9 de novembre de 1989, un moment importantíssim a la història que serà recordat per sempre: la caiguda del mur de Berlín. El mur de la vergonya, com és conegut per molts, va dividir la ciutat de Berlín i separar la part occidental de l’antiga República Democràtica Alemanya.
En 1949, Alemanya la formaven 2 països, la República Federal Alemanya (part occidental), que seguia el model capitalista del Regne Unit, França i els Estats Units; i la comunista República Democràtica Alemanya (zona oriental), sota l’òrbita de l’Unió Soviètica.
12 anys més tard, les autoritats comunistes van ordenar la construcció d’un mur per dividir l’est i l’oest de Berlín, ja que es calcula que més de 2,5 milions de persones van abandonar la RDA i el la zona oriental de la ciutat.
La construcció va ser tan ràpida (una nit del 13 d’agost) que molta gent va despertar quedant atrapades i separades de familiars i amics. El mur separava carrers i places…
Avui, el turista que visita la fantàstica ciutat de Berlín, encara trobarà vestigis d’aquest mur, d’aquesta història que avergonyeix a Europa i el món. Per conèixer part d’aquesta història, es poden visitar alguns museus com el DDR, que recrea la vida socialista de l’Alemanya de l’Est (i encara que una mica senzill el recomanem moltíssim); la reconstrucció d’una caseta al mític pas fronterer de Checkpoint Charlie (bàsicament un enclavament turístic per fer una foto); o el fragment de mur més llarg que es conserva.
Aquest fragment de mur que es pot visitar, està situat a prop del riu Spree i l’estació de trens d’Ostbahnhof, i podem passejar al costat de 1,3 km d’història. A més, el mur s’ha transformat en una peça d’art enorme, ja que al 1990, 118 artistes de tot el món van pintar-lo amb temàtiques diverses.
Com explicar el que va suposar la construcció d’aquest mur pels alemanys? Doncs per exemple reproduint unes línies d’un dels millors articles que hem llegit sobre el mur, escrit a la revista Altaïr per l’historiador, periodista i company de feina Jaume Bartrolí, titulat “El Muro. La herida que partió la ciudad“.
“Trece de agosto de 1961, domingo: aquella mañana, muchos berlineses se encuentran con que no pueden ir a su trabajo ni a su teatro favorito o la ópera, ni a comer a casa de sus madres o a visitar sus hermanos y amigos. Durante la noche, pelotones de soldados y de Volkspolizei -los temibles VoPos o policías populares- han tejido kilómetros de alambradas alrededor del Berlín Occidental. Los tranvías y metros han dejado de funcionar entre uno y otro lado, excepto alguna línea subterránea que circulaba por las estaciones del sector oriental sin pararse. Recuerdo aquellas imágenes desgarradoras: la gente saltando por las ventanas de los edificios que daban justo en la frontera, otros corriendo para atravesar los alambres de espino -y enganchándose en ellas-, la foto del policía de fronteras Conrad Schumann que la salta mientras arroja su fusil en la calle Bernauerstrasse: 85 Grenztruppen desertaron aquel agosto. Después, las familias separadas, los hijos saludando desde un estrado a las madres que habían quedado al otro lado. A los pocos días comienzan a levantar muros más potentes, primero de ladrillo y con el tiempo, de hormigón: 140 kilómetros de perímetro. Muro de la vergüenza para unos y Muro de protección antifascista para otros” Si podeu, llegiu la resta de l’article, o visiteu el bloc que en Jaume escriu sobre viatges. Magnífic! I podeu trobar molt bona informació sobre el Mur en aquest enllaç.
Informació i preparació de la ruta 
Un post genial! Mil gràcies per tota la informació, les vostres impressions i les fotografies! El mes que ve precisament passaré un cap de setmana a Berlín i prenc bona nota de les vostres recomanacions 😉
Hola Patricia de “Missmadaboutravel”,
Esperem que t’ho passis molt bé per Berlín el mes vinent. Ara ja comença el bon temps i és perfecte per fer escapades. I si el nostre bloc serveix d’alguna petita ajuda, estem encantats.
Gràcies pels teus comentaris.
Felicitats per les fotos! Són genials! M’apunto el blog
Moltes gràcies pel teu comentari Pol. Les fotografies són una de les raons per les que vam crear aquest bloc de viatges. Sempre es quedaven guardades al disc dur de l’ordinador, i ara ens agrada compartir-les amb altres viatgers. Salutacions!!