Finalment destinem 30 dies a viatjar per Xile, coneixent algunes de les seves zones més impressionants, però també sumem més dies a la nostra aventura viatgera (com ens passa sovint), visitant altres països aprofitant les combinacions aèries que acostumem a fer. Així, a més d’iniciar aquesta ruta celebrant Halloween a Nova York, i fent un tour per descobrir l’increïble Salar de Uyuni a Bolívia, la segona part del nostre viatge ens porta al sud de Xile i a Colòmbia.


Però anem per parts. Tal com explicàvem a l’article anterior, naveguem pels fiords xilens a bord d’un vaixell carguero, que ens deixa a la localitat de Puerto Chacabuco. Els plans són llogar un cotxe per recórrer part de la mítica Carretera Austral, una ruta de més de 1.000 quilòmetres i que, degut a les complicades caraterístiques del territori per on passa (muntanyes dels Andes, llacs, rius, camps de gel…) combina asfalt i rípio (carretera sense asfaltar). Els paisatges per on circulem són realment espectaculars, i si afegim la sort que estem tenim amb la meteorologia (dies d’un sol meravellós) quedem bocabadats del que veuen els nostres ulls.




Aquí, arribar als llocs és una feina que requereix el seu temps. Les distàncies és fan llarguíssimes, degut a les condicions de les carreteres. A més de no estar en bones condicions, contínuament trobem obres, desviaments, i inclús trams on s’habiliten desplaçaments en ferris per l’aigua, ja que els despreniments i els treballs tallen alguns trams. Però tot forma part de l’encant d’aquesta ruta.

Aquesta zona pertany al nord de la Patagonia Xilena, i es converteix en una de les millors parts del nostre viatge. Es poden visitar un munt de llocs meravellosos, com per exemple el Parque Nacional Laguna San Rafael, on trobem els Camps de Gel Nord, i la major atracció turística de la zona, la Glacera San Rafael, que permet ser visitada en diferents embarcacions per admirar com l’enorme massa de gel arriba al mar. Decidim fer-ho en un petit vaixell que surt de Bahía Exploradores, que ens porta fins a la mateixa paret gelada, permetent-nos veure com enormes trossos de gel suren per la llacuna.


I després, és torn de tornar més al nord, fins a la màgica illa de Chiloé, a la Regió de Los Lagos. Combina ciutats amb alt atractiu turístic, com Castro, amb els seus populars Palafitos, les construccions de cases de fusta sobre el mar; i petits poblets perduts entre camps. Per recórrer part d’aquests illes, res millor que fer la Ruta de las Iglesias, un recorregut per una sèrie de boniques esglésies de fusta i que són Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.


També ens escapem a Valparaíso, una de les ciutats que tothom ens recomanava. Caracteritzada pels seus turons, funiculars, escales i carrerons, aquesta pintoresca ciutat és el primer port comercial de Xile.


El viatge pel país acaba a la seva capital, Santiago. Després de trepitjar-la unes quantes vegades durant la ruta, ja la fem nostra. Ens ubiquem més fàcilment, i ens movem en transport públic amb més soltura.


De tornada a casa, encara reservem alguns dies per conèixer un nou país. Aprofitant que volem amb la companyia colombiana Avianca, fem parada a Bogotà, i decidim visitar-la. Disposem de 5 dies, i voltem per aquesta enoooorme ciutat, desmuntant falses creences, com la inseguretat. És cert que un dels dies ens intenten robar la motxilla amb l’equip fotogràfic, però sabem que això pot passar a qualsevol gran ciutat del món. Trobem a la gent molt amable, sempre disposada a ajudar, i no tenim cap problema en moure’ns pels barris cèntrics.
Pujar fins al cim de Monserrate per admirar la ciutat als nostres peus és la millor manera de fer-nos una idea de les dimensions de Bogotà.





I tot i ser al final del viatge, cansadíssims de tan caminar cada dia, encara decidim que val la pena comprar uns vols interns per anar al caribe colombià, i desconnectar un parell de dies a les seves platges. Triem la localitat de Cartagena de Índias, enlluernats per la seva arquitectura colonial. Declarada Patrimoni Històric de la Humanitat, combina els atractius de la seva oferta turística i hotelera, amb amb un centre històric encantador.






En total, 45 dies de viatge, 14 vols, més de 2.000 quilòmetres en cotxe, 1 navegació en vaixell…on hem pogut gaudir d’una gran combinació de llocs, plens de contrastos i totalment diferents entre si. A més, ens ha fet veure com d’interessant és Sud-Amèrica, la que no trepitgàvem des de feia molts anys. Esperem no deixar passar tan de temps per la propera visita, perquè si una cosa tenim clara, és que el món és ple de racons increïbles a visitar…
A Colòmbia fa un parell d’anys vam estar viatjant durant un mes i ens va deixar meravellats, molt especialment pel seu interior, les seves ruïnes poc conegudes, la zona dels cafetals, les ciutats de marca història hispana. Un viatge que recomanem a tothom perquè la falta de seguretat actualment és totalment falsa, a no ser per la petita zona del Carib on van a parar els turistes, perquè és l’única zona que ha deixat de ser verge.
El viatge que heu fet és realment envejable; heu sabut combinar paisatges, ciutats en un període de tan sols 45 dies.
Una abraçada “Voltaires”.
Colòmbia ha sigut només un tastet d’aquesta darrera aventura viatgera, però suficient per decidir que en un futur tornarem a fer ruta pel país.
Com bé dieu, segur que ofereix llocs fantàstics, i hem trobat gent molt amable i simpàtica, amb moltes ganes de fer veure la realitat del país i abandonar per sempre la sensació d’inseguretat. Res més lluny de la realitat. De ben segur que tornarem més endavant.
Hem tingut la sort d’ajuntar força dies de vacances i realment gaudim moltíssim voltant amunt i avall. Sembla mentida que hem tornat cansats de tants vols, però ja tornem a tenir ganes de fer alguna escapadeta… No podem parar quiets!! 😂
Que tingueu una boníssima entrada d’any nou i que el 2018 us porti molta salut i un munt de viatges!!!
Una abraçada!!!