Aquesta entrada sobre Islàndia, és per parlar de literatura. Sí, sí, de llibres. Bé, més concretament d’un llibre que parla sobre aquest país que ens té el cor robat.
“Islàndia, l’illa secreta -viatge per les terres d’Odin-“ és un llibre de Xavier Moret, d’edicions Brau i pertany a la col·lecció Ulyssus. I per què parlem de literatura?, doncs perquè la novel.la de viatges és molt recomanable per a tots aquells que ens agrada veure món. És veritat que les guies de viatges és en el primer que pensem quan decidim visitar un lloc, la seva utilitat és innegable, però també disposem de llibres que, més o menys novel·lats, ens apropen encara més a entendre cultures i tradicions diferents de les nostres.
I això és el que fa el llibre de Xavier Moret. L’autor ens relata, de forma molt amena, les seves visites a Islàndia. Allà viatja per buscar la tranquil·litat que necessita per acabar un llibre, i troba un lloc completament encantador. Viu durant una temporada a la seva capital, Reykjavík, i amb les amistats d’allà, ens apropa a la vida cotidiana dels islandesos.
Vet aqui diversos fragments de la novel·la, on Moret ens apropa de manera genial al país.
Arribada a l’illa
“Al fons, entre la boira, s’intuïa una serralada de muntanyes ennegrides; a l’altra banda s’estenia un mar hostil, d’un antipàtic color gris metàl·lic, amb onades de consistència marmòria que morien en una desolada platja volcànica. Amb aquella imatge en vaig tenir prou per comprendre que la natura és la gran protagonista d’Islàndia i que, si havia de jutjar pel que veia, no es tractava d’una natura amable, a escala humana, sinó d’una natura disposada a mostrar i a exercir tot el seu poder. En aquella illa volcànica allunyada de tot –la fi del món civilitzat per als grecs i els romans-, quedava clar que l’home era tan sols un accident mínim, insignificant.”
Meteorologia
“-Aquí ens hem acostumat a viure ignorant el temps –em va confessar el meu veí Gudmundur-. Abans de sortir de casa, fem una ullada per la finestra. Si plou ens posem la gavardina, i si fa sol la portem penjant del braç. No serveix de res que et diguin quin temps farà demà, perquè tots sabem que pot variar en pocs minuts.”
Paisatge
“A mesura que ens allunyàvem de la capital, les cases es van anar espaiant fins a cedir tot el protagonisme a un paisatge espectacular de camps de lava, cascades immenses, penya-segats feréstecs i granges solitàries que sorgien amb una força enigmàtica enmig d’uns camps on pasturaven cavalls, vaques i bens. Lluny de la gran ciutat, el país semblava impregnat d’un halo màgic que portava al món de les sagues, a aquells relats llunyans que els islandesos d’ara segueixen considerant com la base de la seva història i de la seva identitat.”
Idioma
“L’islandès és una llengua diguem que peculiar, amb una estructura arcaica. Pertany a la branca de les llengües nòrdiques, però amb la diferència que com que es parla en un país tan aïllat, s’ha mantingut gairebé igual que la llengua dels temps antics. Ha variat tan poc, que els islandesos del segle XXI poden llegir sense dificultats les sagues, escrites al segle XIII, com si fos la seva llengua d’ara mateix.”
Creença d’elfs
“Quan fa uns dies que ets a Islàndia, deixa de sorprendre’t que la gent del país cregui en l’existència d’”éssers ocults”. Tot el contrari, penses que es queden curts. Rere cada roca sembla haver-hi uns quants elfs fent entremaliadures, i amagats entre la boira segur que hi ha un parell de trolls… Explica la tradició que els “éssers ocults” van néixer en els temps d’Adam i Eva. Davant d’una anunciada visita de Déu, Eva estava rentant els seus fills, però Déu va arribar abans d’hora, quan encara li quedaven alguns nens bruts. Avergonyida, Eva els va amagar, però Déu, que per alguna cosa és totpoderós, els va descobrir. –El que no poden veure els ulls de Déu-, va sentenciar, -tampoc ho podran veure els homes.- Així van néixer els anomenats “éssers ocults”.
