Segurament, el que realment fa especial a Lisboa, és la seva gent i els seus carrers. La ciutat la composen diferents barris, cadascun amb les seves peculiaritats, i és perfecta per caminar, ja que els principals barris estan a tocar un dels altres, però les baixades i pujades que ens trobarem ens obligaran, tard o d’hora, a buscar algun tipus de transport. Ja hem parlat dels tramvies, i una altra opció interessant és la seva moderna, però encara modesta xarxa de metro, o els seus busos.

Vistes de Lisboa des del Castelo São Jorge

Vistes de Lisboa des del Castelo São Jorge

Àvies petant la xerrada...

Àvies petant la xerrada…

Al barri de Baixa, el vell cor de Lisboa, trobem uns quants carrers per a vianants molt concorreguts, plens de restaurants (potser massa turístics) i tres de les places més conegudes: la Praça da Figueira; la Praça Dom Pedro IV, més coneguda com a Rossio i la Praça do Comercio, que dona al riu Tajo.

Praça Rossio

Praça Rossio, un dels llocs més coneguts

Elevador de Santa Justa

Elevador de Santa Justa

Podem tenir una bona panoràmica des de l’elevador de Santa Justa, un ascensor neogòtic de ferro dissenyat per Raoul Mesnier, deixeble d’Eiffel, tot i que molta gent creu erròniament que és obra del segon. Ens evita una bona caminada, ja que a més de pujar-nos en ascensor per contemplar les vistes, comunica amb la part alta de la ciutat. Trobem un petit cafè al seu mirador, per si volem fer una petita pausa mentre fem un beure…

Mirador de Santa Justa
Al barri de Chiado podem passejar per la vida que té la Rua Garrett i visitar l’Igreja do Carmo, una església i convent del segle XIV que va perdre el sostre al 1755 i que permet visitar-la veient com es mouen els núvols per sobre els nostres caps.

Reflexe Igreja do Carmo

L’Església do Carmo (i nosaltres) reflexada als restaurants que l’envolten.

El Bairro Alto és un laberint d’estrets carrers plens de bars. Molt recomanable per prendre copes per la nit.

Bairro Alto

Castelo São Jorge

Castelo São Jorge

Més a l’oest trobem el barri de Alfama, de traçat medieval i molt agradable per passejar. Vells carrers de llambordes tan polides pel continu caminar, que semblen noves tot i tenir un munt d’anys. Flors a les entrades de les cases, roba estesa als balcons, veïns  assentats als graons petant la xerrada… Allà trobem la Catedral de Lisboa, anomenada . Una església fosca i amb poca il·luminació, però molt maca.

Recomanem perdre’s literalment pel laberint d’Alfama fins arribar al castell que corona la ciutat, el Castelo de São Jorge. Residència real fins al segle XVI, val la pena contemplar la ciutat des de les seves muralles. Es pot fer una agradable passejada per les seves torres i jardins.

Belém és el barri més occidental. Segurament el que menys convida a descobrir-lo com ens agrada a nosaltres (passejant sense rumbo fijo) perquè té molt marcat les visites a fer: el Mosteiro dos Jerónimos i la Torre de Belém. El primer és un dels monuments més imponents i visitats de Lisboa, el segon és una enorme torre defensiva que destaca a la vora del riu Tajo.

mosteiro_dos_Jeronimos_interior v02

Visitant l’interior del Mosteiro dos Jerónimos, ens trobem la celebració d’una boda.

Torre de Bélem

Torre de Bélem

Però si us canseu de tanta visita, recomanem una aturada a la famosa Antiga Confeitaria de Belém. Molt turística, sense cap glamour, però la creadora dels boníssims (i donem fe) “pastéis” de nata. S’ha d’intentar evitar les hores “punta”, com el transit, perquè la marea humana pot acabar amb la paciència de qualsevol…

Confeitaria de Bélem

Sempre hi ha cues a la Confeitaria de Bélem

Confeitaria Nacional

Berenant a la Confeitaria Nacional

De pastissos típics en trobareu per tota la ciutat, uns de més bons que d’altres. Un altre lloc on són boníssims és a la Confeitaria Nacional, situada al barri de Baixa, a la Praça da Figueira. Pels amants del cafè amb llet curtíssim de cafè, demanar un “galao” és la solució idònia. I emportar-se una caixa d’aquests dolços és un bon record de la ciutat.

I més lluny, al nord de Lisboa i a una mitja hora en metro del centre, trobem el Parque das Nações. L’espai, ocupat per l’Exposició Universal de 1998, és ara una enorme zona de negocis, restauració, centres comercials i el segon oceanari més gran del món. (Mereix una entrada del bloc pròpia).

Ocenari Lisboa

Anuncis

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

3 Comments

  1. Lisboa és una ciutat que em té el cor robat, hem estats dues vegades, una fa uns vint anys i una segona vegada al 1998 coincidint amb l’Exposició Universal a la qual feu referència. És una ciutat decadent però que té ànima, els seus carrers, la seva gent i la seva música ja que els fados són també per a nosaltres una música que mou sentiments. Estem plantejant tornar una altra vegada abans que acabi l’any. Gràcies per les vostres cròniques.

    Resposta

    1. Gràcies a vosaltres Imma per comentar una entrada nostra. La veritat és que vam gaudir moltíssim de Lisboa. Només van ser 4 dies, però ens va agradar moltíssim. Una abraçada!

      Resposta

  2. […] molt practicat a la platja do Guincho clica per veure l’ article sobre Lisboa (1a part) clica per veure l’ article sobre Lisboa (2a part) clica per veure l’ article sobre Lisboa (3a part) clica per veure l’article sobre […]

    Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s