– “Piiiip, piiiip. Piiiiiip…” – Què passa? – cridem des de l’interior de la campervan. No són ni les 8 del matí i algú ens desperta fent sonar el clàxon d’un tot terreny que s’apropa al lloc on hem acampat aquesta nit. Glups! Adormits encara, treiem el cap i un enfurismat islandès s’apropa amb cara de pocs amics cap a nosaltres.

Som de ruta amb la furgoneta pel sud d’Islàndia i aquesta nit passada vam decidir dormir en un petit terreny solitari prop la zona dels Gèisers. Estem encara ben adormits, i ens desperten de males maneres i cridant-nos com si haguéssim robat un banc. No entenem res! Ens deixa anar tota una sèrie de renecs queixant-se que hem passat la nit a la seva propietat, de la qual forma part el càmping proper, i que està fart dels turistes que fan aquestes pràctiques…

Aquesta és la zona on acampem i que el senyor malcarat reclama com a seva

Aquesta és la zona on acampem i que el senyor malcarat reclama com a seva

– “Miri senyor” – comencem a explicar-nos de manera amable – “No hem vist cap tipus de cartell i tot i que el càmping és proper, no hem entrat dins els seus límits” – diem. Però l’islandès no atén a raons, i vol que li paguem la jornada com si haguèssim fet servir el càmping. Dialogant de manera cívica, segurament hauríem claudicat i fins i tot potser pensaríem que té tota la raó del món, però com que sabíem que això mateix els havia passat a d’altres companys bloguers (oi, Xavi i Txell?), ens neguem en rotund a pagar res, argumentant que no existeix cap tipus de senyalització a la zona.

Ell ens amenaça amb cridar a la policia, i nosaltres amb trucar a alguna oficina de turisme per saber qui té raó. Emprenyat, fa mitja volta mentre continua renegant. Marxem dubitatius, però no paguem ni un duro. I a hores d’ara, l’Interpol no ha dictat cap ordre d’arrest per venir-nos a buscar a casa… 🙂

Uf! Aquesta manera de llevar-nos no ha sigut la més adecuada, i per oblidar-nos del tema, anem a visitar una de les cascades més espectaculars d’Islàndia: Gullfoss. Però quanta aigua!!!! Llàstima que el dia s’ha llevat com el nostre amic islandès, una mica regirat, i el cel està tapadot, negant-nos els famosos arcs de santmartí sobre els milions de litres que cauen pels grans salts d’aigua. Per cert, al pàrquing de Gullfoss es troben uns moderns i nets lavabos que per 200 korones permeten el seu ús (ideals si acampem aprop).

La grandiositat de Gullfoss. Atenció a la figureta de la cantonada esquerra per fer-se una idea del tamany d'aquesta cascada

La grandiositat de Gullfoss. Atenció a la figureta de la cantonada esquerra per fer-se una idea del tamany d’aquesta cascada

Descansant davant Gullfoss

Admirant Gullfoss

El millor de molts punts com Gullfoss, és que es poden fer trekings per la zona

El millor de molts punts com Gullfoss, és que es poden fer trekings per la zona

Fotografiant l'increïble força de l'aigua

Allà em teniu, fotografiant la increïble força de l’aigua mentre la Cristina capta aquest moment…

Un altre cop, la contemplació d’un lloc tan meravellós, ens obre la gana (quina excusa barata per dir que ens encanta menjar a qualsevol hora del dia) i trobem una cafeteria molt maca anomenada Galleri al poble de Laugarvatn. Amb un cafè i unes torrades, les decisions de la ruta es prenen millor…

Ens endinsem al Parc Natural de Þingvellir, un dels llocs històrics més importants d’Islàndia. Aquí, entre les foses causades per la separació de les plaques tectòniques nordamericana i euroasiàtica, es va crear el primer parlament democràtic del país.

Un grup de cabres ens observa al nostre pas pel Parc Nacional de Þingvellir

Un grup de cabres ens observa al nostre pas pel Parc Nacional de Þingvellir

Continuem trobant-nos els superamigables cavalls

Continuem trobant-nos els superamigables cavalls

Són animals molt curiosos

Són animals molt curiosos

En ruta pel país

En ruta pel país

Continuem la ruta, i avui tenim ganes de perdre’ns una mica per les carreteres interiors i més secundàries. Llocs, aquesta vegada sí, totalment desconeguts per a nosaltres, i que no vam recórrer en la visita anterior. De fet, al·lucinem amb els paisatges i la solitud que ens trobem. L’experiència és realment magnífica.

