Ens encanta aixecar-nos pel matí i preparar-nos un senzill esmorzar a l’autocaravana, però avui hem decidit fer-ho en una agradable cafeteria que ens va cridar l’atenció ahir mentre passejàvem pel poblet de Port Douglas. Envoltats de llibres (és una mescla de cafeteria-llibreria) esmorzem com uns campions a Whiteaway (la recomanem).

Comencem el dia amb un bon esmorzar

Comencem el dia amb un bon esmorzar

Bon rotllo entre campistes. Una amable senyora ens regala uns fantàstics  tomàquets

Bon rotllo entre campistes. Una amable senyora ens regala uns fantàstics tomàquets

Però la carretera ens espera, i tornem a la via principal d’aquests dies, la Captain Cook Highway direcció al nord. Les enormes plantacions de canyes de sucre ens acompanyen la majoria del camí, fins arribar a la primera parada del dia: les Mossman Gorges. El riu, amb el mateix nom, crea boniques basses d’aigua entre grans roques, i es pot fer un treking caminant entre boscos tropicals. Això sí, ens estem trobant que som en plena estació seca, i algunes cascades i rius no van gaire plens.

australia mossman river

La calor fa irressistible un bany al riu

australia mossman river salto

Un petit treking recorre el voral del riu

Un petit treking recorre el voral del riu

 

I parlant de boscos tropicals, ens endinsem al Daintree National Park, on a mida que fem quilòmetres ens trobem amb menys pobles i persones. Agafem un dels primers ferris del viatge, imprescindible per creuar el riu Daintree, i constatem que aquí tot és molt car (24 dòlars anar i tornar). La carretera s’estreta, i cada vegada costa més veure el sol, ja que els arbres són altíssims i tupits, deixant passar poca llum. Sense saber per què, ens desviem mínimament fins la platja de Cow Bay, on preparem un àpat que degustem a la sorra davant el mar, ben solets.

Vistes del Daintree  Park des del Mount Alexandra

Vistes del Daintree Park des del Mount Alexandra

Amb l'autocaravana a tot arreu

Amb l’autocaravana a tot arreu

Dinem ben solets davant el mar

Dinem ben solets davant el mar

Per fi arribem al punt més al nord de la nostra ruta, Cape Tribulation. Ens imaginàvem un petit poble, però és que no arriba ni a tres cases juntes! Allà s’acaba literalment la carretera asfaltada, i comença un camí de terra que només poden fer els vehicles 4×4. Veiem algunes empreses que ofereixen tours per endinsar-se en terreny selvàtic, però nosaltres ens contentem en acampar a la zona i voltar per les platges. Precisament, la primera que visitem ens trobem un cartell que avisa que darrerament s’ha vist un cocodril per la zona. D’acooooord!!

Platja de Cape Tribulation

Platja de Cape Tribulation

Atenció, s'ha vist un cocodril últimament...

Atenció, s’ha vist un cocodril últimament…

Platja a la sortida del sol

Platja a la sortida del sol

El càmping on ens instal.lem és molt senzill, però ens encanta l’aire que es respira. Només sortir de l’autocaravana tenim un caminet que condueix a una gran platja de sorra fina. Per la nit, mentre tothom ja dorm, i la Cristina prepara el sopar, surto en plena foscor a fer fotos del mar d’estrelles que es veuen des de la platja, envoltada de palmeres. Tot i fer una mica de respecte (no es veu absolutament res i un munt de sons provinents del bosc m’acompanyen a la foscor) l’espectacle és formidable. Sense cap tipus de contaminació lumínica, la càmera és capaç de captar un cel estrellat com poques vegades hem vist.

Un mar d'estrelles sobre la platja

Un mar d’estrelles sobre la platja

 

Al dia següent, decidim fer una de les activitats més divertides que es poden fer a Cape Tribulation. En una zona boscosa han muntat unes pasarel.les i llargues tirolines per desplaçar-se entre els enormes arbres. Fem el mico per uns instants, i ens ho passem com nens petits. Els guies ens expliquen que ens trobem al bosc tropical que va inspirar James Cameron pels escenaris d’ “Avatar”. Doncs sí que s’assembla, sí!

Sobre el cim dels arbres s'han muntat diverses plataformes...

Sobre el cim dels arbres s’han muntat diverses plataformes…

...que permeten llençar-se en tirolina!

…que permeten llençar-se en tirolina!

 

En aquest lloc es poden fer més activitats, i sobretot trekings, però la humitat és enorme, i fa moltíssima calor. Decidim moure’ns de nou i tornar a baixar cap al sud del país. El millor és que a qualsevol racó pots trobar-te sorpreses, i és genial topar amb un lloc on fan gelats artesanals de fruites tropicals. Mmmm! No ens ressistim a tastar l’especial de 4 sabors super estranys.

