La Torre Eiffel, el monument de pagament més visitat del món, està d’aniversari. Ha complert 130 anys, i no hem trobat millor manera de retre-li homenatge, que parlar una mica d’ella.
Cada vegada que hem visitat París, és un lloc de visita obligatòria, i no ens cansem mai de caminar fins als seus peus. Tot i que amb el pas dels anys, hem anat veient com les mesures de seguretat s’incrementaven per accedir a ella, el monument continua mantenint la seva màgia.
La sensació de voltar lliurament per la seva base, només amb la companyia d’altres turistes i els venedors ambulants volent vendre’t una rèplica en miniatura, ha sigut transformada actualment per la d’agents de seguretat i un mur de vidre de gairebé 3 metres d’alçada. Ai! Com canvien els temps…
El 31 de març del 1889 es feia oficialment la inauguració d’aquesta imponent construcció metàl·lica, aixecada en motiu de l’Exposició Universal i que conmemorava el primer centenari de la Revolució Francesa. Aquí van unes quantes xifres que fan de la Torre un lloc mític:
- La seva construcció va durar 2 anys, 2 mesos i 5 dies.
- Als 20 anys del seu aixecament, havia de ser desmuntada, però es va salvar gràcies a fer-se servir com a antena de telecomunicacions.
- Actualment la visiten gairebé 7 milions de persones a l’any, dels quals el 75 % són estrangers.
- La torre té una alçada de 324 metres (incloses les antenes)
- Està construida amb 18.000 peces metàl·liques, unides per 2’5 milions de reblons.
- Es calcula que el pes total de la Torre és de 10.000 tones.
- Disposa de 3 plantes, la primera a 57 metres, la segona a 115 metres, i la tercera a 276 metres d’alçada.
- Per arribar a dalt, si ho fem a peu cal pujar 1.665 graons.
- Necessita pintar-se cada 7 anys, i es protegeix del deteriorament amb una capa de 60 tones de pintura.
- Els seus ascensors recorren 103.000 km a l’any.
La majoria de visitants opten per pujar en algun dels seus 3 ascensors (pilars Nord, Est i Oest), que ho fan fins les plantes Primera i Segona. Però existeix la possibilitat de fer servir les escales, apta només pels més valents (o més aviat pels que estan en bona forma) que s’atreveixen amb els 704 graons.
A partir del segon pis, hem de pujar a un altre ascensor que ofereix una fantàstica visió de l’estructura del monument fins arribar al seu cim. També, des de més recentement, es pot visitar el seu atri.
Està clar que el motiu principal de pujar la Torre, són les impressionants vistes que ofereix, però també trobarem altres alicients. Botiga de souvenirs, sala d’audiovisuals i un parell de restaurants s’encarreguen d’oferir altres sensacions. El 58 Tour Eiffel és el restaurant situat a la primera planta, i el Jules Verne, que ofereix plats de la moderna cuina francesa, es troba a la segona. Atenció als preus (sobretot del Jules Verne) que piquen! I si volem una mica de glamour, sempre podrem prendre una copa de champagne a la petita barra situada al cim.
Sigui l’època que sigui, és impossible no trobar-se un munt de gent fent cua per comprar les entrades a la Torre (16,20 euros el ticket més popular), però si som prou previsors podem fer-ho per internet. Al capvespre la gentada acostuma a ser moltíssima, ja que tothom vol veure des de les alçades, com el sol marxa sobre el cel de París.
Però el que realment impressiona és veure com aquesta enorme estructura metàl·lica s’integra amb la ciutat. Una de les coses que més ens agrada a nosaltres, és descobrir els moltíssims racons des d’on es pot veure la Torre. Les possibilitats són infinites, i totes mostren una vista diferent. Si sumem les diferents hores del dia per fer-ho, encara obtindrem més variants d’una mateixa visió.
Segurament el moment més màgic és al vespre, ja que la il·luminació és un factor molt important de la Torre Eiffel. 336 projectors de làmpares de sodi donen a la Torre el seu característic color taronja quan arriba la nit.
A més, des de l’any 2000, es van afegir dos components que han contribuit a augmentar la seva llegenda. Un complex far crea un doble feix de llum a la punta que va rotant i ofereix un abast de molts quilòmetres. A més, cada hora en punt (des que s’encèn la il·luminació principal) comença un espectacle de flaixos de llums, creats per 20.000 bombetes (5.000 per cada costat). 5 minuts de màgia pura!
I tornem al tema de la celebració, que 130 anys no es fan cada dia! I és que a nosaltres ens encanten els aniversaris, i allà, a París, hem pogut celebrar també el nostre. Amb pastís inclós, sota aquesta meravella arquitectònica. Així que… felicitats a les dues!!!!