Sortim del Parc en direcció nord, per la 550, una llarga carretera sense asfaltar envoltada de turons, roques i llargues extensions de terreny sense res més que solitud. Aquesta zona ens impacta. Potser no tant per la seva bellesa (que també), sinó per sentir-nos estranyament bé, contagiats d’una agradable sensació d’aventura que no volem que acabi. Circulem a poca velocitat, pregant en tot moment per no punxar cap roda, i de tant en tant ens trobem algun grup de motoristes passant-s’ho pipa entre rierols i camins. Després d’una petita ascensió, quedem meravellats amb el que trobem davant nostre: el llac Sandkluftavatn. El voregem fins que arribem a un encreuament i hem de prendre la decisió d’esquerra (52) o dreta (F338). Bé, la veritat és que una enorme tanca marcant carretera tallada, encara per nevades, pren la decisió per nosaltres, i es clar,  girem a l’esquerra.

En aquest país, les carreteres més o menys es poden ordenar (de millor a pitjor) pel número de digits. Amb 1 xifra serien les principals, amb 2 les secundàries però bones, 3 per les secundàries amb alguns trams sense asfaltar i les que inclouen la F seríen les més atrotinades, i on la majoria de vehicles de lloguer tenen el pas prohibit.

Circulem completament sols

Circulem completament sols per la 550

Emoció sobre dues rodes!

Emoció sobre dues rodes!

Circulem per llocs que ens apasionen

Circulem per llocs que ens apasionen

Oh, oh! Carretera tallada

Oh, oh! Tot i ser juny, hi ha moltes carreteres interiors tallades per la neu (ens diuen que encara hi ha fins a 4 metres!)

El llac Sandkluftavatn

El llac Sandkluftavatn

Tot i ser el mes de juny, passem per moltes zones nevades

Passem per moltes zones on encara es fa evident el dur hivern islandès…

Dinem el plat del dia en una petita cafeteria (sense res a destacar) al poble de Kleppjárnsreykir (però mira que són llargs i complicats els noms aquí…) i arribem fins Deildartunguhver, el manantial termal més gran d’Europa. A nosaltres ens decepciona una miqueta, perquè tot i veure rius d’aigua mooooolt calenta i una estació que distribueix el vapor generat a les poblacions properes, ens ho imaginàvem diferent.

Deildartunguhver subministra a traves de canonades energia termal

Deildartunguhver subministra energia termal a través de canonades

Brollidors d'aigua calenta a Deildartunguhver

Brollidors d’aigua calenta a Deildartunguhver

Vinga, ens dirigim cap a la població de Reykholt i parem una estona admirar un parell de cascades, no tan populars com altres, però força visuals. Es tracta de Hraunfossar i Barnafoss. La primera és un salt d’aigua baixet, però molt ample i estètic. La segona, estreta, l’aigua baixa amb moltíssima força degut al coll d’ampolla que crea el riu pel que baixa.

Salts d'aigua de Hraunfossar. Molt fotogènics!

Salts d’aigua de Hraunfossar. Molt fotogènics!

Salt d'aigua Barnafoss

Salt d’aigua Barnafoss

Només algunes llunyanes granges ens acompanyen durant la ruta

Només algunes llunyanes granges ens acompanyen durant la ruta

Un núvol corona una típica granja islandesa

Un núvol corona una típica granja islandesa

És l’hora de recuperar energies, i ho fem parant a fer un beure al poble de Húsafell. Llegim a la guia que molt apropet tenim els camps de lava de Hallmundarhraun, però la carretera per arribar és la F578 (en teoria prohibida als vehicles de lloguer), tota de pedres i que produeix molta polseguera al conduir per ella. Volem arribar a Surtshelli, un tub de lava que ens crida l’atenció.

Fem un tram, admirant el nostre voltant, però el recorregut són uns 7 quilòmetres i acabem desistint, perquè comença a fer-se tard i aquest tram ens fa anar molt lents. Fa estona que no ens creuem amb cap cotxe, i només hem passat per un parell de granges llunyanes. Quina tranquil·litat de paratges!

Camí de Surtshelli

Camí de Surtshelli

Els islandesos són molt fans dels mastodòntics 4x4

Els islandesos són molt fans dels mastodòntics 4×4!

Avui decidim fer nit a una zona d’acampada a l’entrada de la ciutat de Borgarnes. S’anomena Granastadir, està situada just davant de la badia i disposa d’uns senzills lavabos. Però per nosaltres és perfecte. Ens fem un deliciós sopar amb la mini-cuina i estem tant cansats que directament ens ho mengem a l’interior de la furgoneta. L’espai és molt limitat, però ja ens hem acostumat.

No hem explicat que la majoria de companyies de lloguer ofereixen connexió a internet gratuïta a través d’un mifi (petit aparell que porta una targeta SIM i crea una xarxa wifi), així que aprofitem per mirar el correu i alguna notícia. Últimament estem desconnectats, però com passa sovint quan som de viatge, descobrim que es pot viure tranquil·llament sense saber què passa a la resta del món.

Al dia següent ens llevem una mica desconcertats, perquè no sabem si la zona on hem acampat és de pagament o no, però no trobem cap lloc que ho expliqui i no ve ningú a demanar-nos-ho. Així que continuem. Fem una petita volta per Borgarnes i esmorzem molt bé a la cafeteria del supermercat Hagkaup. Està una mica amagada, però creiem que hem desenvolupat un sentit especial gastronòmic per trobar llocs on menjar bé!

Zona d'acampada a les afores de Borgarnes

Zona d’acampada a les afores de Borgarnes

Poble de Borgarnes

Poble de Borgarnes

Algunes cases tenen una curiosa decoració

Algunes cases tenen una curiosa decoració

Que ràpid han passat els dies. Avui ja hem de tornar la campervan, així que posem rumb a Reykjavik. Conduim de nou per la carretera principal 1, i entrem al tunel de Hvalfjarðargöng, on bona part dels seus 6 quilòmetres de recorregut els fa sota el mar. Ah!, important vigilar quan ens apropem a la capital, ja que hi ha força radars controlant els límits de velocitat.

Amb molta pena li diem adéu a la nostra companya de viatge, però sabem que ha sigut un petit tast de ruta per Islàndia en campervan. Ara ja coneixem l’experiència de voltar pel país en cotxe (buscant allotjaments) a l’octubre, i amb la casa a sobre al juny (veure post amb les diferencies de viatjar a Islàndia en temporada alta o baixa). I tenim clar que tornarem en un futur per conèixer millor Islàndia en campervan.

Encara ens quedem un dia més a Reykjavik, aprofitant la casa d’intercanvi que la Dagmar i en Gunnar ens han cedit. Per variar, aquest país ens té el cor robat, i no volem marxar d’aquí. Deu ser perquè considerem Islàndia un dels llocs més macos per visitar???

Finalitzem el viatge de nou a la ciutat de Reykjavik

Finalitzem el viatge de nou a la ciutat de Reykjavik

Molts turistes fem plans de ruta sobre el gran mapa que hi ha a l'ajuntament de Reykjavik

Molts turistes fem plans de ruta sobre el gran mapa que hi ha a l’ajuntament de Reykjavik

Amb molta peneta ens acomiadem d'Islàndia

Amb molta peneta ens acomiadem d’Islàndia

Panoràmica de Reykjavík

Panoràmica de Reykjavik

Mapa del total de ruta recorregut:

I res millor per fer-se una idea d’un lloc, que veient imatges i un vídeo de les nostres rutes pel país.

galeria fotos islandia catClica per obrir la galeria d’imatges

indicacions ruta islandia 03 e

Clica per veure altres articles d’Islàndia al blog:

iconos ciudades islandia cat

Advertisements

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

2 Comments

  1. Realment te alguna cosa especial que fa que no vulguis marxar 🙂

    Resposta

    1. Exacte, Pep. Aquest país enganxa, i fusiona com cap altre l’afició per viatjar i la fotografia.
      Gràcies pel teu comentari.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s