Poques vegades visitem un lloc específicament per un únic factor, però podem dir que la visita a Borneo tenia una clara finalitat: veure orangutans! Es va convertir en una de les experiències més maques de tota la ruta per Indonèsia, i aquesta setmana, que se celebra el Dia Mundial dels Orangutans, volem explicar amb més detall les sensacions d’estar ben a prop d’aquests primats.
Visitem Tanjung Puting, un dels Parcs Naturals més importants de l’illa de Borneo, i un dels millors llocs on observar els orangutans. El que era una extensa reserva de caça els anys 40, va ser transformat per les autoritats en un Parc Nacional el 1982. 415.000 hectàrees de bosc tropical situades al sud de Borneo, plens de pantans i rius que desemboquen al Mar de Java. Això crea moltíssims manglars, plens de vida animal. De fet, el govern nacional està fent un enorme esforç per protegir aquests boscos, protegint i gestionant la seva fauna. És per això que cada vegada més visitants de tot el món venen fins aquí.
Sens dubte els reis d’aquest Parc són els orangutans, que en indonesi vol dir literalment “persona dels boscos”. I és que només cal observar-los de prop, per veure moltes faccions i gestos humans en el seu comportament. És un dels grans simis i es caracteritza pels seus llargs braços i pèl vermellós. És el simi més arborícola i es troba a Sumatra i Borneo.
La nostra és una visita de tres dies, organitzada per una de les múltiples empreses d’excursions amb seu a Indonèsia (VenaIndonesia.com), però que coneix molt bé els gustos occidentals, ja que un dels seus creadors és en Norberto, de les Illes Canàries. De fet, el tour cap a Borneo ja és tota una aventura en sí, perquè el fem en vaixell de fusta (anomenat Klotok), on anem completaments sols, amb una petita tripulació i fem nits a bord. Això ens permet desplaçar-nos pel riu Sekonyer, i visitar diferents punts del Parc Tanjung Puting.
Una de les àrees que visitem és Camp Leakey, fundada el 1971. Aquest Centre de Recerca es troba dins el Parc i s’ocupa de l’estudi i rehabilitació de primats, la majoria orangutans. El que va començar amb només dues cabanes és ara un conjunt d’estructures per proporcionar una base a científics i visitants. Aquí podem fer senderisme, acompanyats sempre d’un guia o dels Rangers del Parc. És increïble trobar orangutans desplaçant-se entre arbres i sortint de la vegetació. També trobem una sèrie de passarel·les de fusta que permeten voltar pel recinte, facilitant els desplaçaments i impedint que trepitjem àrees protegides. Fotografiar els simis és tot un plaer, ja que a la dificultat de buscar un bon enquadrament per la foto se sumen emotives reaccions de l’animal.
Durant unes hores al dia, es pot visitar l’estació d’alimentació, on els orangutans en rehabilitació reben menjar addicional. Diferents rangers s’encarreguen de suministrar aliments, i és el moment on es poden veure millor. Adults, petits, mascles, femelles… Realment són fotogènics! Un altre centre de rehabilitació on també ens aturem és Pondok Tanguy. Durant la navegació de 3 dies pel riu, també és fàcil veure orangutans apropant-se a l’aigua, i quan ens aturem no és difícil veure’ls ben aprop.
Ja vam explicar les sensacions d’aquest tour mentre viatjàvem per Indonèsia (veure post), però volem deixar constància de la feina que hi ha darrera d’aquests Parcs de Conservació. Tot i que cada vegada reben més turistes i pot semblar contradictori, gràcies a l’estudi i cuidats dels orangutans, està sent possible que aquest animal no desaparegui de l’illa. Però el perill continua. La deforestació en forma d’indústria de la fusta i la caça il·legal han provocat que la població d’orangutans s’hagi reduït a la mitat en les últimes dècades.
Observar directament als ulls a un d’aquests simis ha sigut una de les experiències viatgeres més maques, i com hem dit al principi, per uns amants de la fotografia com nosaltres, és una sensació indescriptible.
MÉS INFORMACIÓ:
Excel·lents fotografies! Haurem de superar la nostra al·lèrgia a la calor i anar-hi un dia. Realment és espectacular!
Realment feia molta calor, i els mosquits i “bitxos” voladors que ens acompanyaven a les nits mentre dormíem a la coberta del vaixell no ajudaven gaire… Però veure i fotografiar els orangutans va ser genial.
Repetiríem sense dubtar-ho!!! Animeu-vos!!!
Molt maco el post!
Unes fotos que impacten y transmeten molt. Esperem que puguin continuar la seva feina de conservació.
Veure orangutans és d’aquelles coses que ens encanten, perquè ajuntem la passió per viatjar amb la de fotografiar. I ens sentim genial!!!!! I si els Parcs Nacionals serveixen per protegir-los, encara millor!!
Gràcies per les vostres paraules, Verónica i Jordi.