grinyoli una mica i acabi desmereixent el que has dinat… Com un dia ens va dir un amant de la bona taula, en moments així, et planteges que amb els diners que pagues en llocs com aquest, pots dinar en 4 bons restaurants que et vénen ràpidament al cap però que no tenen cap estrella Michelin.

Advertisements

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

6 Comments

  1. oh, Carai! Jo hi vaig anar però ja fa anys, i no el recordava tan sofisticat. Això sí, prenc nota d’aquest apunt final, ja que també és cert que el vostre amic, amant de la bona taula, té raó de dir el que diu. Tots segur que podríem anomenar bons, boníssims restaurants sense estrella. En Cruz ha tingut sort, també, a més de talent, de ser allò que en diem mediàtic. Petons i gràcies per la crònica!!

    Resposta

    1. Hola Marina. Segurament les espectatives quan anem a un restaurant d’aquest tipus són altíssimes, i per això esperem molt. I es nota, perquè el menjar era increïble, d’una qualitat genial.
      Val la pena, encara que sigui molt de tant en tant, tastar aquest tipus de llocs.
      Gràcies pel teu comentari

      Resposta

  2. Espectacular crònica. Potser ens repensem tornar-hi.

    Nosaltres varem anar quant fa uns anys estava davant de l’estació de França en el Born. Varem sopar força bé, però varem tenir una mala experiència amb l’antic Xef. Resulta que a la poca estona de sortir del restaurant, tant l’Imma com jo, de sobte varem patir un mal de ventre que ens va tindre tota la nit asseguts al WC… i amb vòmits

    Per tal d’avisar de què alguna cosa del que varem sopar ens havia sentat malament, al dia següent vam preferir trucar per telefon… però no hi eren perquè aquell dia tancava. Llavors varem escriure un email explicant el que havia passat, sense cap anim de denuncia ni compensació, tan sols per avisar de què revisessin el menu degustació i no tornes a passar a uns altres comensals.

    La reacció del restaurant va ser totalment increïble… ens varen trucar dient que tot ens ho havien inventat i que era impossible, quasi bé a crits e indignats. Davant d’aquella reacció ens vam plantejar de denunciar-los, però malauradament no ho varem fer per mandra.

    Ara el restaurant té el mateix nom, però el porta un altre equip de cuina….. esta al costat de casa nostre, a 200 metres, però no se perquè no hem tornat a trepitjar-lo.

    Teniu raó…. un restaurant d’aquesta categoria, deuria cuidar molt mes els aspectes formals a mes a mes de tenir una cuina excel·lent.

    No sempre els restaurants d’Estrella Michelin donen el que esperes d’ells, però normalment si, ja que es juguen molt al perdre el que amb molt esforç han aconseguit.

    Una abraçada

    Resposta

    1. Carai Miquel, quina experiència vau patir!! És ben bé que no saps com actuaran encara que tu no vagis amb cap mala intenció.
      En tot cas, la qualitat de l’Abac és indubtable, però suposo que aquest tipus de restaurant els examinem amb lupa, degut al seu nivell.
      Tal i com us vam explicar al darrer mail, aviam si un cop tornem del nostre viatge, podem tornar a quedar, fer un bon sopar i explicar-nos aventures viatgeres.
      Una abraçada

      Resposta

  3. Justament pensava que aquest tipus de detalls que vau trobar a faltar estarien garantits en un restaurant d’aquesta categoria. I trobar-se un pèl al plat és inadmissible! Almenys ja heu provat l’experiència i heu gaudit d’un tipus de cuina que no es tasta cada dia.

    Una abraçada!

    Resposta

    1. Suposem Anna, que també nosaltres filem més prim quan anem a un lloc d’aquests. Posem el nivell tan alt i esperem que tot sigui tan perfecte, que a la mínima salten les alarmes.
      Però el dinar, que realment és el que importa, era excel.lent.
      Gràcies pel teu comentari.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s