Segurament estem recorrent la part més turística d’Austràlia (costa de Queensland), però al no ser temporada alta, de moment no estem notant l’afluència excessiva de turistes. Els primers dies han estat molt tranquils i no ha sigut necessari cap tipus de reserva amb previsió. Tot ho fem sobre la marxa, i ens està anant de conya.
Però detallem una mica la ruta. Circulem cap al sud per la Bruce Highway, continuant des de Mission Beach (veure anterior post), i els dies són molt calurosos.
Per no fer llargs trajectes anem parant a poblets, àrees de descans o zones que s’inventen aquests australians oferint qualsevol cosa, especialment fruita. Alguns poden sonar a ridícul, com el Frosty Mango, però us garantim que arriben a ser com un oasi al desert. Begudes, gelats, menjar… Tot amb el mango com a ingredient protagonista. Som en una zona envoltats de plantacions d’arbres q donen milers i milers de mangos a l’any! I han d’amortitzar la super producció!
Molts poblets no tenen res d’especial, amples avingudes, 4 botiguetes i una cafeteria, però de tant en tant es poden trobar autèntiques joies. Llocs on pots menjar relativament barat i amb molta qualitat, com per exemple a Vivía Cafe al poble de Cardwell (recomanem). Això sí, també podem trobar-nos amb llocs on només obrir la porta l’aroma a fregit et dóna la benvinguda. Ah! I no ens oblidem dels McDonald’s. En tenen a tot arreu! Per sort, encara no hem trepitjat cap.
Arribem a Townsville, una de les ciutats més grans de la zona. No té grans edificis, però sí que ocupa un àrea molt extensa. Decidim quedar-nos un parell de dies en un dels càmpings més propers al centre. Trobem molt ambient als carrers principals, i ens encanta la seva piscina davant de la platja (The Rock). Sopem a la zona de City Lane, on trobem un petit mercat nocturn i molt moviment.
El dia següent ens apropem a Magnetic Island, on ens traslladem en ferri. Es tracta d’una illa on es poden visitar diferents badies i platges, a més de poder fer diversos trekings molts ben marcats.
Alma Bay és sens dubte la platja més popular, i a nosaltres ens fa molta il.lusió recórrer un dels tracks (The Forts) on viuen koales en llibertat.
Fa molta calor, però reunim totes les forces possibles i no parem de mirar les branques dels arbres per localitzar aquests simpàtics animals. Al principi ens desanimem una mica (degut a les dures condicions), però això ens passa ràpid quan avistem un solitari koala dalt de tot un gran arbre. I més endavant una parella amb una petita cria. Quina ilusió!!!!
Són tan macos que donen ganes d’emportar-se un a la motxilla. I a sobre amb aquesta excursió segur que hem perdut un parell de quilos de tant suar! (però ja avisem que a dia d’avui els hem tornat a recuperar!).
Abans de marxar de Magnetic Island, ens apropem a Bremner Point, on viu una colónia de Ualabies, uns marsupials de la família dels cangurs, però molt més petits. Aquests, acostumats als humans, no dubten a apropar-se i deixar-se fotografiar.
El diumenge és dia de mercat a Townsville, i nosaltres, que som uns enamorats de les paradetes, li fem una visita. Bona manera d’acomiadar-nos de la ciutat.
De nou a l’autocaravana, és hora de fer quilòmetres. Hem de tornar a posar benzina, que el bitxo consumeix lo suyo… Per sort és una miqueta més barata que a casa nostra (1’10 euros el litre més o menys). Quan arribem al poble de Bowen parem a la zona de parcs davant la platja. Cuinem allà mateix i dinem en una de les moltes taules de picnic que disposa el país. Amb això els australians són uns cracks. Barbacoes i llocs on cuinar públics, amb moltes taules i lavabos.
Al vespre ja som a la destinació final de la jornada, la turística ciutat d’Airlie Beach. La podríem definir com la “Platja d’Aro Australiana“. La mitjana d’edat que volta pels seus carrers deu ser d’uns 20 anys, i el que porten a la mà acostuma a ser gel per posar a les begudes que prendran tard o d’hora. Festa total!
No és el que busquem en absolut, però després d’un inici de ruta amb tan poca gent, tampoc passa res per aquest canvi tan radical! Decidim quedar-nos un parell de dies, perquè des d’aqui es poden fer moltes excursions i tours als voltants. Un dels nostres principals objectius serà la visita a la que defineixen com la platja més bonica de tota Austràlia: Whitehaven Beach. Serà veritat? Ho explicarem a la següent crònica…
Mapa del recorregut dels dies 11, 12 i 13:
Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.
BonaVida Travel 
Yep!!!! Ha sigut ràpid, tot d’una tongada…, ara a esperar més, jajjajaj!!!!
Salutacions parella!!!!!!
Jajajaja. Xavi, ja veiem que has tret temps d’on has pogut. Gràcies per les felicitacions (m’agrada això de iaio, jejeje). El millor del blog és que pots llegir-ho quan et vingui de gust (o puguis). Nosaltres, gaudint d’una gran ruta. Com ens agrada voltar pel món!!!
Disfruteu de les Whitsundays!
I tant!!!! Estem gaudint de cada raconet de la nostra ruta. Això sí, aquí fa una calor terribleeeee. Aviam si quan anem a Tasmània fa una mica més de fresqueta.
Gràcies pel comentari, Oriol.
Estem prenent bona nota de la ruta que esteu fent, ja que ens estan entrant unes ganes terribles de copiar-os. Quants dies calculeu que durarà el viatge ? No sabem pas si és bona època visitar Austràlia al Juliol o Agost…. començarem a mirar informació a través de la xarxa.
Com sempre, les vostres fotos són realment envejables.
Esperem ja la propera crònica. Això és veritablement com una droga i necessitem més i mes.
Una forta abraçada
A nosaltres sempre ens passa el mateix, Miquel. Llegim alguna ruta d’algun company viatger a internet, i ja estem pensant en sortir a conèixer el que ens expliquen.
És la droga dels viatges, jejeje.
La veritat és que no sabem si juliol i agost (hivern aquí) és bona època per visitar Austràlia. A la part que estem fent ara (costa de Queensland) no deu variar gaire el temps. És clima una mica tropical. Potser farà menys calor, que això s’agraeix. Ara aixó és un forn! Sort que en uns dies marxem més al sud, on esperem més fresqueta…
El total d’aquest viatge són 42 dies (parant a Singapur un parell de nits). I és que el país és realment gran, i és impossible intentar veure totes les costes si no disposes de mesos. Hem volgut anar tranquils, sense presses, recorrent amb l’autocaravana els llocs que més ens criden l’atenció, i si cal, quedar-nos més d’un, dos o fins a tres dies en una mateixa població si ens agradava. No volíem anar a toque de pito tots els dies…
És per això que hem sacrificat certes parts d’Austràlia que no podrem veure i que teníem moltes ganes (el centre, costa oest…) Però com sempre diem: ja tornarem tard o d’hora!
Gràcies com sempre pels piropos fotogràfics. Estem trobant llocs molt macos i que la fotografia no fa justícia, però sempre intentem captar els millors moments que trobem…
Una abraçada!!