Després de parlar de la ciutat de Berlín, ara toca fer-ho dels seus habitants. Impossible, en tants poquets dies, definir-los sense equivocar-nos, però si que podem explicar el que ens han semblat, les sensacions que ens han transmès.
En escapades com aquesta, no intentem (de fet, ni ho volem) conèixer com són les persones de la ciutat visitada. Ens limitem a voltar i observar com viuen. Simple i clar. La relació que establim és de turistes 100 x 100. No és que en altres llocs no actuem igual, però moltes vegades depèn del lloc que visites i els dies que pots ser-hi en un país, els que et fan integrar més.
A Berlín, com a moltes ciutats grans, et sents tant petit i invisible, que fins i tot ho agraeixes. Pots anar al teu ritme, sense presses, sense estrés, sense un rumb fix.
Només saps que el teu bitllet d’avió té un dia i una hora que et farà tornar. Un mapa i una guia, alguns consells d’amics i coneguts i ganes de caminar i descobrir racons, són tot el necessari per passar-s’ho bé.
Ja ho hem comentat alguna altra vegada, però el millor lloc per observar com són les persones d’un altre país són les cafeteries. Ens encanta, després de molt caminar, entrar a fer un cafetó i dedicar-nos a observar a la gent. Les taules properes a les finestres són magnífiques per aquest tasca. I no penseu que parlem d’un estrany vouyerisme, eh? Sinó simplement de descansar, gaudint d’un bon cafè i veure com actuen els berlinesos, en aquest cas. Un exemple clar seria imitar les expressions que ells fan servir. Sense tenir ni idea d’alemany i amb unes quantes paraules apreses a la guia, ens agrada escoltar i repetir paraules que sentim del vocabulari col·loquial. Ara, també he de dir que, després de començar una frase en alemany, hem hagut de canviar ràpidament a l’anglès, sobretot quan la persona amb la que manteníem la conversa, ens contesta en el seu idioma pensant que potser l’entenem… La mescla d’orgull i vergonya segurament és del 50-50.
El nivell d’anglès dels berlinesos ens torna a fer pensar, com passa quan visites bona part d’Europa, que alguna cosa estem fent malament aquí. És un país que, com nosaltres, doblen al seu idioma la majoria de pel·lícules, cosa que sempre hem pensat que és un gran error. Si ens acostuméssim a veure la tele en versió original i subtítols des de ben petits, segur que el nivell d’anglès no seria tant baix. Llavors com és que tant els joves com molta gent gran tenen un anglès més que correcte. El sistema educatiu? Bé, millor que pari d’escriure sobre aquest tema, que no voldria sortir-me del que veritablement toca aquest bloc: els viatges!
I després de tant de “rollo”, encara no hem dit res dels berlinesos. Difícil definir com són els habitants d’una ciutat que ha patit dues guerres mundials, que gairebé va ser destruïda al 1945 pels bombardejos, que va embogir pel nazisme i la persecució als jueus, que va estar dividida per un mur de formigó durant 28 anys… El millor és agafar la motxilla, passejar pels seus carrers, i trobar una bonica cafeteria on fer un cafè al costat d’una gran finestra…
BonaVida Travel 
Uau! Molt ben explicat Manel i Cristina. M’ha fet gràcia això que feu de les cafeteries. Jo també hi tinc costum, però en solitari. Perquè m’agrada viatjar pel món sola, de tant en tant. Ara he estat a Finlàndia i, com vosaltres, també he tastat el hot wine. Quina delícia!! Us han quedat unes fotos molt xules, i que parlen molt del lloc!!! petons
Hola Marina.
Ja veus, això de les cafeteries és una cosa que ens agrada molt fer quan visitem alguna ciutat. Potser també comença a ser l’edat, que ens fem grans i ja no aguantem el ritme de caminar com abans…
Segur que Finlandia deu ser maquíssim. Ens agradaria molt visitar aquest país i tota la zona del Nord d’Europa. Que gran és el món, que no s’acaba mai!
Moltes gràcies pel teu comentaria al Bloc.
Una abraçada.
Manel.
Les vostres cròniques de Berlín m’han agradat molt i m’han fet recordar la nostra estada ara tres anys per les dates d’abans de Nadal…. i varem descobrir una ciutat meravellosa. El vostre relat ens han fet tornar les ganes de voltar un altre cop per aquesta ciutat.
Per cert, unes fotos precioses !!!
Una forta abraçada
Gràcies Miquel pel teu comentari.
La veritat és que feia molt de temps que teníem pendent visitar Berlín, i tot i ser pocs dies, és una ciutat formidable. Vam tornar amb bastantes fotos i material per fer més entrades al bloc, el que necessitem ara és temps per poder escriure-les.
Per cert, nosaltres continuem gaudint amb les vostres aventures per la Ruta de la Seda.
Moltes gràcies de nou, i ens alegrem molt que us agradin les fotografies.
Manel.
Gràcies de nou