Després de passar uns dies a la capital, Reykjavik, ens morim de ganes d’iniciar la ruta que tenim planejada. I com hem dit, res millor per fer-ho, que amb una campervan. Hem provat autocaravanes de moltes mides, però aquesta serà la més petita de totes les que conduirem. Es tracta d’una simple furgoneta (en el nostre cas una Renault Kangoo), acondicionada per encabir un matalàs a la part posterior. Màxima llibertat per visitar un país increïble.
La majoria de la ruta que tenim prevista ja la coneixem (visitada l’octubre del 2011), però estem encantats de tornar a veure paratges increïbles, i amb el plus de ser en una estació ben diferent, sense tanta neu i fred com la primera vegada. I a més, visitarem una part interior del país, que desconeixem, que ens fa molta il.lusió…
La primera reacció un cop ens fan entrega del vehicle és: –“…oh, oh! Això és molt petit!” – però amb els dies descobrirem que amb una bona organització és més que suficient per a dues persones. I el que realment importa és que podrem acampar on vulguem.
Islàndia és un país que permet l’acampada lliure, i això vol dir que, mentre no sigui (o sembli) una propietat privada i/o trobis cap cartell d’acampada prohibida, podrem fer nit allà on ens vagi bé. I que vol dir això? Doncs que, a més d’estalviar-nos fer cap pagament, ens podem situar ben aprop dels llocs a visitar.
La campervan sembla més que correcte, però l’experiència acumulada en el lloguer de vehicles a l’estranger, ens fa ser extremadament cautelosos. Mentre el noi de la companyia ens fa firmar els papers i ens mostra el funcionament de tot plegat, no parem d’observar, provar i tocar tot el que formarà part de la nostra nova llar els següents dies. Ens queixem de l’estat d’alguns estris de cuina que venen amb el lloguer, i ens fan acompanyar-los a un proper magatzem on gestionen els vehicles i ens els canvien per altres de nous. Genial!
Aprofitem un banc proper per tornar a canviar moneda (fan millor canvi que a l’aeroport) i un cop ens trobem sols és quan arriba aquell moment que tan ens agrada. Aquella mescla de nerviosisme, expectació i ganes de menjar-nos el món. Som-hi!
El dia anterior ja havíem fet una compra de provisions per portar amb nosaltres, així que de moment som completaments autosuficients. Ens encanta tastar la gastronomia local i som molt de fer servir una ruta com a test de diferents cafeteries i restaurants, però també intentarem economitzar el viatge cuinant el màxim a la campervan. Disposem d’un petit foc de gas i 4 estris de cuina per poder fer-nos el menjar.
La primera parada és propera. Ens aturem a la població de Hveragerði per dinar i comprar una mica de pa. Conduim per la famosa carretera 1 que envolta tot el país, direcció est, i passem per la cascada Skogafoss, la llarga platja de Dyrhólaey i el poble de Vík.
Seguim ruta, i per fi entrem al Parc Nacional de Vatnajökull, on es troba la glacera més gran del país. Només observant un mapa ens fem una petita idea del tamany d’aquest lloc, considerat un dels Parcs més grans de tota Europa (el conforma aproximadament el 12 % del territori d’Islàndia) i inclou altres Parcs existents, com Skaftafell al sud-oest i Jökulsárgljúfur al nord.
Conduim amb la boca oberta, admirant els paisatges que només aquest país pot oferir, i continuament anem parant per fer fotos i admirar l’entorn. I és que sense adonar-nos, el dia ens passa rapidíssimament, i bona part de la culpa la té l’anomenat Sol de Mitjanit.
En aquesta època no es fa de nit, i tot i que baixa la intensitat de la llum quan s’hauria de fer fosc, sempre tenim la sensació que no és gaire tard i que podem continuar la ruta. Però és important administrar les hores i saber quan parar. I això és el que fem. Busquem un lloc tranquil on aturar la campervan i passar la primera nit. Ens costa una mica decidir-nos, però finalment un petit descampat, no gaire lluny de la carretera ens sembla una bona opció.
El dia següent el comencem matinant força, ja que tenim previst fer una excursió per veure els populars puffins o frailets. Tenim moltes ganes de fotografiar-los al seu entorn, i la millor opció és contractar a un fotògraf que ens farà de guia i ens portarà a la que segons ell és el millor lloc on admirar-los amb tranquil·litat. L’Enar és un paio cordial, que coneix molt bé la zona, i al ser fotògraf sap perfectament on trobar els llocs més visuals des d’on veure aquestes aus tan simpàtiques.
Ens porta a Ingolfshordi, una Reserva Natural on, per arribar, hem de creuar una llarga extensió de platja amb un gran tractor. Només les enormes rodes d’aquest vehicle ens permeten creuar la sorra molla sense enfonsar-nos. L’excursió és espectacular, i ja en parlarem amb tota classe de detalls en un proper post.
Ens encaminem cap a un dels punts més macos que recordem de l’anterior visita. Es tracta del llac Jokursarlón, amb els seus enormes “troços” de gel surant a les tranquil·les aigues. La visió és espectacular. Tot i que sabem que és temporada alta, ens sobta la moltíssima gent que l’està visitant. Que hi farem! Tots volem admirar-lo.
Però aconseguim trobar una zona on no hi ha gairebé ningú. Només hem de fugir dels grans aparcaments i les zones de lloguer d’embarcacions per trobar-nos menys turistes. I pensar que en temporada baixa pots admirar-lo completament sols…
I no ens oblidem de trepitjar la platja on desemboca el llac. Els blocs de gel navegant al mar obert creen una visió fantàstica! Ah! I si el que volem és una imatge increïble sense tanta gent, hem de visitar també el menys conegut llac Fjallsarhon. Molt a propet del seu gran cosí Jokursarlón, és més petit, però també força impressionant.
Tenim gana, i continuant per la carretera 1, a uns 15 minuts trobem el Hali Country Hotel (Gistiheimilið Hali), un dels pocs llocs on dinar a prop del llac, i conegut sobretot per la seva façana en forma de prestatge de llibres gegants…
Ens agradaria continuar la ruta, però som conscients que no disposem dels dies necessaris, i el nostre ritme tranquil fa que prenem la decisió de desfer camí i no anar més enllà.
Així que tornem cap a l’oest fins arribar de nou a Vík. La seva platja ens encanta, i fem nit al càmping del poble. Avui busquem la companyia d’altres campistes i sobretot una bona dutxa. I caram! la casualitat fa que les estiguin arreglant i la provisional (perquè només mantenen una per tothom) estigui a punt de caure a trossos. Jejeje, un bany a la platja hauria sigut més productiu…
Cuinem una mica de pasta i sopem a la cuina comunitaria del càmping. Comencen a caure quatre gotes, just quan decidim anar a dormir. Demà serà dia de visitar algunes de les meravelles més populars del sud d’Islàndia. Geisers, cascades… Però això serà al proper article.
Mapa del recorregut total:
CLICA PER VEURE MÉS DETALLS DE LA RUTA PER ISLÀNDIA:
BonaVida Travel 
Quines ganes que feu venir!!
D’això es tracta, Pep. De tornar d’un viatge i reviure’l quan escribim l’article amb la descripció del que hem viscut.
Per nosaltres és la millor manera de guardar les millors sensacions del viatge. I si això ho aconseguim transmetre a altres viatgers, encara millor!!!
Gràcies pel comentari.
Espectacular! Quin vehicle tant adequat per recòrrer Islàndia. Ens ho apuntem…
Les fotografies dels puffins són increïbles, esperem amb ganes el post específic sobre la vostra experiència.
La campervan va ser una magnífica companya de ruta, i ens va permetre viure el viatge d’una manera increïble.
Tot i el tamany justet per dormir (jo faig 1’85), en cap moment va ser agobiant. Encara que també és cert, que un vehicle més gran ajudaria a una major comoditat. El millor és que el seu tamany permet arribar a tot arreu on pugui accedir un cotxe, amb l’avantatge de portar la casa a sobre.
Teníem moltes expectatives posades en veure i fotografiar puffins en aquest viatge, i estem molt contents del que vam trobar. Tot un matí fent fotos, que esperem mostrar en un futur post, explicant els detalls del tour.
Gràcies pel comentari.