La varietat del menjar japonès que ens estem trobant durant la nostra ruta pel país és enorme. A Tòquio,per exemple, hem trobat restaurants de tot tipus. I hem menjat de tot. Des de sushi de tonyina crua acabada de portar del mar (al mercat del peix de Tsukiji), passant per tempura, ramen, arròs, sopes de tot tipus i una sèrie de plats que anomenarem “COMOOOORRRR!!!” (léase estilo Chiquito), que vindria a ser: Comida O Menjar Ooooosti que Raroooo!!!!
Pot semblar que no estem menjant bé, però tot el contrari. Bé, potser hi ha dies que pensem “ai, mare meva!”, sobretot quan anem a un ryokan –hotel petit d’estil japonès- i tenim el menjar i esmorzar inclòs. Normalment no podem escollir i et serveixen un “menú degustació” amb varietats seves, algunes ben estranyes. Però de moment, gràcies a la tècnica del “menja i no miris ni pensis què deu ser”, anem amb la panxa ben plena.
Altres vegades fem servir un petit “truco” per no passar-ho malament. Acostumen a portar una mica de carn amb una mini-olla i/o pedra calenta per coure-la al moment i el que fem és aprofitar aquest invent per llençar dins el peix cru que també sempre porten (calamar, pop, gambes…) per tal que es cuini una mica. Si no, sembla que masteguis un pneumàtic!!
I la llista és interminable…
Per cert, penjem un video on podeu veure com ens comuniquem a l’hora de saber què demanar, ja que moltes vegades és una experiència inoblidable. Quan no podem comunicar-nos en anglès, cosa que passa sovint, riem moltíssim…
Clica per veure la 2a part del post sobre gastronomia japonesa
Informació i preparació de la ruta 
Jajajajajaja!!!! Molt bo!!! La "dona" sembla bona persona!!! Di que si Manolo, tu prova-ho tot!!! Per cert, era bo???
Carai nois!! Quina enveja!! Però de la sana eh!! Crec que m\’agradaria el menjar però es clar una mica cuit que cru que vols que et digui jejeje… ja ens explicareu que tal va acabar el sopar 🙂
La veritat és que el dinar va ser desastrós (culinariament parlant, es clar…) Van portar una mena d\’arrós amb una pasta per sobre que semblava goma i era impossible de menjar. Bé, ho vaig intentar, eh? Vaig menjar 3/4 parts, però em va costar moltíssim. En canvi, altres dies l\’hem encertat a l\’arriscar-nos. De fet, ja sabem que ens la juguem si entrem a restaurants que no són turístics, però és part del viatge.
Ei, no puc agafar aquest video i copiar-me\’l al pen!!! El primer si que vaig poder, però veig que aquests dos són passats al Youtube… i no puc grabar-me\’ls… per a que els vegi la Mela….