Un simple gelat es converteix en tot un tresor!

Un simple gelat es converteix en tot un tresor!

 

Al baixar cap al sud tornem a passar per llocs que ja havíem visitat els primers dies, i això fa que ens aturem menys i poguem fer més quilòmetres de ruta. No ens aturem fins arribar al poble de Innisfail, on farem nit. El poble és conegut pels seus edificis art-decó i tornem a trobar activitat urbana (encara que sigui només en el seu carrer principal).  I allà és on iniciem un dia de celebració, ja que un de nosaltres (Manel) es fa un any més vell, i estem encantats de passar l’aniversari a l’altra punta del món fent un viatge com aquest. La Cristina sap de la meva debilitat pels dolços, i per esmorzar ens apropem a Jagad’s (recomanem), una cafeteria on demanem uns bagels que podríem denominar de qualsevol forma menys vegetarians. Bacon, ous, formatge… Ah! I una espectacular muffin, que fa una bona pinta…

El poble d'Innisfail

El poble d’Innisfail

Continuem de ruta...

Continuem de ruta…

Amb la panxa plena, és normal que ens costi més entrar per la porta de la caravana, però hem de continuar la ruta cap al sud. Ens desvíem mínimament per conduir per la CaneCutter Way, una carretera secundaria plena de plantacions de canya de sucre i bananers. Moltes granges tenen a l’entrada petits tenderetes oferint els plàtans que acaben de collir. Són boníssims!!! (Sí, ja sabem que parlem molt de menjar, però ja sabeu que en aquest blog la gastronomia també és una part molt important. Ja ens posarem a dieta a la tornada…)

Platans i més platans!

Plàtans i més plàtans!

Self service. Els agafes i deposites els diners en una caixa

Self service. Els agafes i deposites els diners en una caixa

La parada final del dia és a Mission Beach, que està repartit en diferents nuclis i platges. Ens enamorem d’una d’elles, South Mission, i decidim passar la nit allà. Hi ha un càmping molt mono davant la platja i aprofitem per fer un bany al mar (que calenta està l’aigua del Pacífic!!). Això sí, com hem explicat anteriorment, estem en uns mesos de molta activitat de meduses, i aconsellen només banayar-se a les zones protegides amb xarxa.

La magnífica platja de Mission Beach

La magnífica platja de Mission Beach

No ens ressisitim a fer la passejada del dia

No ens ressisitim a fer la passejada del dia

Per acabar la jornada, preparem un senzill però gran sopar d’aniversari. Un parell d’entrecots d’una boníssima vedella australiana acompanyats d’un vi d’aquest país tan estupendo que estem recorrent. La parella d’holandesos que tenim al costat encara està flipant al veure com cuinem la carn. Volta i volta a la paella, amb una mica de mantega, sal, pebre… Per llepar-se els dits!!!

Ja soc un any més vell!!!! Bufant l'espelma a la platja.

Ja soc un any més vell!!!! Bufant l’espelma a la platja.

Aquest és un post ‟in situ”, és a dir, escrit des del mateix lloc del que parlem.

indicacions ruta australia 02 E indicacions ruta australia 04 D

Advertisements

Publicat per BonaVida

Ens encanta viatjar, la fotografia, la cuina... i la bona vida! I de postres: compartir-ho amb tothom!!!! www.bonavida.cat Nos encanta viajar, la fotografía, la cocina ... ¡y la buena vida! Y de postres: ¡compartirlo con todo el mundo! www.salydescubre.com

7 Comments

  1. Felicitats Manel! Però vigila que fent fotos de les platges de nit no se’t mengi el cocodril!

    Resposta

    1. Gràcieeeees!!!
      I de moment estem salvant el tema bitxos. Alguna que altra picada, però d’insectes. Els cocodrils ben lluny!!!

      Resposta

  2. Per molts anys Manel!!! Increïble la mar d’estrelles sobre la platja!!!!!
    Txell i Xavi

    Resposta

    1. Moltes gràcies per la vostra felicitació, nois!
      Vam gaudir moltíssim fotografiant les estrelles en plena nit a la platja. Bé, també us direm que al principi feia una miqueta de ‟canguelis”, tan fosc i amb un munt de sons provinents del bosc, però de seguida ens vam deixar emportar per l’espectacle de les estrelles!

      Resposta

  3. Ehhh, iaio!!!! Molte felicitats (amb retard!!!)

    Resposta

  4. Moltes felicitats Manel, m’agrada molt els vostres viatges, quins cracks

    Resposta

    1. Moltíssimes gràcies,
      Els viatges són la nostra passió, i en aquest blog intentem reflectir una miqueta com ens ho passem quan voltem pel món. I si això pot servir per donar informació a d’altres bojos dels viatges, doncs encara millor.

      Una abraçada, i gràcies pel teu comentari.

      Resposta

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s