Islàndia (IV). Ruta en campervan pel sud del país.

– “Piiiip, piiiip. Piiiiiip…” – Què passa? – cridem des de l’interior de la campervan. No són ni les 8 del matí i algú ens desperta fent sonar el clàxon d’un tot terreny que s’apropa al lloc on hem acampat aquesta nit. Glups! Adormits encara, treiem el cap i un enfurismat islandès s’apropa amb cara de pocs amics cap a nosaltres.

Som de ruta amb la furgoneta pel sud d’Islàndia i aquesta nit passada vam decidir dormir en un petit terreny solitari prop la zona dels Gèisers. Estem encara ben adormits, i ens desperten de males maneres i cridant-nos com si haguéssim robat un banc. No entenem res! Ens deixa anar tota una sèrie de renecs queixant-se que hem passat la nit a la seva propietat, de la qual forma part el càmping proper, i que està fart dels turistes que fan aquestes pràctiques…

– “Miri senyor” – comencem a explicar-nos de manera amable – “No hem vist cap tipus de cartell i tot i que el càmping és proper, no hem entrat dins els seus límits” – diem. Però l’islandès no atén a raons, i vol que li paguem la jornada com si haguèssim fet servir el càmping. Dialogant de manera cívica, segurament hauríem claudicat i fins i tot potser pensaríem que té tota la raó del món, però com que sabíem que això mateix els havia passat a d’altres companys bloguers (oi, Xavi i Txell?), ens neguem en rotund a pagar res, argumentant que no existeix cap tipus de senyalització a la zona.

Ell ens amenaça amb cridar a la policia, i nosaltres amb trucar a alguna oficina de turisme per saber qui té raó. Emprenyat, fa mitja volta mentre continua renegant. Marxem dubitatius, però no paguem ni un duro. I a hores d’ara, l’Interpol no ha dictat cap ordre d’arrest per venir-nos a buscar a casa… 🙂

Uf! Aquesta manera de llevar-nos no ha sigut la més adecuada, i per oblidar-nos del tema, anem a visitar una de les cascades més espectaculars d’Islàndia: Gullfoss. Però quanta aigua!!!! Llàstima que el dia s’ha llevat com el nostre amic islandès, una mica regirat, i el cel està tapadot, negant-nos els famosos arcs de santmartí sobre els milions de litres que cauen pels grans salts d’aigua. Per cert, al pàrquing de Gullfoss es troben uns moderns i nets lavabos que per 200 korones permeten el seu ús (ideals si acampem aprop).

Un altre cop, la contemplació d’un lloc tan meravellós, ens obre la gana (quina excusa barata per dir que ens encanta menjar a qualsevol hora del dia) i trobem una cafeteria molt maca anomenada Galleri al poble de Laugarvatn. Amb un cafè i unes torrades, les decisions de la ruta es prenen millor…

Ens endinsem al Parc Natural de Þingvellir, un dels llocs històrics més importants d’Islàndia. Aquí, entre les foses causades per la separació de les plaques tectòniques nordamericana i euroasiàtica, es va crear el primer parlament democràtic del país.

Continuem la ruta, i avui tenim ganes de perdre’ns una mica per les carreteres interiors i més secundàries. Llocs, aquesta vegada sí, totalment desconeguts per a nosaltres, i que no vam recórrer en la visita anterior. De fet, al·lucinem amb els paisatges i la solitud que ens trobem. L’experiència és realment magnífica.

Sortim del Parc en direcció nord, per la 550, una llarga carretera sense asfaltar envoltada de turons, roques i llargues extensions de terreny sense res més que solitud. Aquesta zona ens impacta. Potser no tant per la seva bellesa (que també), sinó per sentir-nos estranyament bé, contagiats d’una agradable sensació d’aventura que no volem que acabi. Circulem a poca velocitat, pregant en tot moment per no punxar cap roda, i de tant en tant ens trobem algun grup de motoristes passant-s’ho pipa entre rierols i camins. Després d’una petita ascensió, quedem meravellats amb el que trobem davant nostre: el llac Sandkluftavatn. El voregem fins que arribem a un encreuament i hem de prendre la decisió d’esquerra (52) o dreta (F338). Bé, la veritat és que una enorme tanca marcant carretera tallada, encara per nevades, pren la decisió per nosaltres, i es clar,  girem a l’esquerra.

