Ruta Austràlia. Dies 32, 33 i 34. Tasmània

Mentre conduïm i descobrim llocs de Tasmània (veure post anterior), no deixem de repetir que necessitem més dies aquí. I no els tenim! així que deixarem l’oest d’aquesta illa per una altra ocasió. Tot no pot ser… A més de paisatges i natura, també visitem ciutats més grans com Campbell o Launceston, on fem una nit. Al dia següent recorrem el seu centre, triant una bona cafeteria on esmorzar i visitant alguna botigueta. Ens apropem fins a Cataract Gorge, un lloc situat a les afores, on la gent s’apropa per gaudir de la natura. Allà trobem un gran llac i un riu, ideals per passejar i banyar-se. També una zona de parc amb piscina, i un telecadira, que porta als turistes a una zona elevada on obtenir unes bones vistes.

I si parlem de ciutats, hem de fer-ho de Hobart, la capital de Tasmània i on viuen més persones a tota l’illa. Allà trobem varietat gastronòmica en forma de restaurants de molts tipus. Al vespre ens apropem a Salamanca Place, on hi ha unes quantes terrasses plenes de gent sopant o fent una copa. Ens atrau un lloc ple que és diu Barcelona, i realment ho encertem: sopem de conya!

Però Hobart és coneguda sobretot pel seu famós Salamanca Market, de fet és l’atracció més famosa de tota Tasmània. Cada dissabte un munt de paradetes amb productes artesans, souvenirs i menjar atrauen a molta gent. Quanta vida! Encara no entenem d’on surt tothom!. El mercat omple una llarga avinguda principal de punta a punta, i estem unes quantes hores caminant i voltant.

Dir Tasmània és sinònim de pensar en el dimoni. Sí, sí, aquell que es va fer tan popular als dibuixos de la Warner! Veure’l en llibertat és molt difícil i cada vegada queden menys exemplars. Una estranya malaltia que s’encomana entre ells, els provoca una espècie de tumor a la cara i acaben morint. Per això, s’han creat vàries reserves on veure’ls i reintroduir-los al seu hàbitat. Nosaltres no ens hem pogut estar de visitar-ne una, la Tasmanian Devil Conservation Park, on a més dels dimonis, tenen altres animals autòctons, com les “eastern quolls”, cangurs i diferents tipus d’aus.

El darrer dia, el dediquem a voltar per la zona de Huon Valley. Boscos i agradables carreteres per finalitzar la nostra ruta per Tasmània. Res millor que visitar els punts d’informació per aconseguir mapes de la zona i demanar llocs interesants a visitar o activitats que es produeixin. Ens recomanen alguna de les diferents “wineries” de la regió, on podem tastar vins. Ens estem aficionants sobretot als blancs australians.

De tornada a Hobart, conduïm vorejant l’anomenat d’Entrecasteaux Channel, una agradable carretera amb fantàstiques vistes, passant per pobles com Cygnet, Gordon, Margate, Kingston…Cada dos per tres ens hem d’aturar per admirar el lloc i fer alguna foto. I de cop i volta, ens adonem que no tenim la càmera compacta. Ens l’hem deixat en una de les parades que hem fet… Però que ens està passant!!! Hem de desfer camí, més de 20 quilòmetres per una carretera de corves, patint per saber si encara la trobarem. Per sort, la zona està tan solitària, que ningú l’ha tocat.

Per recuperar-nos del mal trangol, la natura ens ofereix una posta de sol espectacular. Quins colors!! Sortim sense saber exactament on som, intentant buscar algun lloc on fotografiar-la. Per sort trobem a les afores de Hobart, un lloc elevat anomenat Rosny Point, on aparquem  i ens quedem fins ben tard admirant-la. Bona manera d’acomiadar-nos de Tasmània, un lloc totalment desconegut per nosaltres, i que ens ha encantat.

La següent etapa del viatge ens portarà al sud-est d’Austràlia, per recórrer una de les rutes  per carretera més conegudes del món, la Great Ocean Road, i visitar Melbourne, una de les ciutats més maques del país. Bon plan, oi??