-“Ah!, però no heu anat mai a Formentera?”- Aquesta és la frase que més vam sentir quan explicàvem que visitaríem l’illa. Tantes persones parlant bé d’aquest lloc havia de significar alguna cosa. I hem tingut l’ocasió de constatar que, efectivament, Formentera és un lloc increïble, on carregar piles i gaudir d’unes platges brutals!

Com en altres ocasions, uns econòmics bitllets d’avió van ser claus per escapar-nos a l’illa de Formentera (del 15 al 18 de juliol 2013). Que poc ens imaginàvem que trobaríem unes aigües tan meravelloses ben a prop de casa. Ja vam visitar Eivissa anteriorment, i això també ens va animar a voler desconnectar a la petita illa de Formentera.
Poc més de 83 quilòmetres quadrats, i pobles i ciutats no gaire grans, encara que en aquesta època estival la població es multiplica. Però mai vam tenir la sensació de multitud omplint les platges. Sempre és fàcil trobar algun raconet on perdre’s i relaxar-se.



Segurament el nucli més actiu i poblat és la zona des Pujols, on podem trobar més restaurants, comerços i hotels. Nosaltres, que ens agrada evitar les zones més turístiques, ens allotgem en uns petits aparthotels de la zona des Caló, al nordoest. Allà trobem una gran tranquil·litat, i el lloguer d’una moto ens permet recórrer lliurement l’illa.


En 4 dies ens dóna temps de veure un munt de llocs i gaudir de diverses platges i cales. Formentera és una illa plana, encara que podem trobar dues elevacions envoltades de penya-segats: el Cap de Barbaria, al sud, on es poden veure algunes de les millors postes de sol (veure post); i l’altiplà de la Mola, a l’est, on trobem el punt més alt de l’illa: sa Talaiassa (192 metres d’altitud).
A l’extrem est arribem al poble del Pilar de la Mola, on a més de visitar el seu mercat Hippie (que es munta cada dimecres i diumenge), arribem fins els altíssim penya-segats i el seu far. A mig camí entre el poble i el far, trobem el seu Molí Vell, que data del 1778.




Els pobles interiors de Sant Francesc Xavier i Sant Ferran de ses Roques, també són agradables de visitar. Trobem una bona oferta de restaurants i bars, però sense estar tan massificats com a Es Pujols.
I què podem dir de les platges. Als seus 69 quilòmetres de litoral podem trobar platges de sorra, platges de roca i penya-segats de diferents altituds. Podem optar per les més llargues i sorrenques, però més plenes de gent, o intentar buscar cales perdudes i de difícil accés, molt més solitàries.
Nosaltres, que som uns culs inquiets i aguantem poca estona a la sorra sense fer res, intentem fer totes les combinacions possibles, i el nostre scooter treu fum de tan voltar amunt i avall. Literalment ens arribem a perdre buscant racons solitaris, ja que un munt de camins de terra condueixen a diferents punts de difícil accés.



Ens meravellem amb les platges de Ses Illetes i Llevant (veure post), situades al punt més al nord de l’illa. Aquesta punxa d’uns 500 metres, és de fina sorra, i degut a la seva estretor ens permet l’idíl·lica imatges de mar a banda i banda del terreny.
Els iots i vaixells de luxe a pocs metres de la platja, encara realcen el toc glamurós! Això sí, la zona per accedir és de difícil accés en vehicle (a més s’ha de pagar un petit peatge) i segons l’hora del dia els pàrquings poden estar complets.

També gaudim cada matí de la platja davant d’on ens allotgem, la des Caló. Molt tranquil·la, encara conserva una zona de casetes on els pescadors amarren les seves barques. L’Hostal-Restaurant Can Rafalet, amb la seva terrassa, es va convertir en el nostre punt d’esmorzar matinal, contemplant el mar davant nostre. Una bona manera de començar el dia!



Una de les cales més conegudes i populars és la Cala Saona (oest), on aprofitem per banyar-nos mentre el dia marxa, i acompanyats d’una petita congregació, acomiadem el sol que s’amaga entre vaixells. Podem trobar restaurants i xiringuitos on prendre alguna cosa.

La platja de Migjorn segurament és de les més llargues de tot el litoral. Situada al sud, combina zones de roques amb altres de sorra, i les diferents cales es van repartint per la seva extensió.
Precisament, una de les coses que fem, és un recorregut per una part alta dels penya-segats que envolten aquestes cales. Aquesta petita excursió ens permet vorejar el mar i observar des de dalt, els fantàstics colors turquesa de les aigües. De tant en tant, ens trobem amb petits grups de persones que semblen les més felices del món, prenent el sol en zones meravelloses… Passem per la Cala des Ram, i arribem fins el Caló des Mort, un lloc increïblement visual, on fem un banyet per recuperar-nos de la caminata.




Perquè això és el que ofereix Formentera, unes platges i cales de pel·lícula, on tothom pot trobar la sensació que busca!
MÉS INFORMACIÓ:
- Web de turisme de Formentera.
- Clica per obrir un mapa de l’illa
Formentera és un pendent que tenim…
I les vostres fotos, com sempre, són realment espectaculars! Encara ens n’heu fet entrar més ganes!
Txell i Xavi
Feia temps que volíem trepitjar Formentera i uns vols baratíssims van ser l’excusa perfecta. Moltíssimes gràcies nois pel comentari i pels piropos de les fotos!!!
La veritat és que amb platges com aquestes, les fotos surten soles…
Una abraçada.
Guauuuu! Gràcies x compartir aquestes fotos meravelloses… Fa poquet q he tornat i m’heu fet reviure els dies idílics passats en aquesta illa…
Gràcies a tu pel comentari, Iolanda. Ja saps que podríem estar parlant de viatges i destinacions constantment… És una droga dura…Je,je,je
A tall informatiu això que anomenes “típiques construccions de pedra a la platja de ses illetes” s’han acabat prohibint per destrossar el sòl i l’ecosistema de Formentera.
Ah! I de típiques res
Dela, doncs tens tota la raó del món. La nostra descripció no va ser gens encertada, i tot i que després hem pogut prendre consciència que aquesta activitat és dolentíssma per l’entorn natural, no recordàvem que havíem fet servir erroneament l’adjectiu “típic”.
Darrerament hem visitat altres platges i entorns naturals on aquesta activitat continua produïnt-se, i resulta realment molest veure com es fa continuament.
Esborrada queda la descripció.
Gràcies pel teu comentari.