En aquest país, les carreteres més o menys es poden ordenar (de millor a pitjor) pel número de digits. Amb 1 xifra serien les principals, amb 2 les secundàries però bones, 3 per les secundàries amb alguns trams sense asfaltar i les que inclouen la F seríen les més atrotinades, i on la majoria de vehicles de lloguer tenen el pas prohibit.

Dinem el plat del dia en una petita cafeteria (sense res a destacar) al poble de Kleppjárnsreykir (però mira que són llargs i complicats els noms aquí…) i arribem fins Deildartunguhver, el manantial termal més gran d’Europa. A nosaltres ens decepciona una miqueta, perquè tot i veure rius d’aigua mooooolt calenta i una estació que distribueix el vapor generat a les poblacions properes, ens ho imaginàvem diferent.

Vinga, ens dirigim cap a la població de Reykholt i parem una estona admirar un parell de cascades, no tan populars com altres, però força visuals. Es tracta de Hraunfossar i Barnafoss. La primera és un salt d’aigua baixet, però molt ample i estètic. La segona, estreta, l’aigua baixa amb moltíssima força degut al coll d’ampolla que crea el riu pel que baixa.

És l’hora de recuperar energies, i ho fem parant a fer un beure al poble de Húsafell. Llegim a la guia que molt apropet tenim els camps de lava de Hallmundarhraun, però la carretera per arribar és la F578 (en teoria prohibida als vehicles de lloguer), tota de pedres i que produeix molta polseguera al conduir per ella. Volem arribar a Surtshelli, un tub de lava que ens crida l’atenció.

Fem un tram, admirant el nostre voltant, però el recorregut són uns 7 quilòmetres i acabem desistint, perquè comença a fer-se tard i aquest tram ens fa anar molt lents. Fa estona que no ens creuem amb cap cotxe, i només hem passat per un parell de granges llunyanes. Quina tranquil·litat de paratges!

Avui decidim fer nit a una zona d’acampada a l’entrada de la ciutat de Borgarnes. S’anomena Granastadir, està situada just davant de la badia i disposa d’uns senzills lavabos. Però per nosaltres és perfecte. Ens fem un deliciós sopar amb la mini-cuina i estem tant cansats que directament ens ho mengem a l’interior de la furgoneta. L’espai és molt limitat, però ja ens hem acostumat.

No hem explicat que la majoria de companyies de lloguer ofereixen connexió a internet gratuïta a través d’un mifi (petit aparell que porta una targeta SIM i crea una xarxa wifi), així que aprofitem per mirar el correu i alguna notícia. Últimament estem desconnectats, però com passa sovint quan som de viatge, descobrim que es pot viure tranquil·llament sense saber què passa a la resta del món.

Al dia següent ens llevem una mica desconcertats, perquè no sabem si la zona on hem acampat és de pagament o no, però no trobem cap lloc que ho expliqui i no ve ningú a demanar-nos-ho. Així que continuem. Fem una petita volta per Borgarnes i esmorzem molt bé a la cafeteria del supermercat Hagkaup. Està una mica amagada, però creiem que hem desenvolupat un sentit especial gastronòmic per trobar llocs on menjar bé!

Que ràpid han passat els dies. Avui ja hem de tornar la campervan, així que posem rumb a Reykjavik. Conduim de nou per la carretera principal 1, i entrem al tunel de Hvalfjarðargöng, on bona part dels seus 6 quilòmetres de recorregut els fa sota el mar. Ah!, important vigilar quan ens apropem a la capital, ja que hi ha força radars controlant els límits de velocitat.

Amb molta pena li diem adéu a la nostra companya de viatge, però sabem que ha sigut un petit tast de ruta per Islàndia en campervan. Ara ja coneixem l’experiència de voltar pel país en cotxe (buscant allotjaments) a l’octubre, i amb la casa a sobre al juny (veure post amb les diferencies de viatjar a Islàndia en temporada alta o baixa). I tenim clar que tornarem en un futur per conèixer millor Islàndia en campervan.

Encara ens quedem un dia més a Reykjavik, aprofitant la casa d’intercanvi que la Dagmar i en Gunnar ens han cedit. Per variar, aquest país ens té el cor robat, i no volem marxar d’aquí. Deu ser perquè considerem Islàndia un dels llocs més macos per visitar???

Mapa del total de ruta recorregut:

I res millor per fer-se una idea d’un lloc, que veient imatges i un vídeo de les nostres rutes pel país.

Clica per obrir la galeria d’imatges

Clica per veure altres articles d’Islàndia al blog: