Llegir les guies de viatges, consultar blogs, buscar per internet… La informació que disposem quan som de vacances i voltem per una ciutat, i les opcions per visitar els seus atractius són infinites, però a nosaltres n’hi ha una, que de tant en tant, ens dóna moltes alegries, i que no surt enlloc. Parlem de la sort.
Oi que més d’una vegada heu decidit anar en una direcció concreta perquè heu rebut un impuls de bones sensacions? Nosaltres ens deixem guiar sovint per aquest tipus d’impulsos. Sovint no arriben enlloc: un carreró sense sortida, un barri apartat, un restaurant que no és tan maco com semblava… Però altres vegades, acabes descobrint racons inesperats, que són una delícia pel viatger.
I això precisament és el que ens va passar durant una estada a la ciutat americana de Seattle. Visitem el seu port marítim, i sense saber encara com, acabem pujant a un ferri amb destinació desconeguda, simplement perquè surt en pocs minuts. L’instint ens fa ser valents i la sort estava del nostre costat!
El ferri fa una ruta de 35 minuts cap a Bainbridge Island, una petita població de l’estat de Washington. I tot i no saber què farem un cop arribem allà, les vistes que obtenim mentre creuem la badia de Elliott són fantàstiques. Calma marina, poqueta gent, silenci… L’imponent Mount Rainier ens acompanya en el viatge, i tot i ser un lloc on plou molt sovint, el sol llueix al cel.
El vaixell ens deixa a Eagle Harbor, i caminem fent un petit passeig pel Waterfront Park, que disposa d’un agradable camí molt ben marcat, que porta cap al centre de la ciutat. Però comença a fer-se tard, i el nostre hotel està al centre de Seattle, així que toca retornar pel mateix camí.
Pugem de nou al ferri, i el trajecte encara és més magnífic. El sol s’amaga, i una impressionant posta de sol canvia cada segon els colors de la visió que la badia ens ofereix. I l’impressionant skyline de Seattle s’apropa a nosaltres, o més ben dit, som nosaltres els que ens apropem als grans gratacels que comencen a il·luminar-se, inclosa l’espectacular i famosa torre Space Needle. I quan posem peu a terra, al Pier 52, ens alegrem de la decisió que hem pres unes hores abans.
Ja a Seattle, busquem un lloc per sopar, caminem sense pressa, comentant com de maco ha sigut el dia, i una cruïlla amb 3 carrers ens obliga a prendre una decisió. Cap a on anem per trobar un bon lloc on menjar? La sort del viatger ho decidirà tot avui…
CLICA PER VEURE ALTRES POSTS DE SEATTLE:
BonaVida Travel 