– “Aquest estiu anem a Menorca” – “Marxem amb la família a Menorca” – “Ep! Records des de Menorca…”.
No hem parat de sentir frases com aquestes els darrers mesos. Tothom anava cap a Menorca! Però què deu passar allà?, ens demanàvem…
– “Doncs platges maquíssimes i un ambient excepcional” – ens deien.
Hem de conèixer aquesta illa, vam pensar… Però no som gaire amics de viatjar a llocs turístics en temporada alta. – “I per què no la visiteu al setembre, coincidint amb les Festes de Maó?” – ens va proposar la nostra companya Àngels, menorquina de pro. – “Segurament no estarà tan col.lapsada com al juliol/agost, i podreu veure els populars Jaleos (festes de tradició centenària protagonitzades per cavalls)”.
Dit i fet. Serien poquets dies, però suficient per un tastet, fer-nos una idea general i fotografiar un dels espectacles més populars de Les Balears, on cavalls i genets protagonitzen moments únics.
Gairebé tothom s’allotja a Ciutadella quan visita l’illa, però nosaltres ho fem a Maó. Triem un cèntric i bonic piset a través d’Airbnb. Si són les festes d’allà, les volem viure a tope!
I ho fem coneixent per primera vegada els Jaleos. Aquesta tradició centenària té com a protagonistes els cavalls i el centre del poble queda ocupat per aquests animals i genets (anomenats caixers), que s’encarreguen de voltar pels carrers principals ben engalanats. Però és a la Plaça de la Constitució on té lloc l’acte principal, i allà és on nosaltres ens situem.
De moment, ens sobta que tota la plaça estigui recoberta de sorra. –“És pels cavalls”, – ens diuen. –“Facilta els seus moviments”.
Moviments? El que fan són autèntiques cabrioles!!! Impressionant. En petits grups de 4-6 van accedint a la plaça, on saluden a les autoritats (que ocupen una graderia lateral, junt amb l’orquestra) i, envoltats d’una enorme gentada, els genets, vestits de negre i blanc, fan alçar els cavalls sobre les potes posteriors, fent que l’animal s’aixequi, lluint l’imponent figura d’aquestes belles bèsties.
I aquí és on entra en acció la gent que omple la plaça. Lluny de deixar espai, s’apropen el màxim als cavalls, per ajudar-lo a aguantar el màxim de temps sobre 2 potes. Brutal!!
I a més, cal sumar-li el ritme hipnòtic de la música que interpreta contínuament l’orquestra.
Impossible resistir-s’hi a provar-ho, així que ens endinsem al mig de la plaça, cremant calories i creant endorfines adrenalítiqes a parts iguals…
Ballar al son dels cavalls no és feina fàcil, però fotografiar-ho, especialment a la nit, potser encara ho trobem més difícil. I a nosaltres ens agraden aquests reptes! 😉
Més de 150 cavalls aniran passant pel centre de la ciutat, i no només a la nit. Al dia següent, tornaran de nou. I nosaltres repetim, enganxats a aquest espectacle.
Festivitat que forma part de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, que se celebren a Maó cada any del 6 al 9 de setembre.
Molt ambient pels carrers del casc històric, on els bars s’obren de portes enfora i turistes com nosaltres i autòctons, ens encarreguem de buidar les reserves de cervesa i pomada de l’illa. Ah!!! Però que bona és aquesta barreja de ginebra i llimona que es van inventar aquí!
Música, concerts, focs d’artifici… Tastem una mica de tot.
Ens queda poc temps per descobrir la resta de l’illa, però no patim gaire. Com sempre, preferim veure poc, però voltar sense presses. Ja tornarem més endavant per descobrir més racons!
Tot i això, ens dóna temps de fer una de les coses que més ens agrada durant una ruta: moure’ns lliurement allà on alguna cosa ens cridi l’atenció. I per fer-ho, res millor que llogar una moto. A nosaltres ens encanta, ens permet aparcar més fàcilment i arribar a tot arreu.
Voltem per altres poblets de l’illa, mereixedors d’una visita. Ferreries, Es Mercadal, Sant Lluís, Binibeca, Punta Prima, S’algar, Es Grau, Fornells… La nostra visita a Ciutadella, una ciutat plena de vida, és massa curta, però ens serveix per copsar que s’hi viu de conya. 🙂
I què dir de les platges!! Les trobem maquíssimes! Una aigua cristalina i turquesa, i pel que podem veure, per tots els gustos. Cales petites i de difícil accés, en entorns idílics; de grans i accessibles per famílies; de turístiques i amb molt ambient… En la varietat està el gust.
A moltes s’hi arriba a força de caminar pel Camí de Cavalls, un sender històric que es feia servir per defensar la costa de l’illa, i que actualment és un recorregut que voreja Menorca i permet recórrer els seus impressionants paisatges: platges, cales, rocam, zones interiors de pastura, bosc…
No hi ha recompensa millor, després de caminar una bona estona, que descobrir una impressionant cala d’aigües transparents i fer un bany! Ja dedicarem un proper post sencer a tractar les platges d’aquesta illa.
L’anècdota del viatge la crea la meteorologia, que s’encaparra a posar sobre els nostres caps un nuvolot que deixa caure una magnífica tempesta d’estiu. I és clar, la Llei de Murphy dictamina que ens ha d’enganxar just quan arribem a una magnífica platja (d’en Tortuga) on s’hi arriba després de caminar uns 20 minuts.
I ara què??? No hi ha cap lloc on aixoplugar-se. No ens queda més remei que desfer camí i arribar ben xops fins on tenim aparcada la moto. Ai calla! Que estem també al mig del no res, i totes les avantatges d’haver llogat aquest tipus de vehicle en aquest moment es tranformen en malediccions… Jejeje.
Anem direcció el Far de Favàritx, que és el que tenim més a prop, per veure si allà trobem algun sostre on resguardar-nos. Res de res! Això sí, el Far és maco! 🙂
Ja no estem xops, sinó el següent, i no ens queda altre remei que tornar cap a Maó, conduint sota la pluja, per canviar-nos de roba i com a mínim aprofitar la nit.
Els 30 quilòmetres que conduim es fan eterns, combinant atacs de riure amb moments de sobresalts, sobretot quan un llamp cau molt i molt proper, enlluernant-nos i deixant-nos sords a l’hora.
Per fi entrem a Maó, i és clar, el núvol que tenia ganes de jugar amb nosaltres, decideix que ja és hora de dissipar-se i molestar a algú altre. Portem aigua fins a… (bé, no cal dir-ho tan clar, que ens han dit que aquest blog fins i tot el comencen a llegir alguns nens… 😉 ). Aparquem al costat d’on ens allotgem, i una família ens mira amb un somriure a la cara.
– “Que, us ha enganxat la pluja, oi?”
– “Noooo! Venim d’un campionat de natació sincronitzada i hem pujat directament a la moto sense passar per vestuaris!!” Jejeje.
En fin, tot i estar completament xops, per sort no fa fred, i potser ens escapem d’un gran refredat.
Com restablir-nos d’una experiéncia tan traumàtica ( 😉 ) com aquesta??? Ah sí! Sortint a buscar un bon restaurant i fotre’ns les botes. Jejeje. I és que en aquestes escapades nostres, també és part importantíssima la gastronomia.
Ens han recomanat força restaurants, i hem descobert alguns que ens han encantat. Destaquem:
- XIRINGUITOS:
- Tamarindos a Es Grau (Bones vistes. Senzill però bo).
- Paupa a Cala Torret (Davant el mar. Terrassa i cocteleria cada tarda. Al costat té el centre de Buceig Triton, per fer immersions).
- RESTAURANTS:
- Sa Vinya des Port, a Maó (Cuina moderna, boníssima, d’un tracte excel·lent i una amplíssima carta de vins).
- Sa Proa, a Fornells (Davant el port, boníssims arrossos i fideuà).
Resumint, que ens ho hem passat genial, i que tard o d’hora tornarem per descobrir més racons d’aquesta illa meravellosa.
I és que sembla mentida, Menorca ens confirma el que sovint passa als viatges. Que no cal marxar molt lluny per descobrir coses fantàstiques! Fent el vol més curt de la nostra vida (40 minuts Barcelona – Menorca), trobem alguns paratges realment increïbles!
MÉS INFORMACIÓ:
- Descobreix Menorca (un munt d’informació d’aquesta illa)
- Destino Menorca (platges, restaurants… de tot per anar més informat)
- Mapa d’algunes platges, poblacions i racons que trobem interessants:
PD: Agrair a moltíssima gent l’informació que ens ha donat sobre Menorca, i en especial a l’Àngels Pons, per totes les seves boníssimes recomanacions.
Clica per veure altres articles sobre:
BonaVida Travel 
Fantàstic post! Tant proper que ho tenim i tant lluny que marxem …
Salut
Gràcieeees, nois!!!! La darrera escapada de l’estiu ens ha encantat. Com bé dieu, a propet també podem trobar destinacions magnífiques, i Menorca ens ha semblat genial.
Ara ja pensant en llocs a visitar aquesta tardor. 🙂
Una abraçada!!!
Després dius que el senderisme és molt perillós, a mi, encara, no m’ha aixafat cap cavall.
Aquí tens raó, Jordi. Potser algunes de les activitats que ens agraden comencen a ser una mica perilloses.
O potser és que ens fem grans i ja no som de goma com abans??? 🙂