Segons les estadístiques, un 5% dels islandesos ha vist elfs alguna vegada i un 55% creu en la seva existència sense haver-ne vist mai cap.”
País sense boscos
“-És estrany que no hi hagi cap arbre –vaig comentar.
-Fa uns anys va desaparèixer una persona a Reykiavík i es temia que l’haguessin assassinat. Com que no la trobaven, la policia va recórrer a una vident alemanya. Aquesta va posar els ulls en blanc, va entrar en trànsit i va anunciar que havien enterrat el cadàver en un bosc prop de Reykiavík. La policia va optar per prescindir dels seus serveis. De seguida van veure que era un bluf.
-Per què? –vaig preguntar intrigat.
-Doncs, és molt clar, perquè a Islàndia no hi ha boscos. N’hi havia fa molts segles, però els van tallar per construir vaixells i cases. Ara l’illa està pelada com el crani d’un mort.”
Encant d’Islàndia
“L’encant d’Islàndia naixia sens dubte d’aquell estrany i improbable còctel en què convergien un paisatge espectacular que per alguns estava dotat d’una energia sobrenatural i l’enlluernant cosmopolitisme de Reykkiavík.”
Clica per veure altres articles d’Islàndia al blog:
BonaVida Travel 
Molt interessant, Manel i Cristina! Cada vegada que feu un post nou sobre Islàndia me’n venen més ganes. Però… tot i això, he optat per ajornar el viatge. Després de llegir-vos m’adono que l’aprofitarem més si hi anem quan faci més caloreta… relativa. Ara potser seria excessivament dur. Gràcies per tots els vostres consells! Són molt útils, de veritat. Petons
Hola Marina,
Gràcies per comentar les nostres entrades. Sempre ho diem, la nostra intenció és explicar el que ens trobem quan visitem un lloc, i si aquest ens ha entusiasmat, com és el cas d’Islàndia, suposo que això se’ns nota a l’hora d’escriure el bloc.
I si tenies pensat de viatjar al gener o febrer, endavant! No serem pas nosaltres els que et fem canviar d’idea. De fet, sempre hem pensat que les dates no han de marcar les destinacions, tot i que és veritat, que moltes vegades el temps pot canviar les condicions del nostre viatge. En època de fred, podràs observar un dels fenomens atmosfèrics més increïbles que hem pogut veure: les aurores boreals!
I si decideixes canviar de país, i deixar Islàndia per més endavant, magnífic. El món és enorme i és ple de llocs increïbles per visitar. Nosaltres tornem d’un lloc i ja estem pensant en la següent destinació. Llàstima que tot sigui tan car…
En tot cas, si et podem ajudar en oferir-te qualsevol informació que necessitis no dubtis a posar-te en contacte. Serà un plaer ajudar-te.
Gràcies.
Hola em dic Mercè. L’any passat vaig anar amb la meva parella a Islàndia i aquest any anem al Japó : ) em llegiré el vostre diari al japó per agafar idees. Després d’haver-me llegit els dos llibres d’en Xavier Moret vaig poder fer-li una entrevista a en Xavier Moret. Islàndia és un país apassionant!
Fins aviat
Hola Mercè. Gràcies per enviar un comentari al nostre bloc. La veritat és que tens raó: Islàndia és un país al·lucinant!!!! Mai ens vam imaginar, fins trepitjar-lo, que trobaríem una natura tan salvatge. I el llibre d’en Xavier Moret ens va ajudar molt a entendre als seus habitants. Quina sort poder-lo entrevistar !!
I respecte al Japó, és un país ple de contrastos, tan diferent al nostre, que és un dels viatges que mai oblidarem. Et contestem més detalladament a l’altre comentari teu.