Gran. Aquí tot és gran. Aquest és l’adjectiu que més vegades anem repetint en la nostra ruta per Austràlia. Què gran és això, què gran és allò, què grans són les distàncies… I és que ens ha tocat uns quants dies de fer quilòmetres, per quadrar la ruta amb els dies previstos. Anar sense plans està molt bé, però tard o d’hora hem de quadrar les dates.
Després de passar la darrera nit al Parc Nacional Eungella (veure post), ben solets, ens dirigim cap a Rockhampton (Rocky pels australians, que acostumen a reduir qualsevol nom que se’ls posa per davant…). Tornem a ser en una ciutat mitjaneta, que ells mateixos defineixen com la ciutat de les vaques. Doncs hem de confirmar-ho! Per la nit ens acostem a la zona de moda i entrem a un gran local ple de gent. Carn, si us plau!!! Boníssima, no ho negarem, però la veritat és que gaudim molt més comprant-la nosaltres i cuinant-la mentres acampem. Té un gust diferent… com de viatge!
Al dia següent visitem un lloc que ens acabarà agradant molt. Es tracta de les Capricorn Caves, unes enormes coves amb grans galeries subterrànees. Acompanyats d’una guia del parc que ens va explicant els detalls de les formacions d’aquestes coves, ens passa el matí sense adonar-nos. I a més, ens trobem uns quants cangurs al bosc. És trist, però hem vist més d’aquests marsupials morts a les carreteres, que vius. I és que cada any en moren moltíssims, a causa dels atropellaments dels vehicles.
Conduim per la Capricorn Coast Tourist Drive, en direcció al poblet de Yeppoon, un lloc turístic amb boniques platges on aprofitem per dinar. Voregem la mateixa carretera que ens porta per la costa, fent una mena de cercle fins tornar a sortir a la autopista principal (Bruce Hwy).
Ja ens ha tornat a passar! Ens entretenim amb tot el que trobem i se’ns tira el dia a sobre. I aquí tenim un problema, perquè la majoria de càmpings acostumen a tancar molt d’hora (entre les 17h i les 19h). Sobre la marxa, anem trucant als llocs per demanar l’hora límit d’arribada, i nosaltres, que som ben feliços, sempre anem tard. No arribarem al lloc on teníem previst, i estem conduïnt per una zona poc turística… Decidim entrar al primer poble que ens trobem i buscar algun càmping. Ai, però aquesta vegada la sort no ens acompanya gaire, i acabem a un lloc ben curiós. El nom del poble ens convenç, Calliope (si és que un nom és garantia de referència per quedar-se a passar una nit…), però quan entrem al càmping al.lucinem! Més que res per les ‟pintes” que ens trobem. I és que es tracta d’un càmping però no per turistes (que també els accepten, és clar), sinó que aquí la gent hi viu tot l’any, instal.lats en caravanes. Només veient la recepció quedem glaçats! Tenía más polvo que el sombrero de Indiana Jones!! (léase estilo Chiquito…). Això sí, ben baratet. I total, la nit ja arriba i no veurem gaire cosa més…
Al dia següent ens posem en marxa ben d’hora i arribem de nou a la platja, concretament al poblet d’Agnes Water. El lloc, com molts, 5 cases i una petita zona comercial, però l’al.licient principal és que és una important platja on es practica el surf. Tot i no ser la millor època de l’any per practicar aquest esport (falta d’onades), ens encanta coincidir amb les classes que s’imparteixen a un grup de gent. Un munt de surferos (això sí, amb la L de pràctiques) cavalguen sobre les petites onades, i practiquen moviments a la sorra. Li donem unes quantes voltes al tema d’apuntar-nos a una classe, però ho acabem descartant (un altre dia serà, snif!).
A 5 minuts d’Agnes Water, trobem un altre poblet amb molt renom. 1770 (sí, sí, han batejat un poble amb una xifra, aquí són així…). Velers i barquitos al mar, un petit passeig marítim i un bar on fem el descans pertinent. Ah! I ben apropet, hi ha un monument al lloc on va desembarcar el famós Capitan Cook, que va ser l’explorador que va tenir el primer contacte amb la Costa Est d’Austràlia justament l’any 1770, d’aquí el nom del poble (al país no hi ha ciutat sense una Avinguda Capitan Cook).
L’últim dia d’aquesta crònica és dels que es fan llargs i una mica pesats per la conducció. Passem per zones on hi ha poc a veure (boscos, camps i més camps). Sort que nosaltres ens distraiem amb tot, i fem el recorregut més divertit. Conduim amb bona música, tot i portar 24 hores junts un munt de dies encara tenim conversa (vale, cada cop més sense sentit, però és culpa del cansament) i ens dediquem a observar rareses i tradicions d’aquest país. Als australians d’aquesta part del país els encanta posar al jardí de casa seva el que volen vendre de segona mà, ja sigui una segadora, una vella furgoneta o el vaixell. I el millor, com a bústies a les entrades de les seves grans cases de camp, col.loquen un microones. Això és tenir idees i reciclar! Serà per rebre sempre el correu ben calent??
Per distreure`ns encara més, ens desviem una mica fins la ciutat de Bundaberg. Necessitem una dosi de més de 10 persones juntes i un bon café. I finalment arribem a Hervey Bay, on instal.lem l’autocaravana en un càmping davant la platja. Aquests dies hem fet força quilòmetres, així que decidim quedar-nos 3 dies aquí. Hem de recuperar forces, que la ruta encara té molts alicients per endavant…
Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.
Bona Vida Travel 