Safari a Tanzània i relax a les platges de Zanzíbar

Esgotats però alhora entusiasmats. Així és com ens sentim acabats de tornar de la nostra darrera escapada: Tanzània. Cansats, perquè ha sigut un viatge molt exigent físicament i, a més, l’hem afrontat amb les pitjors condicions de salut que mai havíem patit abans de marxar de casa…

I realment impressionats d’haver viscut una experiència única, somiada fa temps, i que ha semblat transportar-nos literalment dins d’algun dels documentals de vida salvatge que tant ens agrada veure des del sofà…

Un safari a l’Àfrica? Aquesta pregunta ens vam fer poc abans de decidir-ho. Es tractava d’un dels projectes de la nostra llarga llista de propòsits viatgers, i que hem pogut muntar en un temps record. Vam apurar tant, que fins i tot vam començar els safaris sense que l’empresa contractada rebés a temps part d’un pagament per transferencia.

Per sort, els nois de l’empresa It started in Africa s’han comportat de meravella, i ens van permetre iniciar el safari sense rebre part dels diners fins al final de la ruta. I és que per abaratir costos, i sabent que és complicadíssim fer aquest tipus de safaris per Tanzània pel nostre compte, ens posem en contacte directament amb una empresa tanzana, obviant els intermediaris i les agències de viatges de casa nostra (CLICA PER VEURE DETALLS DE LA NOSTRA RUTA).

I el que dèiem. Marxem amb molta il.lusió just començar el nou any, i després d’un final de 2015 estressant a la feina. Resultat, una contractura enoooorme a l’esquena que permet pocs moviments, un inici de costipat agreujat als vols (maleïts avions) i uns efectes secundaris horribles (en forma de mal de cap i panxa) al prendre medicaments contra la malària.

Uf! Arribem a Dar es Salaam (la ciutat més poblada del país) com dos autèntics zombies. I per no perdre temps (només disposem de 10 dies de viatge i ja hem gastat el primer en 2 llarguíssims vols –Barcelona-Doha / Doha-Dar es Salaam -) tornem a fer un vol intern fins a la ciutat d’Arusha, autèntic epicentre de les sortides, rutes i safaris pels principals Parcs Nacionals.

Però alguna cosa tenen els viatges, que fan que el cos es recuperi més ràpid, i només de veure tant moviment i vida en aquesta ciutat, comencem a recuperar-nos com si l’eufòria de trobar-nos davant una aventura tan esperada, ajudés a les defenses del nostre organisme a recuperar la vitalitat.

Al dia següent, coneixem en Shisho, el nostre guia/conductor que ens portarà els propers 5 dies per 3 dels principals Parcs del país: Lake Manyara, Serengeti i Ngorongoro. Uauuu! Sentir aquests noms tan mítics, ja ens produeix una emoció increïble.

En Shisho, un simpàtic tanzano amb llargues rastes, ens deixa clares, des del primer moment, les intencions del safari: -“el meu nom vol dir Sort, així que no patiu, amb mi veureu tota classe d’animals!”– ens diu. Li expliquem que no som de col·leccionar res, i que no tenim intenció d’anar esborrant noms d’animals de cap llista a mida que els veiem, com si es tractés d’una competició.

Tot el contrari. Preferim veure menys, si cal, però gaudir de cada moment. Contemplar la vida salvatge amb calma, i si pot ser, en les millors hores de llum… Al final del viatge, descobrirem que la mescla de les 2 opcions ha sigut perfecta, i que la sort s’ha aliat amb la tranquil·litat d’una manera genial!!

En futurs posts ja detallarem els Parcs i les sensacions viscudes, però de veritat que veure la vida animal tan propera, i en el seu estat natural, ha sigut una experiència única. Tant ens cautivava algun animal solitari com els grans grups de bèsties corrent per l’inmensitat de la sabana africana.

El llac Manyara ens va sorprendre per ser la primera presa de contacte amb la fauna, el Serengeti per la seva mida i la pau que transmetia, i el Cràter del Ngorongoro per reunir tanta vida a l’interior d’un volcà… Cada Parc ens ha ofert moments únics!

I encara copsats per tantes experiències viscudes durant el safari (inclosa la de venir-nos a rescatar en plena nit al Serengeti perquè el nostre guia no trobava el camí cap al campament), ens guardem els darrers 3 dies del viatge per trepitjar l’illa de Zanzíbar, un lloc mític per les seves platges.

Busquem relax i paradís, i tot i trobar-lo, ens preocupa el grau de turisme que aquesta bellísima illa comença a mostrar, i tot el que això comporta. Trepitjar la platja davant els hotels és envoltar-te de venedors de souvenirs, de recomanadors de restaurants, de programadors d’excursions en vaixell…

Potser en part és culpa nostra, al triar la zona de Nungwi  (nord-oest de l’illa) com a destinació, ja que és plena d’hotelets davant la platja plens de turistes com nosaltres, donant l’esquena als poblats de caire pesquer, on la vida és realment dura.

Per sort, caminades per la costa, permeten allunyar-se d’això i gaudir d’entorns realment magnífics. I es clar, tampoc cal enganyar-se, platja, palmeres, piscina i sol, són sinònim de Bona Vida… Ah! I ens ho passem de conya voltant pels laberíntics carrers d’Stone Town, la ciutat vella de la capital de Zanzíbar.

Tanzània ha sigut un d’aquells viatges que ens agrada definir com a visuals, dels que els nostres ulls no s’han cansat de veure coses noves, diferents i impactants. De contrastos, molta calor, molta rialla, alguna que altra preocupació, un munt de bones sensacions, pobresa, però també coratge. En definitiva, un ventall de colors… els colors d’Àfrica!

Clica per veure els detalls d’organització del nostre Safari: