Islàndia (III part). Ruta en campervan pel sud del país

La ruta en campervan pel sud d’Islàndia no deixa de sorprendre’ns. Després de passar la nit al poble de Vík, ens llevem amb l’energia que transmet un país com aquest, i decidim començar per la platja de Reynisfjara, conegudíssima per la seva sorra negra i les enormes roques de basalt (en especial les que semblen formar un gran orgue al costat del mar).

Existeix una cafeteria just a l’aparcament de la platja, però al ser tan d’hora encara està tancat, així que decidim convertir-nos en el centre d’atenció i preparar un espectacular esmorzar al costat de la nostra campervan. Treiem la cuina, escalfem aigua per fer te, unes torrades, mantega, melmelada, embotit… Van passant pel nostre costat i els ulls de la gent delaten enveja gastronòmica. Ep! Encara ens hauríem de repensar si treure uns calerons muntant una food-track ens aquests llocs tan turístics! 🙂

Amb la panxa plena i la tranquil·litat que dóna no tenir pressa per res, passegem i fem fotos d’aquest lloc tan maco. La gran roca amb perfilades columnes de basalt, amaguen a la cantonada una fotogènica caverna, que es pot visitar quan la marea és baixa. Hálsanefshellir, que així s’anomena aquest lloc, permet una passejada genial amb l’agradable so de les onades acompanyant-nos en tot moment.

Diu la llegenda que les agulles de Reynisdrangar (roques de basalt al mig del mar) són les restes d’una parella de Trolls, que tractaven d’arrossegar un veler cap a la costa,  però que la llum de l’alba els va enxampar i van quedar convertits en pedra…

Aquest lloc ens encanta, i fins i tot ens endinsem cap a uns aiguamolls per observar algunes aus. És un agradable passeig cap a una zona on no acostuma a anar ningú (tothom prefereix la platja), i trobem una calma total.

Més quilòmetres i arribem de nou a la gran cascada Skógafoss. I aquesta vegada ens decidim a pujar els més de 400 graons que arriben a un agradable mirador. Són esgotadors! I pensar que aquest és el punt d’inici d’un fantàstic track que es dirigeix cap a terres interiors… Però ni la nostra forma física ni el temps disponible ens permeten fer-lo.

I només a 30 quilòmetres trobem una altra de les cascades més populars d’Islàndia, Seljalandsfoss. Un lloc idílic, ja que un petit sender permet caminar per darrere el salt d’aigua, permetent atravesar-la de banda a banda i obtenint una visió única. El so de l’aigua mentre cau és ensordidor, però ens quedem una bona estona contemplant com milions de litres van caient davant els nostres ulls.

Dos petits consells quan visitem aquesta cascada: portar un impermeable si decidim passar pel seu interior (ens mullarem irremediablement, sobretot si fa vent) i posar molta atenció a on trepitgem, el terra és molt relliscós i s’ha de vigilar molt.

Necessitem recuperar calories, i les trobem en un restaurant familiar on ho fan força bé (i el pastís del dia està per llepar-se els dits). Es tracta del Gamla Fjósið, a uns 10 quilòmetres de Skógafoss. Roques volcàniques, rius, cascades, cavalls… No parem de veure coses interessants.

És l’hora de berenar, i decidim donar-nos un capritxo fent un cafetó al luxós hotel Rangá. Ens fa una mica de vergonya aparcar la petita campervan davant i entrar amb les nostres “pintes”, però un cop a dins, ens tracten com a 2 senyors i prenem un caffe-latte com cal. Ai, ens imaginem com de duríssima que deu ser la vida dels multimilionaris…

Avui estem que llencem la casa per la finestra, i com que acamparem a qualsevol lloc i no podrem dutxar-nos, decidim donar-nos una altre capritxet. Conduim per les carreteres 30 i 31 fins al poble de Laugarvatn, on es troba un gran llac i el més important per nosaltres, l’Spa Fontana d’aigües termals.

Però com et pot transformar un lloc així!! Entrem cansats i amb mal al cos de tant conduir, i les seves petites piscines a l’aire lliure amb aigua ben calenta ens deixen com nous. Quin relax! El llac és d’aigua freda, però trobem emanacions d’aigua calenta que surten de les profunditats de la terra, i deixen l’aigua templadeta allà on surt…

Per cert, tota aquesta zona és plena de granges i cavalls, i no s’ha de perdre l’ocasió de parar el vehicle i interactuar amb aquests bellíssims animals.

S’apropen les 22h de la nit, i no sabem on pararem a dormir, però com que la llum del sol ens convida a continuar gaudint del dia, ens arribem fins a Geysir, per admirar la potencia de la mare natura en forma de gèisers d’aigua emergint de les profunditats de la terra. La millor part que sigui tant tard és que estem gairebé sols.

El Gran Geysir és qui dona nom a la zona, però l’Strokkur, que diuen és el gèiser més fiable del món, s’emporta tot el protagonisme. Cada 6-10 minuts llança un enorme xorro d’aigua que deixa bocabadats a qui el contempla. I atenció! Perquè sabent l’atenció que crea al seu voltant, l’Strokkur pot arribar a ser una mica traïdor, i de tant en tant deixa anar 2 erupcions d’aigua gairebé seguides.

Us ho diem amb l’experiència dels que, després de confiar-nos per l’enorme xorro que ha sortit, ens apropem més del que caldria i a favor del vent, i una segona ruixada ens cau a sobre i ens mulla completament… Uuuuuh! ara fem pudor a sofre!!!

Comença a fer-se excessivament tard, i hem de buscar un lloc on acampar. Trobem un petit solar a prop del càmping de Geysir, i allà aparquem i ens preparem unes fantàstiques truites per sopar. És més de la 1h de la matinada, i com cada dia, el sol ens acompanya sense amagar-se, mentres els ulls se’ns tanquen de pur cansament i emocions viscudes durant la jornada.

Demà la ruta continua, i ben d’hora, ja que una desagradable sorpresa ens espera per començar el dia. Però això ja serà al proper post…

Mapa del recorregut total:

Clica per veure altres articles d’Islàndia al blog: