La darrera etapa del nostre viatge, ha sigut sens dubte una de les més maques. La combinació d’una increïble ciutat com és Melbourne, amb una ruta per la fantàstica Great Ocean Road ha sigut la cirereta del pastís. I és que fins a l’últim dia ens hem trobat sorpreses i coses meravelloses a veure i visitar.
Arribem a Melbourne i ja tenim aquella sensació que coneixem bé: saber quan una ciutat o lloc t’agradarà als pocs minuts de trepitjar-la. És instantani, i el millor, és que no ens hem equivocat. Ens instal·lem al Windham Hotel, una magnífica elecció, per la seva ubicació i comoditats, i a més allà coneixem a en Rodrigo, un argentí que hi treballa des de fa uns mesos i que ens confirma que aquesta ciutat és genial per viure-hi.
Tot i necessitar temps per planificar la resta de dies que ens queden, no podem resistir la temptació de sortir de l’habitació per voltar pel centre de la ciutat. Caminem pel seus carrers comercials, i observem molta activitat a Federation Square, punt de reunió de molts joves. Riverside Quay és una de les zones amb més oferta de restaurants, i allà triem el nostre. Tornem a l’hotel ben tard, morts de cansament i decidim que demà ja enllestirem tot el necessari per continuar.





Abandonem l’hotel per uns dies, disposats a sortir de ruta pel sud del país. Deixem la majoria d’equipatge (de fet només és una maleta, ja que viatgem amb el mínim) perquè tornarem a aquest hotel a la part final del viatge. Amb les dues petites motxilles sortim a llogar un cotxe, però les dues primeres companyies ens diuen que ho tenen tot llogat. Ui, ui! Això d’anar sense cap reserva a vegades és sinònim de fustració… Comencem a preocupar-nos, i voltant buscant companyies, passem per davant d’un lloc que desconeixem, però no perdem res per provar. -“Esteu de sort, nois. Ara mateix ens han tornat un cotxe, si el voleu és vostre”. – Visca! Ja el tenim!
Sortim de la ciutat direcció Torquay, considerat l’inici de la mítica Great Ocean Road. I per què és tan popular aquesta ruta? Doncs perquè es tracta d’una carretera considerada una de les més maques del món, que permet circular per la costa de l’estat de Victoria, passant per poblets molt monos i sovint conduïnt al costat del mar, amb unes vistes espectaculars i llocs d’una gran bellesa. El problema és que anem una mica curts d’informació de la zona… Cap problema! Parem a un dels Visitors Center i és increïble la quantitat d’informació que ens donen i la bona atenció que ens ofereixen. Aquest en concret el porten jubilats voluntaris que són realment encantadors. I això que segurament deuen passar un munt de turistes cada dia demanat el mateix que nosaltres.





No arriba a 250 quilòmetres el recorregut de la Great Ocean Road, però nosaltres destinem 4 dies a circular per ells, parant sovint on alguna cosa ens crida l’atenció. Bells Beach, Anglesea, Lorne, Apollo Bay, Port Campbell… El recorregut ofereix un munt de sensacions. Veure animals com koales i cangurs, platges espectaculars, fars i penya-segats increïbles. Però sens dubte l’atracció estrella són els Dotze Apòstols, tot un espectacle de la natura.












Aquestes imponents torres de roca emergeixen de l’Oceà Antàrtic com si fossin sentinelles del mar. Fa més de 20 milions d’anys, estaven units als penyasegats de la costa, i les onades i el vent els van erosionar fins transformar-los en unes espectaculars columnes, algunes de fins a 45 metres d’alçada. Tot i que en l’actualitat només en queden 8, el nom bíbilc de Twelve Apostles ajuda a engrandir la llegenda d’aquest lloc.



Com moltes de les zones que parlem en aquesta ruta, la Great Ocean Road mereix un article propi al blog, i cap foto ha pogut fer justícia al que han vist els nostres ulls. Durant el recorregut ens allotgem a càmpings i motels de carretera, molt més econòmics. De tornada ens quedem un dia a Geelong, una agradable localitat, amb un Waterfront i unes platges molt maques.

Finalment tornem a Melbourne, disposats a gaudir tot el possible de la ciutat. A Federation Square trobem uns dels Centres d’Informació per visitants més eficients que hem vist mai, i allà ens aconsellen un munt d’activitats i zones a descobrir, així com la millor manera per moure’s per la ciutat. La Myki Card és la targeta que engloba tot el transport públic i fem que tregui fum.
Voltem per un dels llocs més turístics i populars, Victoria Queen Market, un enoooorme mercat on podem trobar de tot. Passegem per les Galeries Royal Arc i Block Arc, les més antigues de la ciutat. El Waterfront City és una de les zones més noves de Melbourne, on s’estan construïnt un munt d’apartaments i oficines. Davant el port hi ha molts bars i restaurants, i la gran nòria. Llàstima que no són dies de partit, perquè al voltant del Etihad Stadium (on juguen a criquet i rugbi) hi ha una gran zona d’oci, però la majoria d’establiments són tancats.



A més del centre, ens desplacem fins a alguns barris de moda a la ciutat. Fitzroy és un lloc que defineixen com a bohemi, on la gent “moderniqui i fashion” troba el que busca, un munt de locals on prendre una copa i sortir per la nit. Nosaltres sopem al Little Creatures Dining Hall, que és una gran nau industrial reconvertida en restaurant i bar de copes todo-en-uno.


St. Kilda és un altre dels barris a visitar. Allà trobem la platja més gran de la ciutat, i el Luna Park, un parc d’atraccions amb aires dels anys 60, on s’apropen les famílies i les colles de joves. Després de dinar, un agradable passeig pel Pier ens permet una bonica visió de l’skyline de Melbourne.





També voltem per Chinatown, on sopem en uns dels restaurants xinesos més estranys que hem trobat mai. Tot està tant informatitzat que no cal parlar amb ningú i fem la comanda a través d’una pantalla tàctil. Tampoc cal, no??? Sort que el menjar era boníssim!!



Aquest és el recorregut de la darrera etapa per Austràlia. Viatgem en cotxe de Melbourne recorrent la Great Ocean Road (carretera B-100 que va de Torquay a Warrnambool)
Caminar i caminar, esgotant les darreres hores de la ruta per Austràlia. No volem marxar, i que el temps passi tan ràpid quan ens ho passem bé, fa una mica de ràbia. El moment de ser a l’aeroport per tornar a casa és dels més tristos per nosaltres. Sort que ens hem reservat una traca final, perquè una gran ruta com aquesta es mereixia un gran final. Tornem a fer parada a Singapur, on ens hem regalat mutuament (els nostres reis i aniversari) una nit a l’hotel Marina Bay Sands, tota una celebritat en aquesta ciutat. Poques vegades podem tenir un luxe com aquest, i estem disposats a aprofitar-lo al màxim, especialment la seva espectacular piscina al pis 57 que ofereix unes vistes de la ciutat brutals.


Tristos per acabar un viatge increïble, però sabent que formarà part de la nostra memòria, i una etapa més d’això que tan ens agrada a nosaltres, i que és descobrir món.
La coincidència ha fet que aquesta sigui la darrera crònica del viatge, i també de l’any, així que desitgem a tothom un feliç 2015, ple d’il·lusions i regals, especialment en forma d’escapades i rutes allà on sigui! Segur que ens esperen molts descobriments, aquest any!
Bon 2015!!
Qué xulada de ruta… I QUINA ENVEJA DE VIATGE!!! 43 dies!!!!!! AAHHHHHH!!! jo vull!! 🙂
Genial el blog! I feliç i viatger 2015!
Moltes gràcies per les vostres paraules, nois!
Hem gaudit moltíssim per Austràlia i l’experiència ha sigut genial! I aquest bon rotlli viatger és el que pretenen transmetre al blog.
Us seguim!!!!
Una abraçada.