MÉS INFORMACIÓ:
- Preus entrades:
Clica per veure altres articles al blog sobre París:
Informació i preparació de la ruta 
I tant que esteu iguals!!!! Guapíssims!!!!
Jajaja. Moltes gràcies Roser!!! Els teus piropos ens fan més joves encara!! Els anys passen, però les ganes de viatjar no paren de crèixer.
Una abraçada!!!
Perdoneu-me, m’agradaria deixar un comentari, però és que m’he quedat sense paraules amb aquestes imatges. Brrrrrrrrruuuuuuuuuuuuuuutttttttttaaaaaaaaaaaaaallllllllllll!!!!
Oooooooh!! Que bé que t’agradin!! Poques ciutats són tan fotogèniques com París. I és una delicia passejar càmera en mà pels seus carrers.
Moltes gràcies, Anna.
Quina preciositat, la Tour Eiffel!! Sobre els restaurants, havia sentit parlar dels preus que piquien del Jules Verne però no del 58 Tour Eiffel. Potser, qui sap, algun dia podrem visitar… i tastar!! Sobre la vostra foto, esteu igualets!! no passen els anys, per vosaltres! Només veig que han canviat les ulleres, ara de pasta fosca… he he he. I acabo amb una pregunta: dieu que el 31 de maig es va inaugurar la Tour Eiffel però, alhora, dieu que aquesta setmana fa 125 anys… i que també és l’aniversari de la Cristina (per cert, felicitats!!) i doncs… quina és la data que hem de prendre com a bona? petons!
Hola Marina,
Ai, quin despisteeeeee. Ens hem equivocat a l’escriure la data, i gràcies a tu, ens hem adonat de l’error. La Tour Eiffel es va inaugurar un 31 de MARÇ!!!!
Sempre parlàvem d’aquesta data, però sense voler hem escrit 31 de maig. Ja hem canviat el text!!
L’aniversari de la Cristina va ser el 28 de març, i nosaltres hem estat aquesta passada setmana a París, com a regal de cumpleanys.
Quina delicia voltar per aquesta ciutat, Hem pogut visitar-la unes quantes vegades, i sempre tornem ben enamorats d’ella. És tan fotogènica!!
Ah! I respecte als restaurants, és veritat que el 58 tour Eiffel (el de la 1a planta), és molt més barato que l’altra. però no t’escapes de 40 euros per persona per un menú senzillet. No l’hem tastat, però sempre hem preferit buscar llocs menys turístics. Tot i que algun dia no ens importaria sopar amb les vistes que ofereix la Torre.
Una abraçada i moltíssimes gràcies per fer-nos veure la confusió de dates!!!
Moltes felicitats a la Cristina pel seu aniversari!!! Disculpeu l’atreviment ja que no us conec personalment, però us he de dir que m’encanta seguir-vos en el blog. Per mi viatjar també és un gran plaer i feu unes explicacions perfectes; a mi em serveixen per recordar alguns llocs que conec i per viatjar visualment amb les vostres fotos i comentaris als que no conec.
Per cert una pregunta ,heu viatjat a Escocia ? perquè vull anar – hi a i ja m’aniria bé tenir informació.
Moltes gràcies.
Montse Roca
Hola Montse,
Moltíssimes gràcies per les teves paraules!!! El plaer és nostre de llegir el teu comentari. Ens encanta saber que el blog t’agrada i que comparteixes amb nosaltres l’afició pels viatges.
Doncs mai hem anat a Escocia, tot i que la tenim a la llista de properes destinacions. Sap greu no poder-te donar informació de primera mà. Però et recomanem el blog d’una altra viatgera que coneix el país molt bé. Segur que trobes posts molt interessants. El blog es diu: http://www.madaboutravel.com
I siusplau, no és cap atreviment escriure’ns. Ens encanta compartir aficions, i si en un futur visites Escocia o has viatjat a alguna destinació i tens consells a oferir, no dubtis a explicar-nos-ho.
Ah! I gràcies per les felicitacions d’aniversari.
Una abraçada.
Per molts anys a la torre i sobretot a la Cristina, molt interessant el reportatge. Una anècdota que ens va passar la darrera vegada que hi vam pujar és que a baix plovia, però a dalt fotia una nevada de nassos i és que amb 300 metres la temperatura pot canviar molt.
Salut
I molt bones les fotos… que m’ho deixava
Moltíssimes gràcies, Jordi, per les teves paraules.
La Torre Eiffel és d’aquells llocs que faci el temps que faci, sempre mereixen una foto. I tal com dius, un cop puges al seu mirador pots trobar-te un temps diferent al que fa a peu de carrer.
Va ser una delicia passejar per una ciutat tan maca com París, i celebrar l’aniversari.
Pels que estimem la fotografia, ens encantem a cada racó de llocs tan macos com París.
Una abraçada!